NIT DE SANG - Mn. Cinto Verdaguer

COMTE DE SANTA COLOMA

VIRREI DE CATALUNYA

DALMAU DE QUERALT I CODINA

Avui aquest títol, tal vegada pugui dur a un cert equívoc, no vull parlar d’aquest maleït personatge de la nostre historia que va ser anomenat Virrei de Catalunya per el Rei Felip IV el 1638 i que va ser assassinat el 7 de juny de 1640 en la revolta anomenada del Corpus de Sang. a Barcelona, per una revolta dels segadors tips de pagar i pagar (mes o menys com ara)

Tan sols es una introducció a fets de la nostre historia de la època de les guerres que van assolar el nostre país com van ser des de la Guerra dels Segadors (1640-1659) acabada amb el  El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus)  que va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal com consta al Dietari de la Generalitat, on la Diputació va haver de fer una ambaixada al virrei (Compte de Santa Coloma) per a "donar-li l'enhorabona de la feliç nova de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".

La guerra dels 9 anys (1688-1697) amb batalles a Barcelona (1691) i a Alacant, Roses, Verges, Palamós, Girona, i Barcelona el 1697 en que acaba.

El 1702 comença la maleïda guerra de Successió que acaba per nosaltres amb la pèrdua de tots els nostres drets amb la capitulació de Barcelona el 1714, la mort d’en Rafel de Casanova i el Decret de Nova Planta del 1716 sancionat per el rei Felip V.

El Decret de Nova Planta va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya; segons l'article 5, "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana". Un altre exemple d'aquestes accions la constitueix la instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de

Catalunya, en la comunica que "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

El decret de Nova Planta de Catalunya va abolir la Generalitat, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i desapareixien les tradicionals vegueries. 

 A mes de moltes altres coses que no es moment d’esmentar, ja que no estic fent un llibre de la Historia de Catalunya.

Be; Tot això ve a compte de les paraules que va dedicar el gran poeta Mn. Cinto Verdaguer, en el seu poema “Nit de Sang” (1888) al Comte de Santa Coloma i que diuen axis en un curt extracte:

                 Dies irae, dies illa

                                           Catalunya, Catalunya,

                                           Lo teu dia s’és fet nit,

                                           I si ton present es negre

                                           Bé n’és més l’esdevenir.

                                           Lo blat de tos plans i rostos

                                            i els arbres de tos camins,

                                           Un dia per altre es reguen

                                           Amb sang de tos amats fills,

                                            Puix per tot arreu ne maten

                                            Los soldats del rei Felip

                                            Com si de ser de ta nissaga

                                            Fos lo més negre dels crims.

                                            De tants fills com alletares,

                                            Un sol n’hi  ha de ben vist,

                                             Només un que aidar-te puga

                                             I és ton més dolent botxí.

                                             Comte de Santa Coloma,

                                             Malviatge qui et parí!,

                                             Que tants llamps caiguen en terra

                                             I que, de tants, cap te fir!.

                                             Lo dia que vas nàixer

                                             Fou un dia maleït, més li valdria a ta pàtria

                                             Que hagués nat un escorpí;

                                                                     ****

Doncs això va escriure Mn. Cinto Verdaguer i jo voldria avui, sense tenir, potser cap dret, a dir coses tan fortes, dedicar-li a un Ministre, que es proclama català i a una senyora que també i que dins de la política estan, que aquestes paraules del poeta, tal vegada els podrien fer pensar, si ells no mereixen, al menys en una petita mesura que els hi siguin dedicades, encara que no son el Comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt i Codina, però si que son, l’un Ministre del Govern Espanyol i l’altre cap del mateix partit a Catalunya. Si us plau, us pregaria, dins la meva humilitat, que tinguéssiu una mica, tan sols una mica, presents aquests versos i que mai us els hagin de dedicar de debò.

