TENIM REI, FELIP VI, el vulguem o no.

JA TENIM REI. FELIP VI

Bé, ja s’ha complert la Sagrada Constitució i d’acord amb una sèrie d’articles i disposicions que hi figuren a la mateixa,  ha vingut allò de “a rey abdicado rey puesto”, no és ben bé axis però com que tampoc ha estat el que diu la dita, doncs la canvio al meu millor saber i entendre.

No puc deixar de recordar que l’avantpassat de Felip VI, el malparit Felip V, de malaurada  memòria,  va ser qui ens va arrabassar tots els drets, tots el furs, va prohibir el nostre idioma i ja fa tres segles, 300  anys, que no es broma, que no ens hem pogut recuperar, seguim essent una “colònia espanyola” i ens tracten com això, és a dir: com a súbdits del rei no com a ciutadans què és el que hauria de ser. Jo voldria què, d’una vegada per totes, sentir fets, no paraules, que me permetessin, creure que s’ha acabat ja el 1714, que som al segle XXI i què no ens mereixem seguir pagant el haver volgut un altre Rei que no era Borbó.

Nosaltres i avui s’ha vist ben clar, no som ningú per a la resta d’Espanya, més ben dit, per a la totalitat del que ara se’n diu LA CASTA, és a dir tota la casposa unió de polítics, alts funcionaris, ministres del govern i, naturalment, encara que intentant allunyar-se per no ser massa vist, el propi Rei.  (La cerimònia d’avui, semblava més d’una pel·lícula de Disney que d’un esdeveniment del segle XXI, tan sols i mancava la “guàrdia mora”)

Avui, a Madrid, s`han sentit crits a Duran Lleida de “vete a tu casa” i no oblidem que si no fos català, segur que formaria part de “LA CASTA”, doncs la seva forma de pensar, ho deixa entreveure, i tot i això l’insulten.

El President Mas, havent fet l’esforç que significa deixar de banda part del seu viatge als Estats Units, amb empresaris catalans que cerquen la possibilitat de fer negocis, i presentar-se a les Corts per ser a la proclamació, que no coronació, de Felip VI, ha estat vilipendiat per periodistes de TVE, per no haver aplaudit a Sa Majestat. És que no n’hi ha prou amb la seva presencia? És què s’ha de estar d’acord amb tenir Rei?. El President ho ha dit ben clar i català: “No vaig aplaudir perquè no va dir res de nou ni rellevant per nosaltres”. I una reflexió, tal vegada sigui menys dolent  tenir un Rei què un President de la República que podria molt ben ser el Sr. Aznar. Però això és un altre historia.

He seguit atentament el discurs de S.M. Felip VI i la veritat, he sentit molt bones paraules, algun què altre mastegot per en Rajoy. De forma molt subtil i vetllada, també algun que altre per el nostre President i per tots els independentistes, però, en general ha estat, sota la meva opinió, un discurs molt calculat, molt mesurat, molt equilibrat, i que segons he sabut ha estat preparat per diversos assessors, un de català per cert, i revisat finalment per ell mateix,  però a la fi i a la cap no ha estat res més què “més del mateix”, ha parlat dels que pateixen per culpa de la crisis, però no ha dit res dels culpables de que la pateixin, encara que és lògic, els principals culpables eren al seu costat.

Ha parlat també, com no podia ser d’altre manera, de la sagrada unitat de Espanya, amb un petit, petitíssim matis, unitat no vol dir uniformitat, però el pitjor és que ell també creu amb la indissolubilitat del seu regne, i per tant serà molt difícil què aquí res canvií.

Per suavitzar una mica les anteriors opinions ha retret, clarament, al President del Govern, sense anomenar-lo, per el seu immobilisme, per no fer res per evitar els problemes amb Catalunya, evidentment sense citar-la però s’entenia tot. Però, això si, sempre dins de la llei i, per tan, dins de la Constitució. Es a dir en la mateixa línia que segueix el Gobierno de la Nación.

També s’ha dirigit, aquesta vegada a les dues parts, Gobierno i Govern, dient que no s’han de trencar els ponts de diàleg i convivència. Si així intentés, al menys, aconseguir que li fessin cas... doncs, tal vegada, es podria arribar a un consens que permetés que el nostre poble, que Catalunya, pugues votar i decidir què és el que volem els catalans.

Igualment ha volgut dir paraules molt boniques, si LA CASTA li fes cas, referents al idiomes que es parlen a Espanya, dient que s’han de respectar i protegir, com ho diu la Constitució,  què son part de la cultura i per tant han de ser promogudes i tractades com el que son: Patrimoni cultural i, fins i tot, semblava que és dirigia al Ministre Wert, que fa tot el contrari, o com el President de ses Illes, el Sr, Bauza què està fent una campanya que ni en l’època del Dictador no era tan sibil·lina... Com ha dit Duran Lleida què aquestes paraules porten implícita una advertència al Gobierno, perquè tot el que estan fent es incompatible amb la ofensiva centralista i especialment amb la Llei Wert.  Si tot això no fossin tan sols bones paraules, el català seria una llengua de ple dret a tot l’Estat, però com tan sols son paraules, com diu la cançó “parole, parole, parole...” seguim on érem.

Ni una sola paraula què permeti creure que serà diferent del seu Pare, que acceptarà que Espanya és una amalgama de NACIONS, no una nació unida, en tot cas cosida amb fils tenyits de sang, plena de revolucions, i no cal anar massa lluny, els fets del 1714, i la guerra civil amb els 40 anys de cruel dictadura. Una Espanya que no permet que els seus fills, o fillastres, puguin decidir el que volen ser; què, ni tan sols permet un referèndum que doni legitimitat a la seva figura com a Rei. Tal vegada seria massa demanar això i, està clar que aniria tirant pedres a la seva pròpia teulada. Com ha dit el Lehendakari Iñigo Urkullu, ni una sola paraula, ni una sola menció al Estat plurinacional, ni a les nacionalitats i si a la sobirania nacional, al reafirmar “com a Rei la meva fe en la unitat de Espanya, unitat què no és uniformitat” Tal vegada si això mateix li digues al Sr. Rajoy i aquest ho entengués i ho volgués posar en pràctica, però la postura d’aquest home està ben clara, es NO,NO,NO i ja se resoldrà solet el problema.

