LES PENSIONS, UNA ESTAFA?

L’ESTAFA? DE LES PENSIONS

Dic estafa per que considero que a partir del famós Pacte de Toledo del 6 d’Abril de 1995, va començar el que jo anomeno, l’ESTAFA DE LES PENSIONS, ja que amb aquell pacte es va començar a retallar les pensions que corresponien segons el càlcul vigent fins aquell moment i es va fer fixant un TOPALL MAXIM, independentment del que havia cotitzat cada pensionista o jubilat, amb això, l’Estat Espanyol, va estalviar milers de milions de pessetes i ara d’euros. (Que van desaparèixer, ningú sap on van anar, suposo que a aquelles obres tan necessàries com els AVE que no tenen passatgers, o els aeroports sense avions, a pagar els Gürtel, Barcenas, etc.)

Dons be, aquí va un petit exemple,  si el càlcul que referent a la teva pensió de jubilació donava un import mensual de 407.790.00, pessetes, es convertien per mor dels tripijocs abans indicats en una Base Reguladora de 305.084.00, això amb un total d’anys cotitzats superior als 42 anys. I per tant amb dret al 100% de la pensió. Dons  com que el topall màxim eren les 305,084.00, dons ja d’entrada te deduïen la petita quantitat de 102.706.00 pessetes mensuals respecte a la cotització del pensionista (Es tracte d’un exemple tret de documents d’amics) equivalents a 618,00 euros actuals. Això era l’any 2.000.

Dons bé, aquella pensió que equivalia a aproximadament a 1834.00 euros bruts, avui després de 13 anys s’ha convertit en 2.548,00 euros bruts el 2013.

Això representa un increment, en 13 anys del 38% mes o menys, es a dir que segons el INE, fins a agost 2013 el IPC ha pujat un 42,3% i tenint en compte que es tracta dels anys millors de l’economia, al menys per alguns, ja han tingut els pensionistes una pèrdua del 4,3%, tot i que cada any havien rebut una paga compensatòria de la pèrdua del poder adquisitiu, i tot i amb això i ha una pèrdua important. I tingueu en compte que m’he basat en una pensió de les anomenades altes, no en la mitjana nacional, per que he cregut que les xifres son mes clares.

Però, ara que passa? Dons resulta que el sistema de pensions instaurat l’any 1995 i que ha sofert varies modificacions (sempre a la baixa per el pensionista) ja no es sostenible i s’ha de modificar de nou. Val, els experts diuen que l’any 2050 no es podran pagar les pensions si no hi ha una reforma a fons. I que vol dir això? Dons RETALLAR, RETALLAR I RETALLAR, com sempre als mes febles, a partir d’ara, l’increment de les pensions serà del 0’25% SI, SI, en els anys en que l’economia espanyola vagi malament, el que no diuen es quins paràmetres utilitzaran per dir que va be o malament, però en el millor dels casos seria del IPC+0,25%. I jo me pregunto, si, de moment i va per llarg, estem amb la economia per sota terra, si tan sols passem 3 o 4 anys amb aquest minso 0’25%, quants anys de economia capdavantera a Europa, seran necessaris per aconseguir igualar el poder adquisitiu actual?

I el que mes me molesta, per no dir una paraula mes gruixuda, sentir al Ministre Montoro negant que el pensionistes amb aquestes noves normes perdin poder adquisitiu. Que ens pren per ximples? Si quan anava mes o menys bé l’economia, ja hi perdíem, amb aquest ENORME, COLOSSAL, GEGANTI,  increment anyal del 0’25% que a més a més, elimina la paga compensatòria que es rebia a primers d’any, no hi perdrem mes?

Però si es una cosa, es un càlcul tant simple, tan fàcil, com  anar al supermercat i anar veient com van pujant els preus d’un dia per altre.

Es d’una cara dura, d’un desvergonyiment, un cinisme, increïbles i jo me pregunto un altre vegada, les pensions del President i dels expresidents del Govern, dels Ministres i exministres, dels diputats i exdiputats, dels senadors i ex senadors TAMBÉ LES RETALLARAN I LES INCREMENTARÀN EN UN 0’25%?.

Estic convençut que no, no fos cas que s’acabés la mamella i ningú voles ser polític, o gaire bé ningú. Per sort, crec  o vull creure que encara hi ha polítics que son honestos i honrats i realment treballen per el poble i haurem de tenir fe i pregar per que siguin la majoria i ens ajudin a sobreviure.

