GUERRA BRUTA?

GUERRA BRUTA ESPANYA/CATALUNYA

Segueix la guerra bruta entre el Gobierno Espanyol i el nostre poble, cada vegada son mes els intents de desfer tot allò que ens ha costat tant d’aconseguir, fins ara, permeteu-me la llicencia, han enviat la infanteria amb fusells de fusta, però d’uns dies ençà comencen  a venir amb metralladores i altres estris mes mortals i no descarto que aviat sigui la “Brunete” mediàtica la que vingui. Us semblarà que tot això es una mica massa bèl·lic, però, per desgràcia crec que s’està produint un punt de no retorn que implicarà que tot el que he dit sigui veritat, pesi a que, espero i desitjo, sigui de forma tan sols mediàtica, es a dir amb la “Brunete dels diaris madrilenys, les emissores de radio, etc.

 

Perquè dic tot això, dons fixeu-vos be:

 

-           Ataquen l’educació amb la Llei Wert, la LOMCE que intenta destruir tot el nostre sistema educatiu, la aplicació de la llengua catalana a les escoles, pretenen fixar des de Madrid el contingut dels llibres de text...

-          El Tribunal Suprem ara diu que els nens de 0 a 6 anys (lo de cero me fa gracia) han de ser escolaritzats en l’idioma que demanin els pares, alerta, tan sols castellà o català. (au a la brossa la immersió lingüística) 

-           

-          Un altre atac contundent es la política de sembrar la por si som independents, a aquesta política si sumen quasi totes les forces vives de l’Estat Espanyol, del President al darrer “mono” de la política passant per els Ministres, Alts càrrecs del partit del PP i també els del PSOE, Banc d’Espanya, sense oblidar las velles glories de ambdós partits com son Aznar, González, Guerra, etc.

-           

-          Preparen una nova llei de “seguretat ciutadana” que representa tornar als maleïts anys de la repressió franquista, amb sancions per manifestacions davant el Parlament o qualsevol altre edifici oficial, impossibilitat de fotografiar les actuacions de la policia, en fi un desori que ha merescut que el propi Comissari de Drets Humans de la UE Sr. Nils Muiznieks hagi advertit al Govern Espanyol que traspassa els límits dels drets humans.

-           

-          També donen una importància extraordinària a l’ofec econòmic de la Generalitat, amb l’esperança, una mica pueril, de que acabem tots per enderrocar el nostre Govern, sense adonar-se que, en el supòsit, improbable, de què això succeís, seguiríem amb un Govern que com a primer objectiu també tindria la independència.

-           

-          Ara envien un totxo de mes de 700 pagines amb tot allò que ells consideren que està duplicat a les autonomies i que per tant ha de ser suprimit, entre altres coses, El Síndic de Greuges, La Sindicatura de comptes, el Centre d’estudis d’opinió, l’Institut Cartogràfic, (per cert un dels millors d’Europa), el Meteocat o servei Meteorològic de Catalunya (sembla que hauríem de tornar a allò de “buen tiempo en el nordeste”, no a Catalunya, no, en el nordeste) Les oficines comercials a l’estranger... Arriben a la imbecil·litat de dir que s’hauria de fer una espècie de CENTRAL DE COMPRAS per tot allò de utilització comuna, indicant la bajanada de que hauríem de demanar a Madrid el paper per les impressores o les fotocopies., llapis, “sic”

-          El Ministre Margallo no deixa de dir que ens faran fora de l’OTAN, de la Unió Europea, en fi que passaríem a ser una espècie de paries del mon, que no tindríem moneda, com si no poguéssim utilitzar l’Euro, com fa, per exemple Andorra. I en tant que a la OTAN, hi ha països de Europa, com Suïssa, Àustria, Noruega i algun altre que tampoc pertanyen a la OTAN i viuen prou be.

 

I si llegiu les noticies dels diaris, especialment si son diaris estrangers, veureu com comencen a sortir moltes veus que  recomanen al Govern Espanyol que es deixi de tantes accions que no son admeses per la Unió Europea, amb risc de que tornin a rebutjar-les des de Brussel·les i tornis a fer el ridícul.

 

Avui no puc per menys que referir-me a la imatge del Partit dels Socialistes de Catalunya, poso el nom sencer per que sigui mes clar, el PSC i el seu Secretari General el inefable Sr. Pere Navarro. La veritat es que feia pena, amb una copa de cava a la ma i brindant alegrement amb el Sr. Rivera de C’s i la Sra. Camacho del PP. La seva cara reflectia un somriure que no era ni de estar content ni de tot el contrari, mes aviat semblava que estava incòmode. Però hi era i brindava. Crec que si encara quedava algun socialista de bona fe ja haurà marxat espaordit. Si segueix per aquest camí, a les properes eleccions no tindrà prou vots per entrar al Parlament i seria una llàstima, es una mica, fent un símil futbolístic, com si el Real Madrid desapareixes que l’hauríem de reinventar, dons amb el PSC igual. I si seguim amb la foto de La Vanguardia, fixeu-vos en el militar que hi ha darrera del Sr. Navarro, fa una cara... quina por...

 

Avui també he sentit el President Rajoy fent un elogi impressionant de la Constitució i dient que no es una cotilla i permet fer moltes coses; dons, Sr. Rajoy, no ho sembla, si es veritat que pensa que permet moltes coses sense que sigui necessari modificar-la dons endavant, doni permís per la consulta que demanem els catalans, si tan sols es això: una consulta, un referèndum, una manera de saber qui es cada un dins d’aquest país anomenat Espanya i que tan ens traeix. I com va dir el gran poeta Joan Maragall:

 

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill 
que et parla en llengua - no castellana: 
parlo en la llengua - que m'ha donat 
la terra aspra: 
en 'questa llengua - pocs t'han parlat; 
en l'altra, massa. 

......