Doncs com he començat, ja tenim Rei, Felip VI, per imposició dinàstica, no perquè el vulguem o l’haguem demanat. Llavors sols ens queda, una vegada més, esperar el moment oportú per celebrar la consulta/referèndum i si, com espero, surt guanyador el “Si, SI”  declarar la DUI i començar a negociar, de tu a tu, amb el Govern Espanyol.

ABDICACIO DEL REI I SITUACIO A CATALUNYA

ABDICACIÓ i CATALUNYA

L’abdicació del Rei Joan Carles I, que tot sigui dit, s’ha fet de presa i corrents, i es difícil d’endevinar els motius d’aquestes preses. Doncs s’ha fet i aquí esta.  Es a dir, o com diu ell, abdicació de la Corona de Espanya, en favor del seu fill, Felip, que un cop segui al Tro passarà a ser el Rei FELIP VI, i jo voldria saber com ens afectarà als catalans? No tenim massa bon records del seu avantpassat, el darrer Felip que va regnar, es deia FELIP V, i això us recorda alguna cosa?. Us faré una mica de memòria començant per uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

Catalunya, Catalunya,

lo teu dia s’és fet nit,

i si ton present és negre

bé n’és més l’esdevenir.

Lo blat de tos plans i rostos

i els arbres de tos camins,

un dia per altre es reguen

ab sang de tos amats fills,

puix pertot arreu ne maten

los soldats del rei Felip,

com si ser de ta nissaga

fos lo més negre dels crims.

Aquest es el que l’any 1714 va arrasar amb tots el drets i costums de la nostra estimada Catalunya. Aquest va ser el que va fer el Decret de Nova Planta, d’infausta memòria i del que reprodueixo la portada tot seguit:

I per si encara no teniu prou memòria va ser el primer que va prohibir la parla del català.

Doncs bé, jo tan sols li demanaria al nou Rei, S.M. FELIP VI què fes o li fessin memòria d’aquests fets i que ara, si es veritat què com diu és un demòcrata, jo no ho tinc gaire clar, ja que democràcia i monarquia per herència, no me quadren molt, però, acceptem-ho, és demòcrata i per tant ha de lluitar per retornar a la part del seu poble que, fins ara, l’ha acceptat com a Princep de Girona, sense oblidar que tanmateix ostenta els títols de Duc de Montblanc, Compte de Cervera i Senyor de Balaguer, títols que van ser eliminats per el mencionat Decret de Nova Planta i que no va ser fins l’any 1977 que amb el Decret 54/1977, Don Joan de Borbó, el teu avi, els va disposar de nou per el seu fill Joan Carles. Encara que fins el 1990 i 1996 no va assumir de veritat aquests títols. Que, posteriorment i al ser anomenat Princep d’Astúries, com a hereu de la Corona, van passar a ser ostentats per S.M. Tampoc pot oblidar, S.M. que en el moment de ser anomenat Rei, també passarà a ser Compte de Barcelona, i per tant, jo crec que, com a mínim, algun gest hauria de fer en favor dels ciutadans, què no súbdits, catalans per que puguin decidir lliurament els seu desig i forma de govern.

Darrerament, s’alcen veus que, diuen que no seria del tot dolent, tenir un Rei, a l’estil de la Reina de Anglaterra, és a dir, tenir la total i absoluta sobirania del poble, política, cultural i econòmica, la total i absoluta independència, però reconeixent a FELIP VI  com a Rei de Catalunya. Una mena de “Commonwealth” a la catalana.

Que no ens veiem obligats a dir-te, un altre vegada i ja no se quantes son, aquests versos, ja què tu, al menys, saps, entens i parles la nostre llengua i per tant pots entendre de meravella el que te demana un poble que sap riure i viure en pau i tranquil·litat, si el deixen, però que, com diu el nostre himne, quan convé també sabem segar cadenes, amb un bon cop de falç.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

ELECCIONS A LA UNIO EUROPEA

ELECCIONS EUROPEES

Finalment ja s’han acabat els mítings, les bravates, els estirabots, el “tu més que jo” i l’inacabable seguit de mitges veritats, quan no de mentides que es diuen en campanya electoral.

Tots els partits, tots els candidats, sense distinció de cap classe, es permeten dir i prometre les bajanades més estrafolàries que podem imaginar, doncs bé, tot això ja s’ha acabat, fins a les properes  eleccions no tornaren a sentir i a suportar i sofrir, els molts i molts “anuncis obligatoris” i no oblidem què, també s’hi afegeixen partits? o el que siguin que no tenen més ocasió en tot l’any que aquest per mirar de sortir a la televisió i radio públiques, ja que son “espais gratuïts” i per tant s’han d’aprofitar. Bé Tot això s’ha acabat.

I què queda a partir d’ara?

Dons queda què sigui quin sigui el resultat de les urnes, tots han guanyat, això és el què passa sempre, però aquesta vegada, en part, no ha estat axis, vegem:

El PP ha guanyat les eleccions a Espanya i estan molt cofois, però no diuen que han perdut 8 escons i han perdut més de 2.600.000 vots respecte a les mateixes de l’any 2009, amb l’agreujant de què a Catalunya, la seva “franquícia” el PPC ha baixat a la cinquena posició amb un percentatge de vots del 9,8% i una davallada de més de 108.000 vots. ¡I aquests son els que diuen que han guanyat i que el President Mas s’ho a de fer mirar!

El PSOE, te un altre problema, a més de haver perdut les eleccions sense cap excusa, i evidentment 9 escons, també ha perdut al voltant del 2.600.000 vots respecte a les mateixes eleccions de l’any 2009, també el anomenat Partit Germà, (PSC) ha sofert una davallada històrica, seguint el procés que es va iniciar quasi amb la entrada com a màxim dirigent del Sr. Pere Navarro, ha aconseguit ser la tercera força, (era la primera) amb una pèrdua de vots de més de 350.000, és a dir, més o menys el 50% del seu electorat. I Com a conseqüència de tot això, el seu valedor i Secretari General del PSOE, el Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba, ha presentat la seva renuncia.