I ara me surt la rauxa catalanista i llenço una pregunta: Algú dubte que si el sistema de pensions fos de la nostre terra, es a dir d’una Catalunya independent, no seria molt mes just i molt mes segur?

Disposem d’una gran indústria i d’una petita i mitjana empresa, que a la major part d’Espanya no existeix, disposem d’empreses, fortes i  emprenedores que aconsegueixen obrir mercats i exportar a la resta del mon en proporció molt mes gran que a la resta d’Espanya. Aconseguim ser receptors de la major part de les inversions foranies que arriben a Espanya. Tenim una Banca mes sanejada i per damunt de tot, som catalans i ens agrada i volem treballar per el nostre país per engrandir-lo i dur-lo al lloc que es mereix en el concert de les nacions del mon. I no vull parlar de xifres, de la espoliació que patim, dels diners que marxen i mai no tornen, dels molts i molts incompliments per part de l’Estat espanyol de les Lleis que ens afavoreixen i que no en volen saber res. Ja que aqueta gent son de la Llei de l’embut, quan la Llei els afavoreix s’ha de complir, però si ens afavoreix a nosaltres, se la passen per on...

Per tot això a mi no me fan por tots aquests malastrucs, falsos profetes que ens auguren un desastre nacional, una desfeta total, anys i anys de misèria, i pràcticament la desaparició de Catalunya. No me fan por, crec en l’esperit català, crec en la seva facilitat per sobreviure, crec, en fi, que som un poble treballador, amb imaginació, i amb ganes de viure i ser lliures.

I no serà que tots aquests malastrucs que ens volen fer por, el que passa es que tenen por de que sigui Espanya, qui perdi la mamella a la que ha estat aferrada tants i tants anys? No seran ells els que tenen por, de no poder fer com el Sr Monago que amb els nostres diners es permet subvencionar la cultura, els aturats, els llibres de text, dins de la seva autonomia?

Be no son mes que unes reflexions d’un jubilat que voldria arribar a veure el seu país com una Nació Lliure dins de l’Europa de les nacions.   

 

AIXO ES DIALEG SR. RAJOY?

AIXO ES DIALEG SR. RAJOY?

 

Sr. Mariano Rajoy Brey, Presidente del Gobierno de Espanya, a la seva resposta a la carta que li va lliurar el nostre President Sr. Artur Mas, vostè tan sols es digne acceptar, i amb condicions, un diàleg sense data de caducitat però, això si, sempre en el marc de la Sagrada Constitució.

 

Ens ofereix diàleg lleial, jo crec que  vostè que es una persona amb forts coneixements jurídics, deu de saber que per que hi hagi diàleg hi ha d’haver predisposició per part d’ambdós interlocutors, per fer les cessions possibles per poder arribar a un acord. SI?

 

Diu a tort i a dret que està disposat a parlar, però sempre que sigui dins de la, per vostè, SAGRADA CONSTITUCIO. (li recordo que el seu partit no la va votar) Dons malament comencem i li diré algunes coses o preguntes a les que no trobo una resposta acceptable.

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva aplicar la anomenada Llei Wert, la LOMCE, com inici de converses?

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, aprovar a les CORTES ESPAÑOLAS una esmena, unint la Sra. Rosa Díez a les seves hostes, a la LOMCE en que s’ataca amb mes força, si cap, el sistema d’immersió lingüística de Catalunya i que fa 30 anys que funciona perfectament, i que quan els alumnes acaben els estudis dominen perfectament tant el català com el castellà, essent això una riquesa indiscutible per l’alumne i una base immillorable per aprendre altres idiomes?

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, permetre les amenaces fetes per militars espanyols i polítics del seu partit per enviar els tancs i bombardejar Barcelona, per acabar en lo que aquests senyors anomenen sedició?

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, que es digui i no es faci res per part del seu Ministre del Interior, que els que demanem, tan sols, de moment, poder fer una consulta que ens trauria de dubtes, que volem els catalans i que per això, si per això, ens titllen de “nazis”.  Però, vostè creu, de debò, que això es pot acceptar?.

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, ignorar la quantitat de catalans que van sortir al carrer el 11 de setembre passat fent una cadena humana de sud a nord de Catalunya integrada per mes de 1.600.000 persones?