On ets, Espanya? - no et veig enlloc. 
No sents la meva veu atronadora? 
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? 
Has desaprès d'entendre an els teus fills? 
Adéu, Espanya! 

 

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

El full de ruta de Catalunya (copia)

Com podeu veure es copia d'un article de Victor Alexandre que m'ha arribat per correu i que per la seva importància m'he permès copiar.

El full de ruta de Catalunya

"Hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics"

Víctor Alexandre

No és cap secret que la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia catalana són dues eines que el govern espanyol està estudiant per frenar el procés independentista, la qual cosa significa que, llevat que la Unió Europea li ho exigís, mai no permetrà la consulta. No la permetrà per tres raons bàsiques: una, perquè està plenament convençut que la perdria; dues, perquè va contra els seus principis totalitaris; i tres, perquè implicaria un reconeixement nacional de Catalunya que seria determinant. Davant d’això, hom pot pensar que una solució intermèdia podria ser la del referèndum a tot l’Estat espanyol. És a dir, que votés la gent de Madrid, de Toledo, de Burgos... Sobre el paper sembla una solució òptima per a l’Estat, ja que li permetria admetre la consulta tot garantint-se un resultat victoriós. Però no en farà ús perquè sap perfectament que els referèndums d’autodeterminació es fan només al territori que es vol autodeterminar, no pas a la resta de l’Estat que hi està en contra. Altrament, aquests referèndums, a banda de no ser democràtics, no tindrien cap sentit, ja que suposarien la impossibilitat sistemàtica que el territori que volgués independitzar-se ho pogués fer.

Més enllà d’això, però, la raó principal per la qual la ‘solució’ d’un referèndum a tot l’Estat tampoc no agrada al govern espanyol, ni tampoc al Partit Socialista, és perquè saben que el món sencer estaria pendent del resultat a Catalunya. El resultat a Espanya no tindria cap interès per a ningú. En altres paraules: si els catalans votaven majoritàriament SÍ a la independència, els vots negatius dels espanyols, per més que sumessin, no tindrien cap força ni significació i l’Estat hauria caigut en la seva pròpia trampa.

“Aleshores què?”, pensarà algú. Doncs hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Totes les constitucions dels estats que l’han subscrit hi estan subordinades. Espanya també. Això significa que si Espanya és veritablement un Estat democràtic no pot impedir que una nació com Catalunya s’expressi per mitjà de les urnes. Només els règims totalitaris criminalitzen les urnes, que és justament el que ara està fent Espanya. D’acord amb això –i malgrat que menteix en dir que la seva Constitució no permet fer referèndums consultius– Espanya persistirà en la criminalització del dret a decidir i, a l’inrevés del que ha fet el govern britànic, no permetrà l’exercici del vot. Arribats aquí, doncs, Catalunya ha de poder votar d’acord amb la llei catalana o anar directament a unes eleccions plebiscitàries. Unes eleccions que hauran de ser el més immediates possible.

Un cop ens situem en aquest marc, no hi ha dubte que l’actual ventall parlamentari experimentarà canvis. És ben segur. Però en cap cas minvarà el vot independentista. Al contrari. L’independentisme no sols mantindrà la seva majoria absoluta, sinó que augmentarà, mentre que l’espanyolisme minvarà. I, si bé és cert que Ciudadanos pujarà una mica, serà pura anècdota, atès que ho farà a costa del Partit Popular i del Partit Socialista. És a dir, que, globalment, el bloc nacionalista espanyol s’encongirà. Pel que fa a la minva que les enquestes prediuen a Convergència, sembla força versemblant amb ulls del present. Però quan arribin les eleccions és obvi que hauran passat moltíssimes coses i que l’escenari no serà el mateix. Encara no hem vist res dels extrems a què pot arribar l’absolutisme espanyol. Arribaran fins i tot a criminalitzar els seus propis demòcrates, és a dir, tots aquells espanyols favorables al lliure albir de Catalunya. I quan comenci l’autèntica ofensiva –cosa que s’esdevindrà tan bon punt fixem la data de la consulta– tindrà una gran repercussió a les urnes el paper que jugui Convergència en el procés. Si l’actitud del president Mas davant d’aquest panorama és de fermesa absoluta, si s’allibera del llast suïcida que suposa Duran i Lleida i si el partit agafa el bou per les banyes i parla diàfanament d’independència, d’Estat independent, com fa Alex Salmond, els vots malfiats que li van fugir en les eleccions anteriors poden tornar. En la Catalunya d’avui, l’ambigüitat ha deixat de ser políticament rendible. Ara toca fermesa, i després de les eleccions serà el moment que la majoria parlamentària, en rigorós compliment del programa presentat a les eleccions, proclami la independència de Catalunya.

Queda, com deia, l’estadi de la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia. És una mesura que els membres de l’executiu espanyol poden prendre, certament. Són fills de la ‘cerrazón’ i ja fa temps que ‘se lo pide el cuerpo’. Creuen –santa innocència– que això acabaria amb el procés català. Morta la cuca, mort el verí. Que ho provin. Jo, però, m’ho pensaria dues vegades, ja que és una arma de doble tall. Destituir un president democràticament escollit i emmanillar un poble de la Unió Europea, acusant-lo del delicte de voler votar, tindrà conseqüències molt greus per a Espanya en l’esfera internacional i cohesionarà encara més la societat catalana en favor de la independència. La independència de Catalunya és un fet irreversible, però Espanya no ho pot assumir. No ho assumirà ni tan sols quan ja hagin passat molts anys de la incorporació de Catalunya a les Nacions Unides.