I fins ara tan sols he parlat dels dos principals partits espanyols i que, a més a més, tenen presencia a Catalunya.

Bé, el tercer partit, ICV, ha guanyat un grapat d’escons de 2 a passat a 6 i el seu percentatge ha passat del 3’7% al 10%, però, esta clar que la distancia amb als partits majoritaris es evident. Encara que es de ressaltar l’augment de vots que ha estat de quasi 1.000.000. lo que vol dir alguna cosa respecte al descontentament del país en general.

A partir d’aquí venen una sèrie de partits i partidets que veuen com un gran triomf el sol fet de entrar a formar part dels 751 escons del Parlament, encara que sigui amb un, dos o tres o pocs més diputats.

I ara parlarem una mica dels resultats al nostre país, a Catalunya, ja que tenen poc a veure amb els resultats globals de Espanya, com a circumscripció única, ja que, per començar a Catalunya va ser el “país” amb un major percentatge de participació, no tan sols d'Espanya, de tota Europa, amb el 47’6% , vers el 45’8% de tota Espanya, inclosa Catalunya, (lo qual fa pujar el percentatge de Espanya,) i el 43,11% al total de la UE.

Doncs bé a Catalunya ha guanyat ERC, amb un percentatge que quasi triplica l’obtingut en altres eleccions, no es possible comparar ja que l’any 2009 va anar en coalició amb altres partits. Però, el cert es que ha aconseguit un 23’7% amb un total de 594.000 vots, seguit, molt de prop de CiU que aconsegueix un 21,9% amb un total de 548.000 vots.

Ha molta distancia trobem el PSC, del que ja hem parlat i que queda amb el 14,3% molt lluny del 36% del 2009, i no en parlem del PPC que amb un 9,8% quasi no es veu.

Punt i apart es l’increment, molt notable de ICV-EUA, que ha passat del 6,1% del 2009 al 10,3% actual amb un increment de vots de al voltant dels 140.000 vots.

C’s ha quedat amb un 6,3%, sense més comentari ni possibilitat de comparació ja que l’any 2009 no van aconseguir res.

Un estudi interesant per nosaltres, els defensors de la independència, es que si sumem els resultats de les tres forces parlamentaries que han concorregut a aquestes eleccions, es a dir: ERC, CiU i ICV-EUA, ens dona un resultat del 55,9% del total, es a dir: què més del 55% del poble de Catalunya, vota per el dret a decidir i, a aquest percentatge i hauríem de sumar el que hagués pogut aconseguir la CUP que no s'ha presentat.

Tots sabem que a Madrid, es a dir, al Govern de Espanya, volien, desitjaven, somniaven, amb una derrota sense pal·liatius del President Artur Mas i aquesta no s’ha produït. Es cert que ha guanyat ERC, però el propi Sr. Mas, després de acceptar i felicitar a ERC i al Sr. Oriol Junqueras, va dir que el procés seguia endavant i què ni un sol pas enrere. Per tant hem de suposar què el què vol dir és què la consulta és celebrarà el 9 de Novembre i de forma legal, sempre sota el seu lideratge, i amb les armes, democràtiques de que pugui disposar.

Per tant, jo crec que el Sr. Rajoy ha de tenir en compte els resultats a Catalunya i deixar-se, d’una vegada, de tan fer-se l’orni i pensar que ja arribarà el moment en que els catalans ens barallarem entre nosaltres i llavors: PROBLEMA SOLUCIONAT i això, com es demostra amb els resultats, no passarà.

També han de prendre bona nota a Brussel·les, ja que hi ha una sèrie de raons que aconsellen que prenguin bona nota del que diem els catalans:

-      El percentatge de participació mes alt de la UE, 47’6%

-      Quasi el 56% dels catalans volen poder votar el seu destí.

-  Què més de 1.400.000 catalans van votar ahir a favor d’aquesta consulta/referèndum.

-      Que els partits contraris es van quedar amb un escàs 30%

Per tot això val la pena què s’ho pensin i repensin bé abans de continuar amenaçant amb la sortida de la UE, en tots el mals que ens desitgen el Govern Espanyol i els seus seguidors. I què vegin què som un poble pacífic, democràtic, europeu, amb més de 1.000 anys d’història, amb un Parlament que és el més antic d’Europa i que tot això no es pot llençar per l’aigüera, perquè el President del Govern de Espanya no ho vulgui reconèixer, ni tan sols parlar-ne.

Bé, fins aquí, son les meves impressions dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu, encara que no vull deixar passar un, jo el considero axis, greu problema que s’ha presentat en el sí del Parlament Europeu, hem deixat, entre tots els europeus, entrar a dins uns sèrie de partits contraris a la UE, es a dir, com va fer constar un dels polítics anglesos, si no me falla la memòria,  “hem deixat entrar la guineu al galliner” i això es com ficar un Cavall de Troia dins del Parlament.

 Bona espera a tots (a la independència).

 VISCA CATALUNYA LLIURE

    

COMPLIR LA LLEI, SR. RAJOY?

COMPLIR LA LLEI, PERÒ TOTS

El President Don Manuel Rajoy Brey, tan sols sap dir que ell NO POT DEIXAR DE COMPLIR LA LLEI i per tant no pot ser obligat a autoritzar res que sigui contrari a la mateixa. Fins aquí estic d’acord amb ell, un President del Govern d’un país, no pot, de cap manera incomplir la Llei que va jurar, o prometre, en el seu dia, que respectaria i faria complir.

Però, jo veig que, segons sembla hi deu d’haver lleis de primera i de segona categoria, ja que ni han que no es compleixen, ni tan sols per el màxim garant de la Constitució. M’explico: Quan de temps fa que no es compleix la Llei que ordena i mana el pagament a Catalunya de la liquidació de 759 milions de euros per inversions no executades d’acord amb la disposició tercera de l’Estatut de Catalunya en el exercici del 2008 i que segueix sense ser complida. “Aquesta de de ser una de les lleis de segona categoria”

Amb paraules del propi Sr. Rajoy, direm que la Llei es per complir-la i per tant, el que ha de fer el Govern espanyol es complir la Llei i revisar el finançament autonòmic.