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, dir que hi ha una “majoria silenciosa” que no va sortir al carrer? I menysprear axis, a mes d’un milió i mig de catalans. Li donaré varies opcions per que pugui anar sumant a veure quants li queden a la “majoria silenciosa” de la Sra. Sánchez Camacho:

 

-         Gent que es trobava a un hospital o clínica (Vostè posi la quantitat)

-         Gent que tenia que treballar, (restaurants, bars, serveis públics, ets)

-         (segueixi posant la quantitat)

-         Persones de una edat, podríem dir de mes de 75 anys? (segueixi, segueixi)

-         Persones que, com jo mateix, no hi vaig poder anar per motius que no venen al cas...

-         Persones que es trobaven fora de Catalunya per diversos motius (vacances, negocis, etc.) (va sumant?)

 

Ara també li diré, abans que Vostè parli, que, evidentment, de tots aquests que he mencionat, no tots hi haguessin anat a la VIA CATALANA, es cert, però voler apropiar-se de tota aquesta gent, per dir que hi ha mes que no volen la independència que no pas els que la volen... N’hi ha un bon tros. I sols es pot saber fent un referèndum o consulta vinculant.

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, permetre a que Tele Madrid, (dirigida i manada per el PP) es mostrin imatges insultants del Molt Honorable Sr. Artur Mas i del cap de la oposició Honorable Sr. Oriol Junqueres, al costa de les del assassins, Hitler i Stalin? I que no passi res. Axis es comença una relació?

 

Vostè creu que es una forma lleial i constructiva, per començar les converses, permetre que la Sra. Delegada del Gobierno, LLanos de Luna, faci un homenatge als feixistes de la División Azul, cosa que estaria penada per el Codi Penal de qualsevol país democràtic?

 

En fi Sr. Rajoy, Espanya i vostè TENEN UN PROBLEMA i no es diu Catalunya, es diu manca de democràcia dins del Gobierno, dins del seu partit, es diu enrocar-se en una Constitució que es, com es, d’acord amb les circumstancies en que va ser escrita i aprovada i que quan, vostès pressionats per Alemanya, van modificar, d’acord amb el altre partit cavernícola, el PSOE, en un mes d’agost i sense dir res, d’amagat, amb traïdoria. NO hi va haver cap problema, es va fer i prou.

 

Be li prego que, al menys, es digni pensar una mica amb tot aquest problema i quan decideixi rebre de nou al nostre President, tingui una resposta que no sigui, com sempre, NO NO NO. De lo contrari es pot trobar que els catalans, tips d’aquesta Espanya a la que estimem, i que  no ens vol i de la que no puguem refiar-nos de res que ens prometi, prenem la determinació de sortir-ne, com dirien vostès, “por la brava” i a veure que passa quan Espanya deixi de rebre els molts milions d’euros que paguem cada any els catalans.

 

I m’oblidava, digui-li al seu ministre Sr. Cañete, que ja va fer prou el ridícul en la seva etapa anterior, no amenaci amb que els pagesos catalans deixaran de rebre els fons comunitaris, no fos cas que qui es quedés sense, fossin els espanyols.

 

 

 

 

 

ANIQUILAR ELS CATALANS?

Copio aquest article per que considero que te una gran importància i està molt ben escrit. Te molta raó i jo afegiria a tot el que diu que com ens ha dit el nostre President el Molt Honorable Artur Mas´, hi ha algú que cregui que les grans multinacionals, que les grans empreses d'Alemanya, França, Regne Unit, etc. voldran perdre la seva situació estratègica fer fabricar i vendre a Europa, que perdran la possibilitat de tenir el port mes important del Mediterrani per la entrada de mercaderies del sud d'Europa, d'Orient mig, etc. que es Barcelona, que es deixaran perdre el port de creuers mes important d'Europa i tercer del mon. Algú creu que tot això ho perdran? Sembla un acudit. Llegiu aquest article i quedareu sorpresos de com ho veuen fora de Madrid.

Aniquilar els catalans?         No t'ho perdis !!!