El Sr. Ministre, a més de no dir la veritat quan diu que vostè, que viu a Barcelona, sap que “moltes famílies catalanes han deixat de trobar-se per Nadal per mor de la “dèria sobiranista” i això, Sr. Ministre, vostè sap que no es cert i per tant fa mal, fa mal al cor de molts catalans que no volem ser tractats amb aquesta prepotència, que ja estem tips de que ens menyspreïn, de que ens insultin, de que gent del seu partit en anomenin “nazis” i vostè, com a Ministre d’Interior no hi faci res. Si us plau, ja ni ha ben be prou, atureu aquesta rancúnia cap a la vostre mateixa terra, que les idees sempre es poden defensar sense malferir al adversari.

Jo, Sr. Ministre, no conec cap família catalana que hagi tingut aquest ensurt, a la meva hi ha idees de tota mena i manera, ni ha de independents, ni han de unionistes, ni han que ja els hi està bé com estem, ni han que son catalans i ni han que son d’altres regions, però, això si, som una família i ens estimem i per tant, cadascú defensa ses idees, però amb intel·ligència i amb el que dirien el francesos, amb savoir fer.

Si tan sols demanem poder votar, poder dir, democràticament que volem ser, si no se sap que en sortirà d’aquest referèndum, deixeu-lo fer, o es que teniu por de que guanyi el desig d’independència? No es refugieu darrera de la Constitució, que sabeu be que no es inamovible i que, a més a més, segons molts juristes de prestigi, no prohibeix el referèndum, encara que es cert que tampoc l’aprova, més, si es axis, perquè serveix la política? No diuen que es l’art de convertir lo impossible en possible? Doncs, amb un petit esforç, tal vegada podríem arribar al nostre somni i qui sap, podria ser que guanyessin els que tan sols volen modificar algunes coses. Qui ho sap? Si no votem no ho sabrem mai.

MEMORIAL DE GREUGES (1885) Avui seria igual

SOM I SEREM

Aquest memorial de greuges va ser presentat a S.M. el Rei Alfons XII, l’any 1885.

MEMORIAL DE GREUGES

Senyor: mai cap més comissió no es deu haver presentat a V.M. tan commoguda que la que en aquest moment, i ben immerescudament per cert, tinc l’honra de presidir. A excepció meva, la componen, Senyor, els fills mes il·lustres de Catalunya: aquells qui, bé en literatura o en ciències polítiques i morals, bé en indústria o en el simple treball obrer, ocupen el primer lloc a Catalunya, i s’acosta a la reialesa suplicant que V.M. es digni fixar la seva atenció en les desgràcies que sobre el nostre país va acumulant la política centralista i unificadora dels partits polítics d’Espanya.

Per això tinc l’honra de suplicar a V.M. que accepti aquesta exposició i Memòria, reflex fidel, a parer nostre, dels dolors i de les aspiracions de Catalunya.

Coneixem perfectament, Senyor, les obligacions que el sistema constitucional imposa al tron; i perquè les coneixem, no formulem a l’exposició i Memòria cap petició concreta que pugui contrariar els preceptes constitucionals. Però, de la mateixa manera que coneixem el que a la iniciativa de V.M. deixa la Constitució, ens permetem pregar-li que es fixi en aquests documents.

No tenim Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys atacar la gloriosa unitat de la pàtria espanyola: ans al contrari, desitgem fortificar-la i consolidar-la: però entenem que per aconseguir-ho no és un bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó que creiem que allò convenient i alhora allò just, és donar expansió i desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d’Espanya per tal que de tots els indrets de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

El que nosaltres desitgem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions i semblant a algun dels que se segueixen als gloriosíssims imperis d’Àustria-Hongria i Alemanya, al Regne Unit de la Gran Bretanya, sistema ja seguit a Espanya els dies de la nostre grandesa.

Ho desitgem, no sols per a Catalunya, sinó per a totes les províncies d’Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perquè som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai els mals que el centralisme ens causa.

Senyor: se’ns va arrabassar els nostre sistema administratiu, que avui troben bo i imiten nacions cultes d’Europa, per ser substituït, primer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem utilitzar la nostre llengua a les nostres llars i en converses familiars: desterrada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutgen entenen els testimonis i els processats, ni aquests entenen els jutges.

I si per tot això no fos suficient, fa temps que s’està lluitant, i avui s’intenta amb obstinació destruir, o si res més no adulterar el nostre dret civil, base indeleble de la robusta i moral organització de la família catalana i de la nostre propietat, que va augmentant i creixent a mesura que unes generacions succeeixen unes altres generacions.