 

DE NOU AMB EL BARÇA

 

DE NOU AMB EL BARÇA

Ahir sentia parlar el entrenador del Barça, el Sr. Gerardo Daniel “TATA” Martino i tenia la impressió que havíem vist un altre partit, ell i jo, si aquest és el millor partit del Barça aquesta temporada, jo devia d’haver vist el Gratallops (amb perdó i respecta per el Gratallops) , la primera part, per el Barça va ser de uns 15 minuts, amb un joc més o menys acceptable, NO BO, acceptable, la resta del partit, totes les pilotes dividides les guanyava el Athletic, i els nostres anaven com un poll sense cap corrent per la gespa, sense ordre ni concert.

 

La defensa, si exceptuem el Pinto, va fer aigües per tot arreu, fins a tres vegades van rematar sense oposició i al gol van arribar dos jugadors de l’Athletic SOLS, TOTAL I ABSOLUTAMENT SOLS.  I encara, sort de Pinto que va fer un parell d’aturades que eren gols cantats i rematats per jugadors que estaven sols, sense marca.

 

La línia mitja, menys el Busquets i alguna estoneta el Iniesta, no sabien on eren ni a que jugaven, per cert, una pregunta, el Xavi jugava?, aquest noi o no tan noi, està en una baixa forma increïble , ha de descansar i si cal, vendre’l. Ha estat un gran, un magnífic jugador, però els anys pesen i no hi ha remei. Pot jugar algun partit de tant en tant, però no pot jugar com ara.

 

I la davantera? Fan riure, es per plorar, El Neymar no sap a que juga, ahir queia amb una bufada del contrari i quan no, es tirava a la piscina i altres vegades llenegava, i amb un jugador de la “seva qualitat” això no es pot permetre. Seguim, el Cesc, de que juga? De mig destorb? No ho puc saber, quasi mai, perquè el van fer venir pagant gust i ganes, no he vist mes enllà de 5 o 6 partits mitjanament bons. Jo confiava que amb la baixa de Messi, es carregaria l’equip a l’esquena, ja que no ho pot fer el Xavi, i  xutaria des de fora l’àrea, pressionaria  les defenses contraries, una mica com feia a l’Arsenal, però tot això s’ha oblidat i ara no serveix per res, be... si hi una bona oferta.

 

I el Alexis, pobre noi, li van sortir un parell de partit mes o menys bons i ja es el “jugadorazo” i fa com el Neymar, anar per terra, llenegar, arribar tard a les pilotes, en fi un altre desastre.

Jo crec que no hem de cercar culpables, n’hi ha masses, començant per el President, la Directiva, el Director Esportiu, l’equip tècnic amb l’entrenador i qui el va fitxar al davant, tots ho estan fent molt malament, però molt.

 

Tenim un equip que, quan va marxar en Guardiola, s’havia de començar a renovar, per parts, sense presses, ara un central de qualitat, ara un parell del mig camp, un davanter centre, l’únic que teníem el vam regalar,   anar cercant jugadors per suplir els que se van fent grans i no cal gastar molts diners, es poden trobar jugadors joves que facin i componguin una banqueta que amb un o dos anys puguin passar a ser titulars,  i poden ser molt be de la pedrera, tal vegada no tots, més algun d’ells si. Però ¡ai! Sr. Zubizarreta, jo no se si el culpable es vostè, però es qui ha de donar la cara i la veritat, es que aquesta temporada ja no farem res. I li queda força feina, a més a més dels que he citat, ha de fitxar dos porters BONS. Es a dir: Ara i degut al temps perdut, necessitem:

 

 Dos porters (Valdés marxa i el Pinto es molt gran)

 

 Un o dos centrals (podem aprofitar el Bartra que es prou bo, però en manca un altre) Que el Puyol ja no està per jugar, tal vegada algun amistós...

 

Al mig del camp hem de trobar substituts per Xavi i Iniesta, ja començant a no poder jugar partits sencers, encara que poden arribar a una o dues temporades mentre es fan grans els que fitxem. Un pot ser el Sergi Roberto i podria haver algun altre al Barça B

 

A la davantera, necessitem un DEVANTER CENTRE de debò, també podríem fer tornar el Deulofeu, en fi, que vostè, Sr. Zubizarreta en sap més que jo i, al menys, se li suposen ganes de solucionar-ho, del que ja no n’estic tan segur es de si la Directiva també ho vol solucionar.

 

Sols dir que aquesta temporada no se si farem res més de bo, però demanaria que algú, li digui al “TATA” que tregui allò que se suposa que té i ho posi damunt la taula i no faci tant el bona persona que amb quests jugadors no si pot anar amb copets a l’esquena.

 

Diuen que s’ha baixat el ritme dels entrenaments i la veritat es que la impressió que donen al camp ho confirma.

Diuen que s’ha canviat tot el sistema de control, en els menjars, els jugadors van a entrenar i marxen cap a casa, no hi ha una política que els forci a seguir amb les normes que havien estat establertes com obligatòries i que han passat a ser de “lliure acceptació”. Quan els jugadors anaven a la nova Masia, a la ciutat esportiva, començaven per esmorzar, entrenar, dinar i en acabat podien anar cap a casa seva, D’aquesta manera estaven molt més controlats i s’evitaven problemes. Això sembla que ha desaparegut i no podem oblidar que els grans equips europeus si que ho fan. I després ens ho trobem.

 

En fi jo sols soc un aficionat més, tan culer com el que més i que me sap molt greu que caiguin en aquesta desídia que sembla que tan se’ls hi en fot el guanyar o perdre i per aquí no hi passo. Es pot perdre però amb dignitat, no com quatre desmanegats que no saben que fer amb la pilota.

 

Ah¡ m’oblidava, el Sr. Martino segueixo dient que no es un entrenador per el Barça. Hores d’ara ja hauria d’haver fet alguna cosa mes que dir que no es juga malament... S’ha de posar allò que no sona a la taula i començar a manar. Ja veurem si contra el Vila-Real es nota alguna cosa.

 

Adéu amics culers.