Artículo de Ambrose Evans-Pritchard, jefe de información económica internacional de “The Daily Telegraph”.Excorresponsal en los EE.UU. y en Bruselas. Partidario de la Unión Europea.“Se equivoca gravemente quien crea que la Unión Europea ayudará a aniquilar a los catalanes”. Los últimos acontecimientos me han dejado en estado de shock, especialmente por la reacción del gobierno de Madrid. Pero de todas maneras creo que las últimas declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, son indignantes. Lo que no entienden ni Madrid ni el ministro es que ellos ya no tienen la sartén por el mango. Decir que “nosotros utilizaremos el derecho de veto acogiéndonos a los tratados de la Unión para bloquear una posible adhesión de Catalunya” es no entender nada. Ellos, simplemente, no pueden hacerlo.Si España impidiera la adhesión, España misma estaría violando los tratados de la Unión; y la propia España podría ser expulsada. No digo que esto vaya a ocurrir. Pero, en cualquier caso, me sorprende el nivel de incompetencia y la voluntad que demuestra Madrid de llevar todo esto a una confrontación absoluta. Ignorar que han salido a la calle un millón y medio de personas, con la capacidad volcánica que ello conlleva, me parece una gran estupidez. En conjunto es muy preocupante, porque veo que se está llevando a extremos amenazadores con declaraciones como las de García-Margallo, pero también con las de algunos militares: extremistas, de acuerdo; pero todo esto no deja de ser significativo. La manera como lo presentan desde Madrid, incluida la carta del rey, que los catalanes persiguen quimeras, que quieren alterar el statu quo, etc., no tiene sentido. Ellos, por otra parte, están creando una especie de 1936. Es muy sorprendente. Yo creía que 30 años de pertenencia a la Unión Europea habrían modificado lo suficiente la mentalidad de la derecha española. Pero los comentarios de los militares, de García-Margallo y otros, hacen que me pregunte si los militares pueden tener de nuevo algún papel en la democracia española. Espero que no. No hay camino de retorno, pero no deja de ser increíble todo lo que está pasando. Si el Ministro de Asuntos Exteriores británico hubiera hecho un comentario sobre Escocia como el que García-Margallo hizo sobre Catalunya, el escándalo hubiera sido magnífico. ¿Se lo imaginan? Además, la reacción de exaltación nacionalista en Escocia hubiera sido incontenible. Pero es que, además, no puedes actuar de esta manera en el siglo XXI. ¿Cómo reaccionará la Unión Europea? Bien, en Bruselas creo que intentarán evitar por todos los medios tenerse que pronunciar sobre toda esta cuestión. Pero si al final resulta totalmente inevitable, lo harán. Y si el Estado español piensa que Bruselas se pondrá a su lado para evitar que los catalanes ejerzan el derecho de autodeterminación, estará cometiendo otro error de juicio. Además, existe una agenda oculta de la Unión, no en la Comisión pero sí en otras partes de la maquinaria, que intenta promover un fortalecimiento del poder de las regiones en oposición a las naciones estado tradicionales, que en la práctica son un freno hacia la construcción de una estructura más federal, de supraestado de la Unión. Insisto: si en la Moncloa piensan que Europa les ayudará a aniquilar a los catalanes, están muy equivocados. Mucho

  

ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ

ESPANYA: ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ

Onze de setembre de 2.013, Diada Nacional de Catalunya. Avui es un dia de goig, per gaudir de les nostres més íntimes sensacions, per demostrar al mon sencer de que som capaços els catalans, de forma pacifica, democràtica, festiva, amb alegria, amb germanor, tots units fent força. Som un poble que es dona les mans tant per ballar una sardana com per mostrar al mon el que volem, que som capaços d’unir els nostre petit país de sud a nord, tot donant-nos les mans.

 

Es parla de 1.600.000 persones a la cadena i al carrer. Es igual que siguin 100.000 més o 100.000 menys. El que es realment important es l’ambient festiu, de germanor, familiar en que s’ha desenvolupat la Diada. Sense problemes de cap mena.

 

Ja sabem que hi hauran polítics, premsa, radio, televisions, que diran que érem quatre gats, que si la majoria silenciosa que no va sortir al carrer, o com el Ministre de l’Interior (per cert català) que diu que tan sols eren 400.000 persones i que el economista Sr. Xavier Sala i Martin li ha respost amb uns números inapel·lables. Ve a dir: a 1 metre per persona 400 Km. Representarien, efectivament, 400.000 persones però si veu les imatges de TV veurà que molts llocs era una cadena de 2, 3, 4 o 5 files, ja hi podem afegir algú més. Encara que si seguim amb les imatges de TV i veiem les ciutats de Girona, Tarragona i especialment Barcelona, es indiscutible que, o bé no sap comptar o bé es un inepte per el càrrec que te.