La llei, que tant preocupa i ocupa al Sr. Rajoy, estableix que a dia 1 de Gener de 2014 havia d’entrar en vigor la reforma del finançament autonòmic que, per Llei, ha de ser revisat cada 5 anys, que finalitzaven, respecte a la situació actual, el 31 de desembre de 2013. Doncs bé, també deu de ser una Llei de segona categoria, a hores d’ara, no sols no ha entrat en vigor cap revisió, sinó que, ni tan sols, s’han iniciat els tràmits i les converses per fixar-lo i per el que sembla, la cosa va per llarg, ja que el mes calent es a l’aigüera i els Sr. Ministre Montoro, no vol ni sentir-ne a parlar del tema. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?.

Vostè te a Barcelona una Delegada del Govern, la Sra. LLanos de Luna, que posa especial èmfasi a que tots els Ajuntaments tinguin en lloc preeminent la bandera espanyola, cosa que, efectivament es obligatòria per Llei, ara be, també per llei es obligatori que en els edificis, casernes de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, hi figuri la bandera catalana, per si no ho entén, la senyera, segons l’article 4.2 de la Constitució Espanyola, que suposo que se la sap de memòria, i també a la Llei 39/1981 de 28.10.81 en el seu article 3.1 “La bandera de las Comunidades Autónomas debe ondear juntamente con la Bandera de Espanya en todos los edificios  Civiles del ámbito territorial de aquella, al igual que las enseñas de los ayuntamientos...” Y aquesta llei no es compleix Sr. Rajoy o es que també son Lleis de segona categoria. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?.

En els darrers 3 anys hi ha 35 sentencies del Tribunal Constitucional donant la raó a la Generalitat de Catalunya i que, sistemàticament totes elles han estat incomplertes de forma total o parcial. Com per exemple el tema de les beques per els estudiants, o els programes d’integració de immigrants, els ajuts a les activitats culturals, les xarxes ferroviàries, etc. I tinc entès, per el que vostè proclama sempre als quatre vents, que les sentencies del TC son per ser complides i vostè i el seu Govern no ho fan. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?

 Com pot veure, Sr. Rajoy, vostè també incompleix la Llei i no passa res, es que hi ha lleis de primera i de segona, es a dir les que interessen a vostè o el seu govern i les que son d’interès per la Generalitat de Catalunya i els catalans.

I podem passar a un altre tema, el seu Ministre Sr. Fernández Díaz, te un interès especial en defensar tot allò que pugui menyscabar, per poc que sigui el prestigi, o lo que ell considera prestigi de tots aquells que pertanyen al seu partit, ho hem vist en moltes ocasions, darrerament en la criminal mort de la Sra. Presidenta de la Diputació de Lleó, ha estat oportuníssim i ha actuat amb una celeritat dignes de encomi amb aquests personatges, brètols, que s’han permès de forma barroera i jo diria que fins i tot delictiva insultar la memòria de la persona assassinada, la Sra. Carrasco, en les xarxes del twitter. Però ja m’agradaria a mi que tingues la mateixa celeritat per perseguir i detenir aquells que en les mateixes xarxes hi escriuen coses com:

I això Sr. Rajoy no ha de ser perseguit?, això no es incitació a la violència? Això no hauria de ser denunciat d’ofici per part del Ministeri del Interior? Dons es veu que no. Ja hi tornem a ser, hi ha Lleis de primera i de segona categoria.

Igualment, quan van ser insultats, denunciats en fals, amb pretesos documents de haver tret capitals il·legalment, cosa reconeguda que era falsa per part del Director del diari que ho va publicar, que, segons sembla va ser, presumptament, preparat i falsificat per la UDEF que depèn del Sr. Ministre i evidentment, en darrer lloc a vostè mateix. Doncs, de tot això no s’ha fet res, no hi ha hagut cap denuncia als jutjats, ni cap imputació, ni res de res. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?

Ja se que de tot això a vostè ni tan sols li arribarà, i, si li arribes, en faria cas omís, però no oblidi que algun dia hi haurà justícia a les urnes i ja veurem com queda els seu partit i vostè mateix.

VISCA CATALUNYA LLIURE  

  

Es el que tan sols podem dir, per ara.

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

Be, ja hi som de nou, ara, el proper 25 de maig, ens tornen a cridar perquè anem a votar per escollir els parlamentaris que viuran del xollo del Parlament Europeu, cobrant sous, dietes i altres prebendes i no havent de pagar impostos. Aquest es, de debò, el panorama. Encara que com podreu veure, si teniu la paciència d’acabar de llegir-me, crec que podria ser una manera d’aconseguir més possibilitats per guanyar la nostre lluita i, tal vegada, sortir de l’atzucac en que ens volen ficar a Madrid.

Aquestes eleccions, a la nostre terra, es converteixen, com sempre en tots en contra d’un i a més a més, no som capaços d’arribar al més mínim acord per aconseguir el que més interessa, el dret a decidir.

Fixeu-vos que tan sols ens parlen de:

JAVI LÓPEZ (PSC-PSOE) “Cal mantenir l’equilibri pressupostari, però relaxant l’objectiu de dèficit”  Sàvies paraules, si senyor, i, si no es molèstia, això com ho faran amb els parlamentaris que aconsegueixin, en total, per Espanya, en son 54 i s’han de repartir entre varies forces polítiques. No ho veig gaire clar.

RAMON TREMOSA (CiU).  Al combinar el rigor pressupostari amb les polítiques de cohesió social, com als països nòrdics” Ja m’estaria bé, si ho aconseguís, però , amb molta sort serà ell solet o com a molt amb un altre company, els que hauran de defensar aquestes prometences.

SANTI FISAS (PP) “Per bé o per mal sóc l’únic candidat que no donarà suport a la UE al dret a decidir” Molt  bé, ja ho tenim clar, a Catalunya ni un vot, al menys dels que no siguin del PP.