A força de treballs i privacions sense fi, els nostres industrials han creat una indústria espanyola que en quaranta anys ha progressat i assolit un nivell molt alt. Aquesta indústria està essent atacada radicalment d’alguns anys ençà, i últimament ho ha estat i ho és per mitjà del tractat amb França i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.

Senyor: només la poderosa iniciativa de V.M., la seva alta saviesa i l’amor que professa al nostre país pot posar remei als nostres mals. Preguem, doncs, a V.M. que ho faci, segur que no han de faltar-li les benediccions del cel i la immensa, la immensíssima gratitud dels fills de Catalunya.

17 de Març de 1885 “La Renaixença” (El text original escrit en castellà)

Es curiós constatar que la majoria del “memorial” podria ser presentat avui després de mes de 128 anys; pràcticament som al mateix lloc que érem, amb una diferencia molt important, llavors Alfons XII, tenia un cert poder i avui el seu successor no en te. Es més, en el seu discurs de Nadal fa una referencia a una possibilitat de, no diria de canvi, tan sols de retoc de la Constitució Espanyola i el President del Govern ha fet com si sentis ploure, Ni cas. Ell que es tan respectuós amb Sa Majestat, quan sent a parlar de la Constitució, es transforma, desapareix la seva cuirassa de bonhomia i apareix el verdader Rajoy, el que fa cas, exclusivament, de les ordres de la FAES i el seu Cap José Mª Aznar.

El Sr. Rajoy, no diu mai una sola veritat, menteix sempre o quant menys, diu mitges veritats que no son res més que mitges mentides. Es va permetre dir que no hi havia cap país del mon que, a la seva Constitució hi figurés el dret d’autodeterminació, doncs be, al dia següent les xarxes facebook i d’altres anaven plenes de noms de països en que si que hi figura a la seva Constitució el dret d’autodeterminació i com a petit exemple en copiaré alguns: Angola, Brasil, Paraguai, Portugal, Rússia, Mèxic, hi ni han més. El que dic, no es diu la veritat i com que no es pot preguntar res a les rodes de premsa, doncs això es el que hi ha.

Per acabar d’adobar el tema, el Ministre Fernández Diaz es despenja amb unes declaracions que tan sols poden sortir d’una ment plena de rancúnies, plena d’enyorances franquistes, va ser Governador Civil d’en Franco. Jo voldria saber quina família catalana ha deixat de reunir-se aquest Nadal per mor de la discussió sobiranista. Jo no en conec cap, però deixo anar la imaginació i m’acut una idea, no serà que a casa del Ministre ha passat això? Tal vegada les relaciones amb el presumptuós del seu germà de l’Ajuntament i la prepotència de ser Ministre, si que han causat alguna que altre incomoditat dins del dinar. Tal vegada han parlat de la Llei de seguretat que vol implantar i que no agrada i menys a Catalunya, encara que segons un diari digital de Madrid, anomenat VozPopuli, diu que segons la seva correligionària Sánchez-Camacho, presumptament, en la conversa de La Camarga  afirma que el Sr. Ministre maltracta a la seva esposa, i això es dins de la nova Llei?. I evidentment, en aquest cas, trobo lògic que la família no estigui allò que diríem molt unida. Però no es per la qüestió sobiranista catalana.

També vull parlar dels articles que està escrivint el Sr. Fernando Onega a La Vanguardia i que, quina coincidència, han passat a ser de moderats a clarament contraris al moviment catalanista i molt especialment al nostre President Artur Mas, i dic quina coincidència ja que el canvi de posició ha coincidit amb la nova Direcció a càrrec del Sr. Marius Carol. No se si hi te res a veure, però aquí queda dit.