 

Si tornem a parlar de la “minoria silenciosa”, la única manera de saber si eren mes o menys, es, evidentment fent una consulta a les urnes, però, per si de cas, ja li avanço Sra. Sánchez-Camacho i d’altres correligionaris, que jo mateix era a casa, la meva dona també, i no era per manca de ganes de ser-hi, ¡NO! Hi ha altres motius que t’impedeixen fer el que t’agradaria i, no per això, deixes de voler que es pugui decidir amb una consulta i que en guanyar-la s’arribi a la desitjada INDEPENDÈNCIA.

 

I també li diré que no vulgui donar lliçons ni de democràcia ni de saber estar en el seu lloc d’acord amb el càrrec que ostenta. El primer que havia de fer era assistir a l’acte institucional celebrat al Parc de la Ciutadella, on per cert no vaig sentir res que fes referencia a la paraula que tant la disgusta (Independència) i això en lloc de fer el mes gran dels ridículs amb  allò que va organitzar a la Plaça del Rei, aquí si que es podien comptar els assistents, hi cabien tots a les escales del Tinell. Mare de Deu, quin ridícul més espantós, per no assistir-hi no hi van ser ni tan sols una representació dels seus votants.

 

Vostè diu que: Catalunya es lliure, madura i es Espanya, ho hem estat durant molts segles i ho continuarem sent. I afegeix: Jo defenso aquí el patriotisme de tots el catalans, que pensin el que pensin, sentin el que sentin i votin el que votin, senten, per damunt de tot que Catalunya es Espanya i volen continuar sent-ho cinc-cents i mil anys més. Dons bé Sra. Sánchez-Camacho, a mi no me representa (i vista la multitud que l’acompanyava a no gaires mes) Per tant deixi de erigir-se amb la deessa del PP i baixi a la terra. Aquí a la meva Terra, a Catalunya, no son ningú per molt que cridin.

 

Ens vol parlar de democràcia, tant vostè com membres del seu partit i en especial del Gobierno de la Nación, intentant menystenir el que suposa la gran representació del poble de Catalunya i jo li dic: Que es mes democràtic la VIA CATALANA, o la vergonya de l’atac de feixistes, que no fa pas tant de temps pertanyien al que havia estat els seu partit abans de convertir-se en PP a la seu de La Generalitat de Catalunya a Madrid? Això es la democràcia que ens volen fer seguir compartint? I que algun càrrec del Ministeri, no cal que li digui el nom que el coneix prou bé digui que es tan sols una bretolada sense mes importància?.

 

Ja veurem com s’acaba aquest tema, no oblidin que hi havia Diplomàtics estrangers, Diputats i d’altres personalitats, no m’agradaria que s’acabés com quasi sempre en una multa i, apa, al carrer. Per cert li recordo que encara no se sap qui va cometre la infàmia d’acusar al President de Catalunya i a la família del ex-President l’Honorable Sr. Jordi Pujol de tenir comptes a Suïssa i el Sr. Ministre (català per cert) no ha aconseguit desfer la troca. (En saben molt de tirar la pedra i amagar la mà).

 

Quasi que m’he perdut, aposta, el que volia dir al començar aquest escrit i es que ara, jo, humilment, crec que el President del Govern Sr. Mariano Rajoy Brey. Haurà de moure fitxa, ja no val girar la cara i fer veure que ni veu ni sent res. El poble català ha parlat amb l’únic idioma que coneix, clar i català, i ho voldria poder fer de forma democràtica, es a dir; amb un referèndum i no me digui que la Constitució no ho permet, quan els ha interessat a vostès, PP i PSOE, han modificat la SAGRADA CONSTITUCIO, amb nocturnitat i alevosia en un mes d’Agost i axis no ho veu ningú i fan el que els hi dona la gana. Dons ara es pot inventar el que vulgui per autoritzar un referèndum, O ES QUE TE POR DE PERDRE’L?

 

Jo li dic Sr. President Mariano Rajoy Brey: ESCOLTA EL CLAM DE LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ, no tanquis les orelles que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir i pensa que es millor tenir un bon veí, que un poble emprenyat i que ningú sap fins on pot arribar per aconseguir les seves justes demandes.

 

I, per una vegada, utilitzi la seva autoritat i deixis de que manin mes els “barons” del seu partit que complir amb la seva obligació, solucionar el conflicte que te plantejat, donant-l-hi la importància que realment te.