ERNEST URTASUN (ICV-EUiA) “La consolidació fiscal a què donen suport PP, PSOE i CiU va a un ritme suïcida”  La veritat es què no sé ben bé que vol dir aquest senyor, suposo que, si arriba a treure un escó aclarirà aquestes paraules tan críptiques. I com sempre ficant CiU per el mig encara que no vingui a compte.

JOSEP MARIA TERRICABRAS (ERC) “Hem d’aconseguir un manifest del Parlament Europeu pels principis democràtics”. Si senyor, i per això, per tenir més força, no accepteu anar junts amb CiU, per poder tenir algun que altri escó més. Bona tàctica.

Per altre banda el Govern espanyol, es limita a dir que s’ha de fer pedagogia de les eleccions europees i que s’ha de “convidar els espanyols a participar en unes eleccions decisives per a la seva vida”.  ¡Caram! Ja ho veieu, aquestes eleccions poden canviar el rumb de les nostres vides, el Parlament Europeu, que la veritat es que no sap em ben bé que fa, ja què totes o quasi totes les decisions verdaderament importants, es prenen a la Comissió de Brussel·les, al Banc Central Europeu,  a Alemanya (Sra. Merkel) o al FMI amb la Sra. Lagarde. Es a dir: la famosa TROIKA.

El inefable Sr. Duran diu: “Més enllà de parlar del dret a decidir, que n’hem de parlar i en parlarem, hem de parlar també de temes europeus, que s’han debatut i es continuaran debatent al Parlament Europeu” Es a dir, del dret a decidir en parlarem, bé ja es important que un polític unionista, o al menys no independentista digui que s’ha de parlar del dret a decidir i que, pesi a que ell no és candidat, suposo que donarà instruccions perquè això es faci i a més a més, no en dubto, que amb moltes gener d’aconseguir-ho.

Per la seva banda, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, encara que sembli que no te res a veure amb les eleccions de que parlem, si que diu i amb clau una mica de segon pla, però dedicades al Govern Espanyol i al PSOE, que se sent escèptic sobre que el Govern espanyol faci una oferta a Catalunya en l’actual procés sobiranista. Posa en dubte que el PP i el PSOE siguin capaços d’arribar a un acord per oferir una “oferta atractiva i creïble”  a la societat catalana, però que en el supòsit que finalment ho fessin s’hauria de sotmetre a referèndum i afegeix “Hem arribat tan lluny que la decisió final l’ha de prendre el poble de Catalunya i només ho pot fer a les urnes”

Com es pot veure, no te res a veure el que diuen a la resta d’Espanya del que es diu a Catalunya, el Sr. Rajoy ho ha deixat ben clar, a Saragossa va demanar el vot “per tirar Espanya endavant i que un vot per el PP no és un vot partidista, sinó un vot a favor dels interessos d’Espanya” I com el que no diu la cosa, va afegir: “les eleccions no son qualsevol cosa i per això no es pot jugar amb el vot, a fer un pessic a un partit amb el vot” (la redundància amb la paraula vot, es seva) A més a més, les raons per votar son al PP son que, la evolució de l’atur es bona com ara i que, al maig i al juny, portaran bones noticies. Es a dir ja ha parlat el profeta, mentider compulsiu.

La meva opinió es que, pesi a tot lo abans dit, es IMPRESCINDIBLE ANAR A VOTAR, aquesta vegada més que altres, ja que ens hi juguem que a Brussel·les, no hi hagi cap mes veu que les del PP i del PSOE i necessitem de forma imperiosa, què, al menys, persones com en Tremosa, Terricabras, Maragall, puguin defensar al Parlament Europeu el dret a decidir dels catalans i, si s’escau, la independència i la futura incorporació a la UE, passant per un període d’adaptació, però sense oblidar que ja som ciutadans europeus i això s’ha de respectar.

Si no anem a votar, per pocs que i vagin, guanyaran el PP i el PSOE, i ens quedarem amb un pam de nas. La importància d’aquestes eleccions i de qualsevol altre es aconseguir un percentatge d’abstenció el més petit possible, ja què, per poca gent que hi voti, sempre trauran el resultat aquells que hagin votat. M’explico? Vull dir que si en un supòsit inversemblant, anessin a votar tan sols 100 persones a Catalunya i es repartissin els vots hipotèticament: 30 CiU, 25 ERC, 15 PSC, 10 PP, 9 IU, 6 C’s i 5 CUP, ja seria suficient per formar el Parlament amb els 65 escons. Per tant, l’abstenció no serviria de res. Evidentment que tindria altres conseqüències, de tipus sociològic, però tan sols volia fer ressaltar el fet que igualment guanyen o perden els mateixos i que la abstenció te poc a dir.

No oblideu que la campanya del PP, Alicia Sánchez-Camacho, Fernández Diaz, Fisas, etc. tan sols es mou en atacar el President Mas, sembla que la cosa no va amb el Parlament Europeu, es tracta de intentar aconseguir que els catalans rebutgem CiU i el President, i si pot ser, que quedin enfrontats amb el Sr. Oriol Junqueras, amb lo qual, creuen ells, que eliminaran el “verí” de la independència.

Tampoc podem oblidar el inefable i agredit Sr. Pere Navarro, es veu que el mastegot, que diu ell, va rebre (no hi ha cap prova encara), va ser d’una senyora independentista, i es un exemple de lo malament que ens tractem els catalans entre nosaltres, i les nostres famílies, amics, veïns, etc. doncs el clima de crispació que viu Catalunya fa que els “unionistes” no puguin sortir al carrer, sota la por de rebre alguna que altre malifeta. Al menys això diuen ells. I, de passada atacar CiU, encara que no sigui al guió.

Tampoc podem oblidar que un partit, ICV-IU, que diu que defensa el dret a decidir, ens porta a Santa Coloma de Gramenet, el seu líder d’Espanya, el Sr. Cayo Lara i que en el seu discurs deixa anar alguna que altra perla, dient bajanades com “que CiU forma part del bipartidisme que és el que aplica les retallades i garanteix el pagament als creditors del deute”  No sabia que CiU tenia tan poder.