 

VISCA EL BARÇA

 

AJAX-BARÇA I MARTINO

 

 

 

 

 

EL BARÇA I EL “TATA” MARTINO

 

Ahir vam veure el 20ͤ  partit de la era del Sr. Martino i, al meu entendre, aquest senyor, que tal i com va dir ell, no és ni de la Masia ni holandès, ha aconseguit en 3 mesos que el Barça no sigui res, en quant a joc. Ja no es el sistema de les èpoques passades Rijkaard, Guardiola, ni es el sistema Martino, ha aconseguit que el jugadors ja no sàpiguen a que juguen.

 

Amb alineacions absurdes, jugant amb homes al mig camp que sols veuen volar la pilota del damunt dels seus caps, jugadors que han de jugar a l’esquerra i els fa jugar a la dreta, desfent la línia del mig del camp, al no jugar Busquets. Song es un bon jugador i no ho va fer malament, però no es el Sergi i a més a més, la línia Iniesta-Busquets-Xavi, es la millor de que disposa el Barça i jo diria que es una de les millors del mon en aquesta posició. Iniesta i Xavi, ahir es van passar tota la primera part sense quasi tocar pilota (encara que haig de reconèixer que el Xavi no està en el seu millor moment, i el Puyol es per agrair-li tot el que ha fet, però ara... cap a casa), jo crec que si no hagués fet tants invents el partit hauria estat un altre cosa. Ara què, potser, reservava algú per el Bilbao ¡¡??!!

 

El Barça pot perdre un partit, és clar que si, però el que no ha de fer es el ridícul, com va fer ahir. I no tota la culpa es del Tata Martino, els jugadors van sortir, tot el partit, no sols la primera part a jugar un partit de costellada i amb aquesta mentalitat no es pot jugar la Champions. I no parlem sols de la primera part, a la segona jugaven contra deu i tampoc van fer res, van millorar, o ho va semblar, van començar a tenir la pilota però al mig del camp, on no fan mal i a més a més, perquè el Ajax es va tirar enrere. Tal vegada, també te una mica de culpa el Tata, ja que ha de saber mentalitzar els seus jugadors i me dona la impressió que amb la seva política de no trencar res del que hi ha, o al menys es el que diu, jo no n’estic tan segur, l’equip no sap per on va.

 

Tots parlem de la gran temporada que esta fent el Barça a la Lliga, però si analitzem una mica els partits, trobarem que ni han uns quants que s’han guanyat gràcies a les aturades de Victor Valdés, i si tenim una mica de memòria, podem parlar del Sevilla (3-2) de l’Espanyol (1-0) del Màlaga (0-1) del València (2-3) del Madrid (2-1), en fi, que hem guanyat però com?. i no me val l’excusa de les lesions, ni el Messi, ni el Valdés, ni el Alves, s’han lesionat a primers de la Lliga, tots el partits que he assenyalat encara hi jugaven.

 

Avui el nostre estimat Barça, no es el que era, lògic, els grans jugadors, tenen de 4 o 5 anys més i no tenen la fam de guanyar que tenien i això es nota. Però jo crec que no s’ha renovat, poc a poc, l’equip amb jugadors de la pedrera, com un Sergi Roberto, com un Thiago (l’hem deixat marxar) un Bartra, que sols juga quan no queda ningú més, un Montoya, etc. Tots aquests jugadors  necessiten partits i han de ser partits més o menys senzills, o be quan anem guanyant per una diferencia prou gran, es a dir: anar-los foguejant per que agafin el sentit del joc amb la resta de companys.

 

El que no es pot fer es fer-los sortir com ahir, a resoldre el partit, no ho van fer malament, tan el Patric com el Adama, però no es pot donar aquesta responsabilitat i més en un partit que l’estàvem perdent.

 

I vull fer un apartat per el Neymar, per mi va ser un dels pocs que ahir va jugar prou be, però... crec que li manca una mica d’empenta, de saber quan ha de xutar a porta i quan es millor donar la pilota a un altre company millor situat, Ja se que  rep estopa a manta i comprenc que en algun moment se’n atipi, es lògic, però m’agradaria que es llencés més, que ho pot fer i que es carregui una mica l’equip a l’esquena, especialment ara que no hi es el Messi. No es una crítica, tan sols un comentari.

 

Amb tot això no vull dir que el Sr. Gerardo Daniel “TATA” Martino no sigui un bon entrenador, a mi no m’agrada, però reconec que es un bon entrenador, el que passa, al meu humil parer, es que, de moment, el Barça li va massa gran, i ni fa el que ell sap o creu que ha de fer ni segueix les característiques del sublim joc del Barça dels anys immediatament anteriors, es a dir: del gran Barça de Guardiola.

 

Jo li demanaria que, encara que tal vegada a la gran majoria dels culers no ens agradaria, fes jugar l’equip com ell creu que ha de jugar, ja que, tal com va dir ell mateix, no es ni català ni holandès, dons que els faci jugar com ell sap i que es deixi de provatures que aquestes es millor fer-les amb “gasosa” i per tant que entengui que la Champions es un altre cosa.

 

No vull deixar en el tinter un altre debat que s’ha obert, especialment a les emissores de radio i es la teoria de que el campionat espanyol es de tan baixa categoria, excepte dos o tres equips, que quant surts a Europa te trobes que allò es un altre mon i te les donen, fins i tot al carnet d’identitat. La veritat es que no hi estic d’acord. Vegem, el Madrid Juga la mateixa Lliga, l’Atlètic de Madrid, juga la mateixa Lliga i a fora no tenen els mateixos ensurts, poden perdre, (tant de bo) però no hi ha la diferencia que nosaltres trobem i per tant es un argument que no me serveix. En tot cas, el que si podem dir es què fins ara sols hem trobat un equip fort a la Lliga, el Madrid i un parell de mitjans, Sevilla i València, la resta si que son d’un altre Lliga, ,però ¡alerta! Que també jugant i te poden donar un ensurt com va fer l’Osasuna.