 

I ara si, amb tot el cor, amb tot el recolzament de la Via Catalana, torno a dir:

ESPANYA: ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ.

 

AQUESTA ES PER DEMANAR I EXIGIR LA INDEPENDENCIA

AQUESTA ES LA SENYERA QUAN SIGUEM INDEPENDENTS

 

 

 

 

 

 

MENTIDES I MES I MES I MES,,,

MENTIDES I MES MENTIDES

¡ VOLEN DONAR LLIÇONS DE MORAL I DEMOCRACIA!

 

Cada dia anem sabent més detalls de les mentides que diuen els nostres polítics; en aquest cas, estan involucrats el PP i el PSC, es a dir: La Sra. Alicia Sánchez-Camacho, per part del PP i el Sr. José Zaragoza per part del PSC. Junt amb l'inefable Sr. Pere Navarro.

Segons denuncia que aporta la policia, el Sr. Francesc Marco, Director de Método 3, va ser pressionat per part del CNI per que no impliqués a la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, en el afer d’espionatge del Restaurant La Camarga a l’entrevista-dinar que van mantenir la citada Sánchez-Camacho i la ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola. El CNI va pressionar amb aquestes paraules “Sabem que Alicia ho sabia. Salva-la. Calla o et farem callar” Crec que es prou explícit, però aquí no s’acaba tot, també denuncia el Sr. Marco que va rebre pressions de la Comissaria principal d’informació i del Cap Superior de la Policia de Barcelona.

Però la Sra. Sánchez-Camacho, s’ha atipat de negar que ella en sabés res de tot l’afer i inclús va presentar una demanda als Jutjats on, sembla ser que es mostrava com ultratjada, ¡Quina cara!. (Com deia la meva mare no la facis no la temis). I que va retirar a canvi de la no menyspreable quantitat de 80.000 euros.

Però aquí no s’acaba tot, no, ara es permet donar lliçons de el que ha de respondre el seu Cap, el Sr. Mariano Rajoy, President del Govern, a la carta que li va remetre el President de la Generalitat Sr. Artur Mas, sol·licitant la venia per poder fer la consulta sobre el DRET A DECIDIR DEL POBLE CATALÀ. I que, segon ella, s’ha de limitar a dir NOOOOO per, segons ella, fer complir la Llei.

La veritat es que aquesta senyora, sembla allò de que “qui no te feina, pentina el gat” , Per si no n’hi havia prou amb tot aquest embolic de l’espionatge, que la meva opinió es que va ser un muntatge de la Sra. Sánchez-Camacho amb el Sr. Zaragoza del PSC, per, suposo, que tenir informació que els hi permetés atacar, una vegada més a CiU i en conseqüència al Govern de la Generalitat.

Per altre banda, seguint sempre, amb la seva defensa de la democràcia, ara la tan mencionada senyora Camacho, vol presentar una demanda als Jutjats per que la Senyora Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, ha demanat a la resta dels components de l’Executiu que preparin dins del Pressupostos per l’any vinent, d’una partida per les depeses que es puguin originar amb la Consulta per el Dret a Decidir. I jo me pregunto: No te res més a fer que incordiar, amb temes que sap positivament que no tenen cap valor?

Per altre banda si que considera “democràtic” assistir a la contra-manifestació del grupuscle 12-O, a la Sagrada Família per desfer la cadena pacífica dels molts i molts catalans que volen demostrar axis la seva exigència i reivindicació de catalanitat i desig de llibertat. Amb una cadena humana de nord a sud de Catalunya. Ella que es tan pacifista...

Ara  anem amb el Sr. José Zaragoza, membre destacat del PSC i que, presumptament va pagar 1.750 euros a Métode3 per que es gravés la conversa de la Sra. Camacho i la ex del Sr. Pujol, al ja cèlebre dinar del Restaurant LA CAMARGA (dit sigui de pas que la publicitat que ha rebut no es paga amb res). Dons bé, tant el Sr. Zaragoza, com l’inefable Sr. Pere Navarro, ho neguen tot, i jo dic,: Com es que la Gerent del PSC  Lluïsa Bruguer, està imputada? Alguna cosa i deu haver no? No diu el Sr. Navarro que els imputats han de deixar tots els seus càrrecs i no se quantes coses més per el fet de ser imputats? Dons ja ho sap, ell mateix ho diu, si ets imputat serà que tens coses a amagar.