Axis es que, amics, anem a votar el dia 25 de maig, cadascú a qui vulgui i cregui convenient, però no us quedeu a casa.

No deixa de ser un pas, petit, però un  pas més en la nostre lluita per la dignitat i la independència del nostre poble.

VISCA CATALUNYA LLIURE

I

COM UN NOU PAIS DE LA UNIO EUROPEA.

TITO T'ESTIMEM I NO T'OBLIDEM

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

Ara què ja han passat uns dies, o unes hores, del fatal desenllaç de la malaltia del nostre exentrenador FRANCESC “TITO” VILANOVA I BAYO, i que els ànims van quedant més asserenats, vull expressar de forma sincera el meu condol a la seva dona Montse, als seus fills, pares, i tota la seva família i amics.

Jo tan sols puc parlar d’ell com la persona pública que era, es a dir, com que no el coneixia personalment crec les meves paraules poden ser més objectives respecte a la seva figura com entrenador del Barça.

Recordo la presentació en roda de premsa en la que el seu amic Pep Guardiola va dir que deixava la primera banqueta del Barça per qüestions que no vaig entendre en aquell moment i llavors el Director Esportiu Sr. Zubizarreta, presentà, de forma contundent, no la candidatura del TITO, no, va presentar el nomenament clar i sense rèplica possible del Sr. Francesc TITO Vilanova, com a primer entrenador del Barça. També recordo la cara que li va quedar al Pep, mai sabrem, al menys al meu nivell de simple soci, si ho sabia d’antuvi, o no, però la seva ganyota, el seu posat, va ser molt evident.

Confesso que jo vaig ser un dels molts socis que van quedar astorats amb la seva elecció, no l’havíem vist més que al costat del Pep i no en sabíem res d’ell, no coneixíem la seva fortalesa d’esperit, ni el seu tarannà directe, ni la seva forma de treballar, en fi no el coneixíem.

Ha passat molt poc temps, estimat TITO, permetem la confiança, quasi que no has tingut temps d’assaborir els teus triomfes, per desgracia la teva malaltia va venir en el pitjor moment, quan havies aconseguit el somni de la teva vida, i no obstant, vas seguir al teu lloc, vas aconseguir la millor Lliga de tots els temps, amb 100 punts, pesi a que vas haver de deixar en diversos moments les teves obligacions al capdavant de l’equip, vas saber donar l’empenta necessària a tots, equip tècnic, jugadors, directius i com no, a tots els que estimem el Barça i que seguíem puntualment els teus progressos davant una malaltia tan cruel. Fins i tot, vas aconseguir fer-nos creure, que la malaltia havia estat vençuda, per poc temps, això si, però ens ho vam creure.

Estimat TITO, has estat un gran, grandíssim entrenador i per el que hem pogut veure aquests dies, també un gran amic dels teus amics, un ser estimat de debò per els teus jugadors, i per els components d’altres colors què han sabut distingir el què son la rivalitat esportiva i la personalitat d’un home que ha patit, com tu, però sent un exemple de fortalesa per a tots, i ves per on, també has aconseguit el que ningú posarà mai en dubte, que has estat un gran espòs i un gran pare.

Descansa en pau, TITO, els socis del Barça, els barcelonistes i tots els que estimem el deport, que estimem el futbol, amb els colors que sigui,  restarem sempre agraïts a la teva persona que tantes i tantes tardes de gloria ens vas donar.

He començat amb les paraules “sic transit gloria mundi” perquè, m’agradaria, que en el teu cas no fossin realitat, ans al contrari, que cada dia que passi és reforci a la nostre memòria, a la de tots el socis i barcelonistes i a tots els que han sabut donar-te un darrer record aquests dies a can Barça, la teva figura com exemple de persona i esportista. 

SANT JORDI I MES COSES. CATALUNYA/ESPANYA

DIADA DE SANT JORDI.

La Diada de Sant Jordi, a més de la joia de veure tants i tants barcelonins, catalans de tot arreu, i de la resta de Espanya, que també n’hi havia, (No oblidem que els catalans no tenim res contra els espanyols, tan sols contra el Gobierno de Espanya) es va produir un desembarcament de polítics del Regne d’Espanya, comandats per la ínclita Vice-Presidenta, Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, que no se ben be que va venir a fer, a més de tocar allò que no sona. Es va reunir amb els “representants” dels llibreters i editors, evidentment els de la seva corda per sentir allò que volia sentir, dir quatre tonteries, prometre que estudiaran, no se sap quan, rebaixar l’impost del IVA, als llibres i en general a la cultura. Ve venir, va parlar, va sentir el que volia sentir i va marxar. D’això en diuen visitar Catalunya.

Com va ironitzar el Conseller de Presidència Francesc Homs “Estem feliços i contents de tan distingida visita, perquè així s’adonarà de l’esperit cívic que impera a Catalunya, que ens agradaria que durés tot l’any i s’encomanés als que ens visiten.

El dia següent, Sant Jordi, es va presentar, com si fos el Virrei, el Sr. Rajoy, ja què segons ell no te que anunciar la seva visita a la Generalitat, ja que dins d’Espanya va on li don la gana sense necessitat de demanar permís a ningú. Com podeu veure segueix tractant els catalans com a súbdits, no com a ciutadans. En justa correspondència el nostre President, no va voler saludar-lo i per tant, encara que hagués estat fàcil, no es van veure les cares, l’un perquè va marxar tot d’una i l’altre perquè va esperar a que marxés.  Una mica surrealista tot plegat. Jo ho trobo irreal i crec que te raó el President Mas, encara que el Sr. Lluis Foix, al programa de 8Tv digués que no s’han de perdre les formes de cortesia i que per tant el President Mas havia obrat malament. Com dic no hi estic d’acord, la cortesia havia de començar avisant de la visita i no venir com si fos l’amo i senyor de Catalunya.