 

Be, tan sols es un partit, i es el que no fa gaire mal haver-lo perdut, encara queda el Cèltic a casa i guanyar un punt a casa no ha de ser massa difícil.

 

Ara ve un partit difícil de veritat, a “La Catedral” al camp del Athletic, a Bilbao, i això si que crec que serà una pedra de toc per saber si lo de ahir va ser una anècdota o es un problema mes seriós. Ja veurem que fa el “Tata”, quins invents i alineacions presentarà, jugarà com el Barça, jugarà com fins ara, o per fi el farà jugar com ell vol que jugui, amb l’estil de joc que li pertany com a entrenador argentí que és.

 

I acabo amb un rotund        VISCA EL BARÇA

 

 

AIXO ES DIALEG Sr. RAJOY? -2

AIXO ES DIALEG Sr. RAJOY? – 2

Novament me dirigeixo a tots vosaltres, amics seguidors del meu blogg, amb noves referencies de les darreres frases, tant del Sr. Rajoy com del seu, diguem mestre, Sr. Aznar. He fet un petit recull dels darrers dies i crec que tenen prou interès i mala baba, per fer un intent de explicar que es el que, de debò vol o volen dir.

“No voy a aceptar que nadie juegue con la sobirania nacional”  Crec que en realitat no ha entès res, o millor dit. No ha volgut entendre res. Aquí, a Catalunya, ningú vol jugar, es una cosa que ens la prenem amb la màxima seriositat. Que el catalans, Sr. Rajoy, som pacífics de mena, però si ens intenten prendre el pel, podria trobar-se amb una seriosa revolta. No intentem jugar amb res, tan sols volem ser lliures d’una Espanya, o millor dit, d’uns Governs, no sols es el seu, quan ha manat el PSOE, ha estat igual o pitjor, que ens escanyen econòmicament, que no ens respecten, que no tenen el més mínim mirament per la nostre llengua, que no compleixen amb les seves pròpies lleis. Això es el que passa. No te res a veure amb la seva sobirania nacional.

“No entraré en juegos de división, enfrentamientos y regresso al pasado”. Sr. Rajoy, si no fos tan trist, seria per riure’s-en de vostè a la cara. Me vol dir que es la LOMCE? No es un retorn al passat? No es un munt d’enfrontaments amb tota la oposició, amb els mestres, amb les universitats, amb els rectors d’universitat,  amb tot el mon de la docència? I no sols dels catalans, ¡NO! Les protestes son a tot el seu país, a Espanya.? No es un intent de divisió dels catalans i espanyols, amb motiu de la ensenyança, de la nostre llengua? Pensi una mica, usi el cervell, el seu Ministre WERT es tan sols un provocador i un esclau de les directrius de la FAES, dirigida per el seu amic Sr. Aznar.

“No hay que poner aduanas a los sentimientos que unen catalanes y espanyoles desde hace siglos” Es cert, però, en tot cas, les duanes les posa vostè. Aquí, a Catalunya, ningú ha parlat ni ha demanat ni fronteres ni duanes. Es que no vol entendre, intentaré explicar-li de nou. Tan sols volem, de moment, poder votar lliurement el nostre destí, res mes. Ho entén ara? Volem poder dir si volem seguir escanyats per un Estat que no ens vol, que tan sols vol la nostre economia, les nostres exportacions, els nostres impostos o be podem ser lliures i, si s’escau, ser un nou Estat dins de la Unió Europea. Això es el que volem i això esta permès per la seva SACROSANTA CONSTITUCIO, sols manca una miqueta de valor polític i aplicar el article 150.2 de la, repeteixo. SEVA SACROSANTA CONSTITUCIO. En una cosa si que te raó, fa segles que estem sotmesos a Espanya, mes de 3 segles, quan una malaurat Borbó ens va esclafar, i per això volem fugir, ja d’una vegada de la seva Espanya que no es la nostre.

“No tengo nada que reformar ni que dialogar” Veu com es un mentider, amb totes les lletres, que deia a la carta que va enviar al nostre President? No deia que volia el diàleg i sense data de caducitat? Dons si que ha canviat d’opinió en poc temps, o be es que quan ho va escriure ja sabia que era tan sols una mentida per anar guanyant temps que es el que més li agrada.

I en referencia a tot el diu de no separar, de no cercar enfrontaments, d’evitar divisions, etc. no ens ho podem creure perquè al mateix temps està encarregant al CNI un pla per defensar la unitat de Espanya i Catalunya i li encarrega al Sr. Felix Sanz, Director del CNI.

El CNI, com vostè molt be sap, va col·laborar activament amb “associacions cíviques” per organitzar la “gran” manifestació del 12-O a Barcelona ( per cert i van anar quatre gats). Van fomentar la participació de periodistes “espanyolistes” en tertúlies i debats en els mitjans de radio, televisió i premsa catalans.

Tot això Sr. Rajoy no me dirà que es en be de Catalunya i per apropar les posicions i el diàleg amb el poble català.

Per altre banda no se li escau res mes que apel·lar al seny (“seni” dit per vostè) del nostre President i el seu Govern, però, Sr. Mariano Rajoy, si tenim seny per cabassos, el que necessitem es que vostè i el seu Govern també hi posin una mica de seny, o de tolerància com li va dir el President Artur Mas i accepti, d’una vegada, el que li demanem. Sigui valent, no tingui tanta por dels “barons” del seu partit, o es que manen ells?