Com veieu no hi ha un pam de net.

!ah¡ m’oblidava, un altre que pentina el gat, el Sr. Herrera, vol presentar una demanda contra la resolució del Govern de la Generalitat de prorrogar els pressupostos vigents, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè ho considera il·legal i que s’ha fet trampa al Parlament.

Jo li recordaria al Sr. Herrera, que ell, formava part del Govern anomenat Tripartit, i que fes una mica d’examen de consciencia i pensés que, tal vegada, no tenen una mica de culpa de la situació actual de dèficit de la Generalitat, amb la quantitat de obres fetes, o a mig fer, que van deixar i a més sense haver pagat res. “Ja pagaran els que vinguin darrera” No li sembla que ja es hora que deixi de posar pals a les rodes i comenci a treballar, de veritat, per el nostre estimat país?.

Be m’he tret del pap algunes coses que després de uns dies de vacances he volgut tornar a estar amb tots els amics del blog.

Una gran admiració i desig de fortuna a la ANC i molta, molta sort, amb la cadena de nord a sud de la nostra estimada Catalunya.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL PAPA FRANCISCO

Aquest escrit publicat al diari EL PAIS i l'autor D. Juan Arias, m'ha impressionat i com que l'he rebut per correu, per e-mail, he cregut oportú copiar-lo directament tal com l'he rebut. Llegiu-lo amb calma, tranquil·lament, no té  desperdici.

 

 

 

 

EL PAPA FRANCISCO VISTO POR EL DIARIO IZQUIERDISTA DE ESPAÑA

Por Juan Arias

EL PAIS, Madrid 30-3-2013

 

La Iglesia ha encontrado un líder ¿Y el mundo político? – La Iglesia ha sido más rápida que el mundo político.

Ambos estaban hasta ayer en profunda crisis de identidad.

La Iglesia hundida en sus escándalos vaticanos y convertida en un “fósil”, en expresión dura del teólogo brasileño Leonardo Boff, con sus iglesias vendidas para convertirlas en salas de fiestas nocturnas y los confesionarios en muebles bar.

Y el mundo político se encuentra perdido en una profunda crisis, no sólo económica sino también de valores, huérfano de liderazgo, en plena revuelta civilizatoria sin saber por donde tirar.

Ambas instituciones, la religiosa y la laica, se arrastran sin horizontes para sus jóvenes generaciones, dando palos de ciego.

En ese panorama, la Iglesia, con sus dos mil años de historia, sus santos y demonios, sus inquisiciones y sus mártires de la caridad,

- ha conseguido encontrar un líder mundial

- cuando empezaba a resbalar por el barranco de la desesperanza.

Y lo ha hecho a través de un puñado de cardenales, la mayoría ancianos y conservadores, reunidos durante dos semanas en Roma, sin grandes alharacas y revestidos de misterios y secreto, pero que

- se dieron cuenta que el eje del mundo ha cambiado,

- ya no es Europa, sino que se ha trasladado a los países emergentes.

- La Iglesia acabó viéndolo y se fue a buscar el nuevo líder a las Américas.

“Me buscaron muy lejos”, subrayó significativamente el papa Francisco al aparecer en el balcón la tarde de su elección.

El papa Francisco, que sigue llamándose sacerdote y obispo, no papa, se ha convertido, en menos de un mes al mando de la nave Iglesia, en el personaje más en vistas del planeta, como un día lo fueron un Gandhi o un Luther King.

Con un puñado de gestos simbólicos,

- ha dado rienda suelta a una auténtica revolución religiosa y política

- que empieza a resonar más allá de la misma Iglesia.

¿Y el mundo político qué está esperando?

Una vez Stalin preguntó cuantos ejércitos tenía el papa de Roma.

Hablaba de armas, pero

- la Iglesia es un ejército con otras armas en sus manos, que empezaban a oxidársele

- Es una institución, a pesar del peso de errores que arrastra, de las mejor organizadas

del mundo, que cuenta con la friolera de

- 1.200 millones de fieles,

- un ejército de más de 1.000.000 de sacerdotes y religiosos,

- con 114.736 instituciones asistenciales en el mundo;

- 5.246 hospitales;

- 74.000 dispensarios y leproserías;

- 15,208 residencias de ancianos incurables;

- 1.046 universidades;

- 205.000 colegios;

- 70.000 asilos nido con 7.000.000 de alumnos;

- 687.282 centros sociales y

- 131 centros de personas con sida en 41 países.