En aquest acte empresarial, el President Rajoy va dir una frase, la copio literalment, que crec s’hauria d’aplicar a ell mateix. Diu axis: Tancar-se en si mateix i restar immòbil davant els canvis són els ingredients segurs per el fracàs en aquest nou segle. I en un altre moment va afegir: Probablement per anar ràpid pot ser millor anar sol, però per arribar lluny és millor anar ben acompanyat.

Com podeu veure, es tot el contrari del que fa ell respecte a Catalunya, ja que no vol ni que anem sols, ni acompanyats. Tan sols es limita a dir NO.

Per altre banda, ja que la Sra. Alicia Sánchez Camacho es tan afeccionada a dir que a Catalunya no es pot viure en pau, que les famílies es trenquen, i no se quants disbarats més, el Sr. Turull va donar peu al President Mas perquè refutés amb contundència aquestes bajanades dient: L’exemple de civisme de Sant Jordi desmenteix els que presenten els catalans com a dividits, barallats a mort, que no poden seure junts a taula. Si tot es tan bonic no deu ser que no hi ha conflicte? Es evident que hi ha conflicte però sols es pot resoldre democràticament, votant i no imposant a la majoria la voluntat d’una minoria. I no oblidem que el President Mas va arribar a fer la següent proposta: Si el problema és la data i la pregunta, el que hem de fer és asseure’ns i parlar-ne.

Jutgeu vosaltres mateixos com parla i proposa un i com respon l’altre. Això si dient sempre que està obert al diàleg. Es increïble.

*******************

EL PSC           

Un ciutadà truca a la porta del PSC i diu:

 Què hi ha algú? Voldria donar-me d’alta com a militant.

Surt el Sr. Pere Navarro i li diu:

Vostè és federalista?

No, senyor no, jo soc ebenista.

Vull dir si vostè vol una Catalunya federal amb Espanya.

Ah¡ i això que vol dir? Jo el que vull es ser militant del PSC

Doncs s’ha equivocat de porta. Aquí es la sucursal del PSOE.

No es cert, però podria ser-ho. Cada dia en queden menys, aviat tindran que canviar de local, els hi vindrà gran.

He començat fent broma, però la veritat és que és un assumpte molt, però què molt seriós, necessitem un partit socialista català, es imprescindible, Sr. Navarro, què no se’n adona? Què si no existeix un partit socialista català fort, no hi haurà ningú més, excepte CiU i ERC, per aturar els atacs al nostre país del PP i de C’s. Jo crec que com diu el Sr. Nadal, vostè hauria de plegar i fer una reconversió total del partit, des de baix de tot i tenint en compte tots els parers, totes les corrents d’opinió, però, això si, amb l’estendard de Catalunya al davant.

Si no va per aquest camí, aviat seran tan sols els quatre que semble que només pensen en conservar la poltrona. I res més, Sr. Navarro li diu un que no ha votat mai socialista però que, al menys, creu què tenir dos dits de seny seria bo per vostè.

El exconseller Joaquim Nadal, li diu un dia rere l’altre, però vostè, ni cas. Els darrers dies han “fugit” de casa seva (PSC) més de 20 pesos pesants de la organització, tan sols a Girona, encapçalats per el Sr. Nadal. I s’han d’afegir tots els que han marxat de Tarragona, Barcelona, Lleida, etc. No ho entenc, tan sols puc creure que s’han begut l’enteniment i que, darrera conservar la cadira, el poder, no volen saber res del que passa. Be ja s’ho faran. No es el meu problema.

********************

Per fer més evident la distancia que separa la política catalana i la del Gobierno de Espanya, a continuació transcric part de l’entrevista al President Mas a RAC1, fa pocs dies.:

El president Artur Mas s’ha mostrat “disponible” per veure’s amb el president Mariano Rajoy “en qualsevol moment, i sense condicions pel que fa al contingut de la reunió” però considera que “seria una reunió entre zombis” si no parlés de la consulta. Artur Mas ha respost als que comparen Catalunya amb Ucraïna afirmant que “la distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com que la que hi ha entre l’Estat espanyol i el Regne Unit”. El president ha replicat les balances fiscals d’Extremadura assegurant que “la ignorància acostuma a ser molt atrevida”. El president de la Generalitat ha demanat als partits que superin “l’obsessió estètica i la mirada curta”. Mas considera que “com més diversa sigui la foto, millor perquè des de fora, han de veure la força d’aquest procés”.

Artur Mas, president de la Generalitat, també ha dit que:

- “Jo tinc clar què passarà abans del 9 de novembre. El 10, fins que no acabi el 9, no sabrem com l’hem d’enfocar.”

- “Jo convocaré la consulta i, per tant, el poble de Catalunya serà cridat a les urnes. Això passarà aquest any i ho faré dins d’un marc legal.”

- “Hem fet tot el possible per intentar-la acordar.”

- “En aquests moments no preveig com una probabilitat alta [que el Govern espanyol deixi votar].”

- “S’ha de visualitzar alguna cosa el dia 9 [si el Govern espanyol no ens deixa votar].”

- “La consulta es farà en aquesta legislatura i hem fixat la data del 9 de novembre del 2014. Hi ha tres opcions per fer-la dins d’un marc legal: que l’estat l’autoritzi, que sembla que serà que no; a través de la llei de consultes del Parlament que s’està fent en aquests moments, o bé la convocatòria d’unes eleccions. Si la gent respon en aquelles eleccions amb un sí massiu, la consulta s’ha guanyat.”

- “Si ens arriben a anul•lar la llei de consultes seria molt gros, seria una alcaldada total.”

- “El 9 de novembre difícilment hi haurà eleccions avançades.”

- “Ara, però, si ens posem a parlar d’eleccions, ens equivocaríem del tot. Si en parléssim, despistaríem a tothom, perquè la gent es pensaria que hi ha eleccions. Jo no prefereixo que el 9 de novembre hi hagi eleccions. Jo vull la consulta.”

- “[El cens] m’agradaria que fos al més ampli possible. [Si pot ser a partir dels 16 anys], millor.”

- “Fa uns quants mesos [que no parlo amb Rajoy].”

- “Li he fet arribar alguns missatges per dir-li que estic disponible per anar-lo a veure a Madrid i indirectament la resposta que he rebut és que no vol.”