O tal vegada te por del seu ex-cap el ex-President José Maria Aznar, que es tan brètol, que no se li acudeix res mes que dir que s’ha de tornar a canviar el Codi Penal i tornar a posar en solfa allò de que per el sol fet de fer un referèndum o consulta es pot posar a la presó el President de Catalunya, que s’ha begut l’enteniment aquest senyor (d’alguna manera l’haig d’anomenar) Avui dia, en ple segle XXI, per demanar o fer una pràctica total i absolutament democràtica es pot demanar una bestiesa com aquesta? Aquest senyor crec que es un il·luminat que es creu, tal com va dir en una llibre, que estava “tocat de la ma de Déu” i jo crec que mes a viat està tocat del bolet.

Tingui present Sr. Rajoy, i li dic molt seriosament, que jo no havia estat mai independentista, que pertanyo a lo que en català diem “xarnego” es a dir fill de català i granadina, que els meus avis eren andalusos, i me’n sento molt orgullós, encara que me’n sento molt mes, però molt mes català   i que vist tot el que estan fent vostè i els seus adlàters com els Ministres Montoro, Guindos, Wert, Cospedal, Mato, etc. puc dir ben alt que ara SOC INDEPENDENTISTA i la raó de la meva conversió es la seva política anti catalana, o no se’n recorda que quan els seus correligionaris van anar per tota Espanya demanat signatures en contra de l’Estatut de Catalunya i no van parar fins que van aconseguir que el TC el lapidés de tal manera que no serveixi quasi per res.

Aquesta es la seva definició de diàleg i la seva predisposició per el mateix i ja estem tips de bajanades, de que facin falses promeses, de que intentin afalagar-nos amb llums de colors, que creguin que poden fer com amb els indígenes americans que amb quatre boletes de colors ja els tenien a la butxaques, que som pacífics, tolerants, ens agrada parlar educadament, i’ si es possible, arribar a acords. PERÒ PER AIXÒ HI HA UNA QUESTIO INELUDIBLE, EL QUE ESTA AL TEU DEVANT TAMBÉ HO HA DE SER. Oi que m’entén?

Dons ja ho sap. 

Reflexions, Rajoy, Montoro, Navarro, Mas...

REFLEXIONS POLITIQUES -2

 

Avui tinc tantes coses dins el cap... Que no se gaire bé per on començar, tenim declaracions del President Mariano Rajoy, que hi ha per sucar-hi pa; hi ha el magnífic viatge del President Artur Mas a Israel, hi ha les bajanades del Ministre Montoro, a més també afegir declaracions del Sr. Rubalcaba i del Sr. Navarro. En fi que hi ha molta tela i intentaré anar esbrinant cada un dels conceptes.

 

Començaré per les declaracions del President Rajoy: Ara ja s’ha tret la careta, no vol cap tipus de diàleg, tan sols vol parlar d’imposar les seves tesis, de fer com sempre, els catalans van ser conquerits i per tant no tenen dret a res més que allò que els hi vulguem donar.  No vol parlar de sobirania, tan sols si es sobirania de tota Espanya. No vol ni sentir a parlar de cap consulta democràtica. No vol sentir a parlar de modificar la, per ell, Sagrada Constitució. (Hi ha països que realment son democràtics, que han modificat la seva Constitució infinitat de vegades, p.e. EE.UU). I després de totes aquestes negatives, te la cara dura de dir que està obert al diàleg, deu de ser amb els seus companys de partit que sap que ajupiran el cap, fins que al Senyor Aznar, se li acabi la paciència i en posi un altre en el seu lloc, està clar que mitjançant unes noves eleccions, que per això si que son molt demòcrates tots els del PP.

 

Tingui cura, Sr. Rajoy, que els catalans comencem a tenir el pap ben ple i tal com li va anunciar el Sr. Duran Lleida, es pot produir, si ens continua ficant en aquest atzucac, una DUI, es a dir, perquè ho entengui, que com que es prou difícil d’entendre, li diré que vol dir: DECLARACIO UNILATERAL DE INDEPENDENCIA. Li queda clar?

 

I llavors que farà, enviarà la Guardia Civil?, enviarà l’Exercit amb tancs i demés ferralla? Amb els Mossos no hi conti, que ja han dit que ells es deuen a la Generalitat. I a més a més, no crec que la resta d’Europa s’ho quedi mirant sense fer res, ja veu que quan desbarren una mica, el Tribunal d’Estrasburg, o Brussel·les els fan rectificar, axis es que compte amb el que fa.

 

                          **************************

 

Be me quedaré amb dues de les moltes bajanades què el Ministre Montoro, ha dit: Demano perdó a la gent del Cinema i a partir d’ara ho seguirem subvencionant. I jo me pregunto: Si no te diners per pagar els deutes que te l’ESTAT ESPANYOL, amb Catalunya, com subvencionarà el cinema? I la resposta es fàcil i clara: Retallaré els diners per Catalunya i ja en tindré per el cinema, a la fi i al cap, es per els catalans i aquests que s’esperin que no ens voten mai o quasi mai. I això es el que ha fet, a més a més va endarrerint tot el que pot les transferències, ja aprovades per el Consell de Ministres, amb el fi d’anar escanyant tot el que pot a la Generalitat, intentant, axis que els proveïdors, que els farmacèutics, que els petits empresaris que treballen per la Generalitat, esdevinguin martells contra CiU i el President Mas.

 

Però avui encara ha estat més sarcàstic, més cínic i més barrut, a la entrevista a TV3,  ha dit que Espanya sortirà de la crisis, gràcies a Catalunya que es el motor de les exportacions espanyoles. Es necessita cara dura per dir això quan no deixa anar els diners necessaris per què Catalunya pugui convertir-se, realment, en el motor econòmic de Espanya. Per posar pals a les rodes a tot el que sigui de Catalunya, per impedir el corredor mediterrani, que es imprescindible per les exportacions i tantes i tantes coses que cada vegada que pot es treu de la màniga per ensorrar-nos. Es una mica allò de “aprieta però no ahoga” no fos cas que se li moris la gallina dels ous d’or. Encara que al reconèixer tot això, està reconeixent que el motiu de que no ens permetin fer la consulta i, encara menys la independència, es perquè Espanya no podria sortir de la crisi sense l’ajuda de Catalunya. ARA ESTA BEN CLAR I RECONEGUT PER EL MINISTRE MONTORO. Es axis de babau, dient una cosa que li sembla real, aprova el que volem els catalans, encara que no ho deixi fer.