En quant al Sr. Onega faré esment que ara, a aquest periodista li torna a sortir la vena del seu passat i que podem recordar sense masses dificultats. Destaquen en la seva biografia alguns càrrecs ben rellevants, per exemple; va ser Subdirector del diari ARRIBA (falangista). Comentarista del diari PUEBLO, Cap de Premsa del Movimiento a La Corunya, Director del Diari YA, a més de ser “Jefe Nacional de los Servicios de la Guardia de Franco” Crec que no cal afegir res mes. Això si, ara es un “demòcrata de tota la vida”

Segueixo amb els Ministres, el inefable, encara que tortuós Ministre d’Exteriors, Sr. Margallo, ha enviat un “memoràndum” fins ara secret, a totes les Ambaixades i Consolats espanyoles i per el que sembla i s’ha filtrat fins el moment, es tracta de una espècie de preguntes i respostes que han de donar als periodistes en cas de que es presenti una consulta referent a la qüestió catalana. En que quedem. Es un problema el que demana Catalunya o no; es tracta tan sols de un visionari o dos (Mas i Junqueras) o es una demanda real del poble català. Si no hi ha cap problema, no cal enviar 210 folis a les Ambaixades i Consolats, no cal anar a veure determinats cancellers europeus, no cal parlar amb el Regne Unit. Llavors, que passa? Es que si que hi ha un problema. Es que no es tracta de visionaris? Es que és el poble català qui demana poder decidir el seu sistema polític? La veritat es que crec que és això darrer el que es veuen a venir i tenen por. S’han ficat en un atzucac terrible i no saben com sortir-ne, el Sr. Rajoy ha quedat retratat amb aquesta postura immobilista i ara sap que ha fet tard, que ara no s’arregla el tema amb paraules mes o menys afalagadores, que encara que vulguin obrir una mica la ma en el tema econòmic, que encara que vulguin obrir una mica la ma en el tema del auto govern autonòmic, no n’hi ha prou. Ja han fet tard.

La caverna mediàtica sols fa que demanar “ma dura”, que empresonin el President Mas, que ens treguin l’autonomia... I jo penso, ja tenen en comte que Europa, tal vegada no els hi deixarà fer una barrabassada com aquesta?. Ja tenen en comte que, tal vegada el poble català podria sortir al carrer i arribar a Madrid demanant la presó per el President ja que ha mentit i incomplert totes les seves prometences electorals?

Ja tenen en comte que, tal com vaig sentir al Dr. Queralt per TV, si la Constitució es un mandat de Llei que permet empresonar un President elegit democràticament també podríem demandar al Govern espanyol per l’atur ja que la Constitució garanteix un lloc de treball digne per a tots els espanyols, o bé per que la Constitució garanteix un habitatge digne per a tots els espanyols, segueixo? No paren de dir bajanades.

Crec que la realitat es que ens tenen por. Tenen por que l’economia espanyola patiria un retrocés molt important, Catalunya aporta quasi el 20% del PIB d’Espanya. Tenen por perquè com s’ho farien per què regions com Extremadura, ja que tant presumeix el Sr. Monago, fossin capaces de mantenir les seves institucions autonòmiques si no arriben els diners de Catalunya Tenen por de que si Catalunya, per fi, es independent, Espanya caigui en un forat econòmic que no li permetria pagar els deutes que te amb Europa i per contra, Catalunya, no tan sols es permetria pagar els seus deutes sinó que seria capaç d’ajudar mitjançant préstecs a aquesta Espanya ruïnosa, casposa, plena de titulats en vagància, amb una casta d’alts funcionaris que tan sols defensen els seu status, amb una casta de polítics corruptes que sols defensen la seva butxaca. Aquest es el problema, no les idees, no la “Unidad indivisible de la Patria”, això es una enganyifa, es una excusa. No dubto que hi han alguns que ho creuen de debò, però per la majoria son tan sols paraules. O al menys això se’n desprèn de la forma en que ho defensen, jo crec que tinc raó, encara que no ho puc assegurar definitivament i per això faig us de la paraula de moda en aquests casos, tot el que he dit es presumptament cert.

Creieu que de debò intentaran fer mal a Catalunya? Que intentaran ofegar-nos econòmicament? Que seguiran intentant destruir la nostre llengua? Que faran un nou Decret de Nova Planta com el de 1316? Jo no ho crec, a partir d’ara es limitaran a seguir la partida d’escacs plantejada per el Parlament de Catalunya per veure si poden aconseguir que siguem nosaltres els que ens tirem enrere i no pensen que si en 300 anys no han pogut sotmetre la nostre Nació, ara menys. Ara es el poble el que crida, el que demana llibertat. L’Estatut d’autonomia també era molt difícil d’obtenir i amb la gran manifestació que duia el lema “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” es va aconseguir. Doncs ara, amb més o menys dificultats, obstacles, contrarietats, contratemps, també ho aconseguirem.