- “Estic disponible per veure’m amb el president Rajoy en qualsevol moment, i sense condicions pel que fa al contingut de la reunió.”

- “Què em dirien si hi parlés i no d’això [de la consulta]. Seria una reunió entre zombis.”

- “Rajoy posa una condició [retirar la consulta], que sap que no es pot complir. Jo tinc un mandat del poble de Catalunya per fer el que estic fent.”

- “La distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com que la que hi ha entre l’Estat espanyol i el Regne Unit.”

- “A Europa, s’està movent molta gent per dir que no, en contra de Rússia, perquè el que està passant a Crimea no és un govern legitimat per les urnes, a diferència de Catalunya. Allà no hi ha un clar escenari de democràcia i llibertat. A Catalunya, sí”.

- “Alguns [líders europeus] ens han respost a la carta. El màxim que pots aspirar en les respostes és que hi hagi comprensió i tolerància respecte al procés.”

- “Catalunya continua estant mal finançada. Amb l’últim acord, el del tripartit del 2009, seguim sent els tercers a aportar i els desens a rebre. És evident, estem mal finançats.”

- “No tenim cap dada [de les balances fiscals que ha de publicar el Govern espanyol].”

- “Prefereixo no opinar. No hem d’anar fent la gara-gara al president extremeny. Només li diré una cosa: la ignorància acostuma a ser molt atrevida.”

- “Quan et jugues la qualitat de la sanitat, del sistema educatiu, dels serveis socials bàsics i del sentit de la desigualtat d’un país, entre que no t’agradi apujar impostos i jugar-te tot això, els acabes apujant. Evidentment que quan puguem els abaixarem.”

- “Les noves retallades sí [que s'han acabat]. El que hem de fer és obtenir 2.000 milions d’euros de rendiment del patrimoni. Si no ho féssim, sí que hi hauria d’haver retallades. Espero que s’aconsegueixi.”

- “[Amb l'informe de la UDEF en plena campanya electoral] hi ha molta guerra bruta i demostra que no et pots refiar de l’Estat. Per tant, si l’Estat pot arribar a fer això, vol dir que pot arribar a jugar brut i no te’n pots refiar.”

- “L’estat manté una ofensiva per desmuntar l’autogovern. No només a Catalunya, a tot arreu. Qui protesta? Bàsicament protesta Catalunya.”

- “Això és premeditat. Hi ha una majoria del PP, sovint amb la connivència del Partit Socialista, per recentralitzar l’Estat espanyol i desmuntar l’estat de les autonomies.”

- “Catalunya està actuant en defensa pròpia per evitar aquest desmuntatge de l’autogovern.”

- “Jo era clarament partidari [que hi hagués una coalició unitària a Europa]. Si explico per què no ha estat possible, només crearé un enrenou entre les forces que estan a favor d’aquest procés. No em puc permetre un error greu en aquest sentit.”

- “De totes les coses que hem de fer, n’hem de parlar discretament. Ara hem d’intentar que hi hagi un punt clar del programa d’Europa que quedi clar que anem a Europa també a defensar la consulta del 9 de novembre.”

- “Els partits han de superar dues temptacions: l’obsessió estètica (que tot el que fem quedi bé), que en aquests moments no és possible, i han de superar la mirada curta. Del que es tracta és que a fora vegin la força d’aquest procés. Com més diversa sigui la foto, millor, perquè vist des de fora vol dir que ens ho creiem. És un tema transversal de la societat catalana.”

- “No cal que ens barallem a Catalunya per això [el pla hidrològic]. El problema és que a fora de la conca de l’Ebre s’han quedat un munt d’aigua que no necessiten. Desgraciadament és una de les coses que no podem decidir.”

- “No m’agrada la reforma de la llei de l’avortament. És una regressió.”

- “S’han d’ajudar els comerços històrics perquè no tanquin. Són part significativa del paisatge cultural i comercial.”

- “Espero que sí que s’acabi fent el Barcelona World.”

- [Sobre la rebaixa d'impostos pel Barcelona World] “Si volem aquesta inversió i mantenir el lideratge turístic, estem disposats a fer alguna cosa que sí que estan disposats a fer molt a prop nostre? No podem oblidar tampoc que en aquest país seguim tenint un 22% d’atur i hem de seguir fent també coses extraordinàries.”

- “Sí, [estic a favor de la dació en pagament]. Així ho hem defensat al Congrés.”

- “No és només el burca o el nicab, és qualsevol element que tapi la cara. Sóc partidari de mantenir el valor cultural de cara descoberta.”

- “[El cas Millet] ja hauria d’haver estat tancat.”

- [Sobre TV3 i Catalunya Ràdio] “L’últim esforç que s’ha de fer és que dins d’un conveni nou que s’ha de signar hi ha d’haver una última fase d’ajustament salarial, perquè s’ha fet tot la resta. Si ho tanquem bé, a diferència d’altres, nosaltres podrem seguir tenint una televisió i ràdios públiques de molt alta qualitat. Ara el Govern no està en condicions de crear uns diners que no té. Estem escanyats.”

- “El Sr. Cardenal va fer bé amb l’article [publicat a El País]. Li agraeixo el coratge de parlar clar.”

- [Sobre economia]. “Sí, s’han de seguir fent reformes.”

- “Quan l’Estat es posa a fer reformes, les fan respecte als altres, però ells no reformen res.”

- “En aquests 3 anys, hem suprimit o fusionat un 30% d’organismes públics. El govern espanyol pràcticament no ha fet res.”

- “Si fa dos o tres anys, s’hagués fet una negociació seriosa, les coses haurien estat diferents. Amb el no de l’Estatut i el no del Pacte Fiscal, la gent al final ha dit que no ens queda cap altre camí.”

- “No té sentit una consulta a tot Espanya, a menys que no fos per la reforma de la Constitució. S’imagina que amb la remodelació del camp del Barça, votessin els socis del Madrid?”

Be per avui ja ni ha prou, es prou llarg i no sé si tindreu paciència per llegir-lo tot sencer. Preneu la bona voluntat.

VISCA CATALUNYA LLIURE