Encara més cinisme, on fa aquestes declaracions? A TV3, no las fa a TVE, ni Antena 3, ni Telecinco, ¡no! A TV3, perquè, axis, tan sols les veiem i sentim els catalans i no pot rebre les acusacions que li farien des de “El Mundo”, o “La Razón” o qualsevol altre diari de la caverna mediàtica.

 

                                    ************************

 

El socialistes, tant el Sr. Rubalcaba com el Pere Navarro han acabat molt satisfets de la seva conferencia política. El Sr. Rubalcaba, pot tenir raó de estar content, no ha sortit escaldat, ans al contrari, al menys teòricament ha estat aclamat i segueix sent el nombre ú del PSOE. En el que fa referencia al Sr. Pere Navarro, ha estat patètic, les seves mostres d’emoció davant els aplaudiments dels seus companys, perdó, dels seus camarades socialistes del PSOE, tenint en compte que tan sols li han dit que quan ells manin a Espanya, deixaran que Catalunya sigui una mica més autònoma, i li han dit que de “dret a decidir” res de res, de la consulta que demana el poble català, res de res, que la modificació de la Constitució tan sols seria per que tinguin una mica mes de de semi-poder polític. I l’home s’emociona. Baixa a terra, ximplet, que no veus que te prenen el pel? Que el que fan es tenir-te content a tu per que deixis de fer la guitza amb el dret a decidir?

Quan te n’adonaràs que estàs desfent, diluint, arruïnant, destruint , el PSC que tots els socialistes importants dels PSC, per el sols fet de ser catalanistes els esteu fent fora? I eren les grans figures del partit. I que no vas sentir el Sr. Guerra que va dir que era necessari crear un PSOE a Catalunya?. Ja t’ho trobaràs.

 

                                   *****************************

 

El nostre President, l’honorable Artur Mas, ha anat a Israel, acompanyat del Conseller Mas-Collell i de l’Alcalde Sr. Trias, a més d’una bona representació de mes de 30 empreses i que s’han auto finançat  el viatge  dels alts càrrecs de les mateixes. i a més a més de les moltes trobades acadèmiques amb les millors Universitats i centres de recerca del mon i haver signat cinc compromisos de col·laboració amb la major part d’elles ha aconseguit fer i obrir unes portes que ens permetran tenir accés, per part dels nostres investigadors a les Universitats i Recerques, al mateix temps que els hi ha ofert poder treballar, també, a les nostres instal·lacions. Tot amb una inversió de dos milions de euros a parts iguales.

 No podem oblidar que Israel es el que podríem dir “l’ull dret dels EE.UU” i una visita de quatre dies intensos de relacions amb aquest país es, a més de significatiu, d’una importància tremenda per les relacions de Catalunya amb els Estats Units d’Amèrica, ja que el lobby jueu allà te una importància cabdal i si hi tenim bones relacions...

 

Tot això en el marc d’una entesa institucional de primera línia, amb entrevistes amb el President Shimon Peres, amb un detall institucional com es que no ha aparegut, per en lloc la bandera espanyola, darrera dels dos Presidents. Entrevista amb el Sr. Netanyahu i amb els líders polítics del país.

Un altre detall de la bonhomia del President Mas, al fer l’ofrena de flors al Museu de l’Holocaust (Yad Vashem) l’ambaixador espanyol va exigir que a més de la cinta amb els colors de la bandera d’Israel, i de la senyera catalana hi figurés també una amb la bandera espanyola, i el Sr. Mas no hi va tenir cap inconvenient, donant una lliçó al mencionat ambaixador, que , posteriorment a la visita no ha tingut res de educació ni diplomàcia com veureu al final de aquest escrit.

 

Evidentment el nostre President, s’ha guanyat, després de les visites a Rússia, Brasil i Israel, l’adjectiu de ESTADISTE,  amb tots els honors. Ha sabut estar a l’alçada d’un President d’un gran, encara que petit, país com el nostre, sense precisar d’intèrprets per poder parlar amb tothom, no com d’altres.

 

Dons bé, aquest ambaixador D. Fernando Cardedera es va negar, tots quatre dies, durant la visita de la Delegació Catalana, a fer cap declaració ni entrevista amb els periodistes, però, tan aviat com el President Artur Mas va pujar a l’avió de tornada a Barcelona, es va apressar a enviar a la agencia EFE un comunicat i que copio de La Vanguardia literalment “Cuando terminó el programa oficial, el president se despidió del embajador, que como había tenido que seguirle durante un maratón de cuatro días tampoco disimulaba su cansancio: “Quedas liberado”. Sin embargo, por la tarde, la agencia Efe, que apenas cubrió el viaje, difundió un teletipo fechado en Madrid, con unas declaraciones del embajador de clara intención denigratoria: “Con Peres apenas habló cinco minutos”, declaró el embajador. Ya dejó dicho el ministro de Exteriores, José Manuel Garcia-Margalló que su departamento haría "todo lo posible" y utilizaría "todos los instrumentos a su alcance", para impedir que el proceso soberanista catalán se internacionalice.

 

Com podeu veure la democràcia espanyola segueix col·laborant amb Catalunya. I es que d’allà on no n’hi ha no en raja.

 

Bon dia a tothom.

 

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

ECONOMISTES. ES VERITAT EL QUE DIUEN?