VISCA CATALUNYA LLIURE

CREIEU QUE ENS ESTIMEN?

RECULL D’AMENACES I MENYSPREUS  A CATALUNYA

Cercant per ací i per allà he anat trobant unes quantes “perles” que ens han anat dedicant a Catalunya i als catalans i que no tenen deperdició i que com podeu veure venen de molt lluny i de personatges dels que, tal vegada, no haguéssim suposat un odi tan gran.

Tot això mereix una resposta clara i contundent, com diria el Sr. Rajoy i la vaig pensant mentre escric els molts insults i menyspreus que ens han anat dedicant.

Francesc de Quevedo, any 1640.

'En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra'.

Compte Duc d’Olivares, 1641

'Hay que reducir Cataluña a los usos y costumbres castellanas'

Felip V el 1715

. 'Que en las escuelas no se permita libros en catalán, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y se aprenda en castellano'.

Ramiro L.edesma 1931

“Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que planearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos......lo contrario”.

Manuel Azaña 1931

'Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco'.

Acedo Colunga' 1952

¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?'.

Manuel Fraga, 1961

'Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V, fue bombardeada por el General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil'.

Leopoldo Calvo Sotelo, 1983

'Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña i Baleares, para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español'.

Felipe González, 1984

 'El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán'.

Juan Carlos I

'Nunca se obligó a hablar en castellano'

**********************************

Tan sols son uns petits reculls, però que m’han estat molt útils per a fer-vos veure que l’enemistat de Espanya vers Catalunya, no es tan sols d’ara. Fa segles, fins i tot abans del 1714, ja un escriptor i poeta com en Francisco de Quevedo, el 1640 ja anava en contra de la nostre Pàtria.

I tot seguit, el contrari, unes pinzellades dels nostres mes grans poetes que defensen la nostre llengua, el nostre país, el nostre gran anhel de llibertat, en definitiva, el nostre desig imperiós de independència, per sortir de les urpes d’aquesta Espanya que ens menysprea, ens ofega econòmicament, ens vol prendre el nostre idioma i arriba a amenaçar-nos amb la presó per el nostre President, i per tot això, com que volem poder manifestar-nos de forma democràtica, mitjançant un referèndum, ni no volem permetre que ho fem ni ens donen cap altre sortida d’aquest atzucac, llavors haurem de fer com diu el nostre himne: esmolem ben be les eines per quan vingui un altre juny...

I ara els reculls de poesies que m’han semblat escaients per aquest petit escrit.

amb plomall de capità

i amb xiulet de bergandatge,

amb crossa de pelegrí,

o amb garrafa o espasí;

tot és bo pel teu viatge!

Pots triar-te tu el camí!

Poema de Nadal (Josep Mª de Sagarra)

–

Al fossar de les moreres

 no s'hi enterra cap traïdor,

 fins perdent nostres banderes

 serà l'urna de l'honor.

Frederic Soler “Pitarra”

Al que et diga per quin fi

la justícia es sol torçar

si una bossa sent sonar

o una groga veu lluí’

del procès damunt la fulla,

     posa-li fil a l’agulla,

             posa-l’hi.

Al que et diga que el tragí

de tants polítics com hi han

per la pàtria sols ho fan,

mentre es veu que pe’l seu fi

tot se perd i tot s’esbulla,

     posa-li fil a l’agulla,

             posa-l’hi.

Creu-me: an al que et vinga a di’

que anem de mal en pitjor

i que ja arriba a fer por

lo trasbals que es veu vení’

de misèria, dols i bulla,

     posa-li fil a l’agulla,

             posa-l’hi.

Frederic Soler “Pitarra”

  

Felicitats

 

 

 

BON NADAL

I

UN FELIÇ I PROSPER

 

 ANY DE 2014

 

US

DESITJO

A TOTS ELS

QUE ME SEGUIU

I SOU PROU BONS AMICS

PER AGUANTAR TOTES LES MEVES

REFLEXIONS I SORTIDES DE TO DELS

MEUS ESCRITS.

 

UNA FORTA ABRAÇADA A TOTS

 

I ESPEREM QUE EL PROPER ANY PUGUEM VEURE UNA LLUM QUE ENS INDIQUI QUE ESTEM MOLT A PROP DE LA NOSTRE INDEPENDENCIA.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

ARA ES L'HORA CATALANS...

ARA ES L’HORA CATALANS

 

Avui, he rememorat, els esdeveniments del passat dijous, ve esser un dia d’emocions molt fortes, El President de la Generalitat, el nostre President, ha fet l’anunci solemne de la pregunta i la data de la consulta/referèndum que es vol fer per saber si els catalans volem seguir a Espanya o be volem ser, per fi, independents.

 

La pregunta proposada i acceptada per la majoria dels partits del Parlament que son a favor del anomenat dret a decidir, es a dir: CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, amb un total de 87 diputats, ha estat producte d’un consens en el que tots, han cedit alguna cosa en be del nostre poble.

 

Segons ha explicat el molt Honorable President, la pregunta consta de dues parts encadenades i son:

 

                   Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

 

                            SI                        NO

 

        i si es que SI

 

                   Vol que sigui un Estat independent?

 

                            SI                         NO

 

M’ha semblat la pregunta perfecte, ja que tan poden votar els que volem ser independents, com els que no ho volen ser, com els volen que sigui un estatus diferent però no independent. Es a dir: POT VOTAR TOTHOM. I per el que hem anat sabent per diferents polítics i analistes de la política, sembla que ha tingut una part molt important la postura del President i la generositat de la resta de formacions polítiques. Amb això han donat un cop de porta als nassos a tots aquells que a Madrid i el seu entorn creien i desitjaven que les diferencies dels partits catalans serien tan fortes que elles soles desfarien el “problema” al no posar-se d’acord.

 

Avui, a La Vanguardia, hi ha un article d’opinió sota el títol “Un altre convulsió epilèptica” en el que el periodista José Antonio Zarzalejos Nieto, nascut a Bilbao el 1954 i fill de D. José Antonio Zarzalejos Altares que va ser Gobernador Civil de Vizcaya i Fiscal del T.S. i germà de D. Francisco Javier Zarzalejos, Secretario General de Presidencia en el Govern de José Mª Aznar i Secretari General de la Fundació FAES,(To això, tan sols per indicar una mica quin pot ser el seu pensament polític) doncs be, aquest senyor, entre d’altres inexactituds es permet dir, “un procés al qual estan incorporades amb desgana dues de les cinc forces polítiques que el van subscriure (Unió i ICV) “sic” i que totes juntes no representen ni els dos terços del Parlament de Catalunya i la transversalitat del qual és impostada perquè a la foto de la galeria gòtica del Palau faltava la representació de gairebé la meitat de la ciutadania catalana” Es allò de mentir i intentar que no es noti gaire. Veiem: Es veritat que no arriben als dos terços del Parlament, però no me negarà que el percentatge que manca ES MÍNIM ja que representen el 64,44% i per tant, tan sols que tres diputats dels que no s’hi troben be al PSC, que hi son, a la propera votin SI i ja hi hauran els dos terços.

La segona veritat a mitges  és quan diu que mancava la representació de la meitat de la ciutadania catalana, gran error, sols hi faltava el 35’56% dels diputats, el que està molt lluny de ser “gairebé la meitat”. Una mica més de serietat Sr. Zarzalejos, que sembla la senyora Camacho amb allò de la majoria silenciosa).

I seguint amb la seva enverinada prosa segueix dient “No es cert que el secessionisme català no hagi tingut cap altre opció que ser-ho. El PSOE i el PSC li han plantejat un espai per impulsar la reforma de la Constitució i s’han formulat terceres vies sistemàticament menyspreades, tant a Madrid com a Barcelona” Aquí torna a, subtilment, a amagar part de la veritat. Es que no recorda les paraules del Sr. Rubalcaba dient que s’havia de fer una reforma de la Constitució, però que mai hi hauria la possibilitat del referèndum per a la Independència, per tant, la reforma quedava ja, d’entrada, minvada d’allò que més demanàvem els catalans.