DISQUISICIONS I INCONGRUENCIES DELS ECONOMISTES

Cada vegada que sento parlar a la majoria dels economistes la meva perplexitat és més gran. Si sents al Professor Niño Becerra, resulta que te presenta una sèrie de gràfics (en 3 setmanes els ha mostrat tres vegades) en els que, parteix de dades dels Govern Espanyol i d’acord amb això, resulta que fins l’any 2015/2016 no començarem a veure alguna millora en l’economia del país. A sota d’aquests gràfics i afegeix un altre amb les mateixes dades però del FMI, en les quals s’empitjoren totes les dades anteriors, inclús en un 50%.

Es a dir: Segons la font les dades s’assemblen com un ou a una castanya i pesi a aquesta incongruència, gosa dir que fins a l’any 2025 no arribarem a tenir un nivell econòmic similar a l’inici de la crisi. Sincerament no me puc creure ni una cosa ni l’altre.

Veiem: Es possible que les dades del Govern Espanyol estiguin maquillades per que sembli que ho estan fent bé. Ho accepto, encara que considero que es immoral.

Les dades del FMI no me les puc creure. Una institució internacional, que hauria de tenir els millors economistes del mon, resulta que en paraules de la seva President Sra. Lagarde, reconeix que les seves receptes per a Grècia, Xipre, i podem afegir Portugal, Itàlia i Espanya, han estat errònies, no han previst el que passaria en aquests països duent l’austeritat fins a xifres inacceptables i que han causat l’empobriment de la seva població fins a límits inadmissibles i ho diuen tan tranquils, sembla que el fet de que una gran part de la població pateixi fam, axis amb totes les lletres FAM, no els faci perdre la son, els es totalment igual. Com podeu comprendre no puc, de cap manera acceptar les dades que publiquen i crec que cap persona amb un mínim de seny tampoc.

Però seguim amb altres economistes que tenen càrrecs importants com son el Ministre d’Hisenda Sr. Montoro, del que diuen que es el pitjor Ministre d’Hisenda de fa mes de 30 anys.(Encara que ho va ser durant els anys 2000-2004) Suposo que, amb aquesta fama, poc es pot acceptar del que digui i menys tenint en compte, que menteix més que parla, tan aviat diu que enviarà un fons FLA (Fons de liquiditat autonòmica) com al dia següent diu tot el contrari. Tan aviat diu que hem sortit de la recessió  com, el seu mateix ministeri publica dades que el desmenteixen. Avui diu que els salaris no han baixat i al dia següent, ha de fer marxa enrere perquè, els seus propis subordinats ho desmenteixen i la UGT xifra en un 23% la pèrdua de salari soferta per els treballadors. Com podeu entendre, amb una persona axis, qui pot confiar?

El Ministre d’Economia, Sr. De Guindos, procedeix de Lehmann Brothers el principal implicat en la explosió de la crisis als Estats Units Of Amèrica, d’on va sortir rebotat. Aquest senyor era el Director a Espanya de Lehmann Brothers i que va fer fallida per la mala gestió dels seus dirigents. Crec que no cal dir res mes. No es pot creure res del que digui.

Dons bé, aquests dos senyors son els que, a més a més, de tenir la missió de dur a bon terme la nau espanyola en el procel·lós mar de l’economia mundial també tenen la, encara més important, missió d’assessorar al president Rajoy, que no te idea d’economia, es Registrador de la Propietat, per que prengui les decisions necessàries per que el poble espanyol pugui viure decentment. I està tan ben assessorat que tan sols fa cas del que li diu la Sra. Àngela MERKEL, que amb les seves receptes d’austeritat, està aconseguint que, el seu propi país, Alemanya, comenci a sentir la crisi en el seu poble. Amb milers de treballadors amb un sou de 400 a 500 euros mensuals, el que en diuen mini jobs i es que amb l’afany de empobrir el sud d’Europa per ser el CAP que no va poder ser Hitler, està aconseguint que les seves fàbriques d’on surten els Mercedes, Wolsvagen, Audi, etc. comencen a minvar les comandes, es lo lògic. Qui eren els seus clients? Dons Grècia, Espanya, Portugal, Itàlia... i com que ha aconseguit empobrir-los tant i tant, dons ara no hi ha prou feina.

I tornem a Espanya,

Des que aquests senyors son Ministres hem  retrocedit a nivells de l’any 2003, per darrera de l’inici de la crisis. S’ha incrementat l’atur a nivells inacceptables mes del 26% de la població activa. S’han retallat els salaris dels funcionaris i dels treballadors. S’han congelat les pensions i s’han eliminat les compensacions per a l’increment del IPC, amb el que hem aconseguit empobrir la població espanyola fins a límits increïbles i inadmissibles, intolerables, com ha quedat dit anteriorment han aconseguit que una molt important part de la població estigui per sota del nivell de pobresa.

Però hem de ser optimistes, hi diuen ells, com que, en teoria estem sortint de la recessió, no de la crisi, dons seguirem fent retallades, seguirem prenent el pel als pensionistes amb increments de la pensió d’un ridícul 0’25% de 2 a 5 euros mensuals en funció de l’import de la pensió. Però, no tingueu por, el Ministres no s’abaixaran el sou, la Casa Real tampoc, els diputats encara menys.

El Senat seguirà sent el “cementiri dels elefants” allà on col·locar els alts càrrecs que deixen de estar en actiu però com que no saben fer res més i que podrien quedar a l’atur (permeteu-me que rigui) dons a pagar sous i pensions milionàries a tots el senadors, que no serveixen per res.

En fi amics, aquesta es la meva opinió serà més o menys encertada però es com ho veig jo.

M’agradaria pensar que si aconseguim ser un país lliure, una CATALUNYA LLIURE, UN ESTAT NOU A EUROPA, podrem tenir un govern i uns governants una mica més acceptables. Al menys els que tenim ara, quan surten al estranger no fan el ridícul i parlen anglès sense traductors.

06.11.2013