 

Per altre banda seria interesant que tant el Sr. Rajoy, tan constitucionalista ell, i tan amant de les Lleis, es llegís el BOE del 1977, pàgina 10733, que diu:

 

 

Por cuanto el día

 28 de septiembre de 1976, el Plenipotenciario de España, nombrado en buena y debida forma al efecto, firmó en Nueva York el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos,

Vistos y examinados los 53 artículos que integran dicho Pacto Internacional,

Oída la Comisión de Asuntos Exteriores de las Cortes Españolas, en cumplimiento de lo prevenido en el artículo 14 de su Ley Constitutiva,

Vengo en aprobar y ratificar cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza, mando expedir este Instrumento de Ratificación firmado por Mí, debidamente sellado y refrendado por el infrascrito Ministro de Asuntos Exteriores.

Dado en Madrid a trece de abril de mil novecientos setenta y siete.

JUAN CARLOS

El Ministro de Asuntos Exteriores,

MARCELINO OREJA AGUIRRE

PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS CIVILES Y POLÍTICOS

Los Estados Partes en el presente Pacto,

Considerando que, conforme a los principios enunciados en la Carta de las Naciones Unidas, la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad inherente a todos los miembros de la familia humana y de sus derechos iguales e inalienables,

Reconociendo que estos derechos se derivan de la dignidad inherente a la persona humana,

Reconociendo que, con arreglo a la Declaración Universal de Derechos Humanos, no puede realizarse el ideal del ser humano libre, en el disfrute de las libertades civiles y políticas y liberado del temor y de la miseria, a menos que se creen condiciones que permitan a cada persona gozar de sus derechos civiles y políticos, tanto como de sus derechos económicos, sociales y culturales,

Considerando que la Carta de las Naciones Unidas impone a los Estados la obligación de promover el respeto universal y efectivo de los derechos y libertades humanos,

Comprendiendo que el individuo, por tener deberes respecto de otros individuos y de la comunidad a que pertenece, tiene la obligación de esforzarse por la consecución y la observancia de los derechos reconocidos en este Pacto,

Convienen en los artículos siguientes:

PARTE I

Artículo 1

1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podría privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.

3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.

PARTE II

Artículo 2

1. Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a respetar y a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el presente Pacto, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social.

…/…

 

Crec que està prou clar i esta signat per el Ministre d’Assumptes Exteriors i ratificat per Sa Majestat el Rei Joan Carles I.

 

Tot això be a que ja comencem a estar tips de les negatives sistemàtiques del Gobierno Español, es a dir, de Rajoy i sus adlateres. De personatges com el Sr. Alonso que es permet fer conyeta amb que “ho demanem al TIO”.

 

Està vist que encara no han entès res, ni Rajoy, ni Cospedal, ni Saenz de Santamaria, ni Gallardon, ni Margallo, ni, ni, ni...El PP en general

Per l’altre banda tampoc Rubalcaba ha entès res i com que aquí te una titella al front del PSC que li va fent costat, dons creu que pot fer com si els catalans fóssim ximples.

 

El nostre President ja ha preparat una ofensiva internacional amb el lema “LET US VOTE” (Deixeu-nos votar). Es prepara, ara que s’ha deslliurat de l’esforç d’aconseguir el consens per a la pregunta i la data del referèndum, per a ser el que de debò es, EL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Es a dir: el President de tots el catalans i tirar endavant amb tots el problemes que tenim amb l’economia, l’atur, les retallades, etc. i tanmateix intentar fer una bona pedagogia a la resta d’Espanya i, per suposat a Madrid, per aconseguir els objectius que tenim al davant.

 

Per acabar tornaré a posar, aquesta vegada sencera, la Oda a Espanya de Joan Maragall que crec que si escau perfectament.  I no oblideu que va ser escrita l’any 1898, hi ha coses que no moren mai.

 

Oda a Espanya

 

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

 

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

 

Jo vull parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

 

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

 

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

 

On són els barcos. - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

 

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

 

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!