Una vez el líder comunista italiano Enrico Berlinguer, que no era creyente pero acompañaba los domingos a misa, a su mujer e hijos que si lo eran, a los que esperaba en la puerta de la Iglesia, solía decir:“Si nosotros los comunistas tuviésemos a un millón de mujeres y hombres, como las monjas y religiosos católicos, con voto de obediencia y dispuestos a cualquier sacrificio, haríamos una verdadera revolución social”.

Y es esa revolución social la que el nuevo papa Francisco ha empezado a llevar a cabo en la Iglesia y que el mundo político parece incapaz de hacerla, sumergido en sus recetas de sacrificios y recortes a los más débiles, mientras se multiplica como una cizaña maligna, la corrupción de políticos y banqueros.

Si al mundo de hoy le falta un gran líder, capaz de devolver esperanza y abrir nuevos horizontes a una sociedad desencantada y en ruinas,

- la Iglesia parece haberlo encontrado.

Y no un líder místico, encerrado en sus rezos, con una visión arcaica y autoritaria de la fe, sino alguien que ha pedido a los soldados de ese ejército hoy bajo su mando, que

- dejen de ser “coleccionadores de antigüedades” y cultivadores de “teologías narcisistas” y

- se vayan a manchar sus pies con el barro “de las periferias del mundo”,

- donde se encuentran los más explotados por el poder.

Un jesuita que posee “racionalidad y fe”, como afirman quienes le conocen de cerca, que además de teología ha estudiado psicología y literatura, y que al mismo tiempo ha escogido como símbolo papal un “corazón franciscano”, puede llegar a ser más que un mero líder espiritual de una Iglesia.

Sus antecedentes como arzobispo y cardenal de Buenos Aires y sus primeros gestos de desapego a las apariencias y símbolos del poder vaticano para poner su énfasis en

una Iglesia que debe ser “pobre y para los pobres”, lo están ya convirtiendo también en una referencia política y social del mundo.

Es justamente el mundo el que está entendiendo – de ahí la perplejidad y hasta miedo de ciertos políticos – que el papa Francisco, no es sólo un religioso que se contentará con lavar los píes a los pobres y visitar favelas.

Los poderosos han empezado a entender que  apostar

- por los desheredados de la Tierra,

- por la escoria del mundo,

- por los desahuciados,

no sólo para consolarlos, sino también

- para elevarles social y culturalmente,

- para despertar en ellos

- la fuerza de su dignidad como personas,

- sus derechos y su espíritu crítico, equivale a una nueva revolución mundial.

Y que su mentor puede acabar siendo más que un mero líder espiritual.
El papa Francisco le dice al rabino judío argentino Skorka, en su libro Entre el cielo y la tierra que a él “le gusta la política”, concebida como “la fuerza responsable del bienestar de la gente“.

Le cuenta que cuando se encuentra con agnósticos y ateos “no les habla de Dios”, sino que les pregunta si están dispuestos a empeñarse en la lucha contra las injusticias  perpetradas contra los más desamparados del sistema, ya que eso le basta. “Sólo les hablo de Dios si ellos me hablan”, comenta.

A una madre que desesperada, se le quejaba, en Buenos Aires, de que su hijo joven había abandonado la fe, el entonces cardenal Bergoglio, le preguntó:

- “¿Sigue su hijo siendo una buena persona que se interesa por los demás?”

- La mujer le dijo que sí.

- “Entonces quédese tranquila. Su hijo sigue creyendo en lo que debe creer”, la consoló.

Un líder así, puede crear esperanza en unos y temores en otros, ya que  está pidiendo a una Iglesia anquilosada y en buena parte aburguesada, que salga de la retaguardia para ir a combatir a la primera línea del frente, puede acabar convirtiéndose en una referencia mundial de lo que el teólogo Boff llama “un liderazgo no autoritario, de valores universales en el que lo importante no es ya la institución Iglesia sino la humanidad y la civilización que hoy pueden ser destruidas”.

Como un día surgieron líderes capaces de sacudir al mundo como Gandhi, Luther King o Mandela, entre otros, es posible que a esa lista de líderes contra la violencia y contra las discriminaciones de los diferentes, haya que añadir pronto al papa Francisco.

Eso si le dejan actuar en paz, sin blindarle en los palacios vaticanos, que por ahora ha descartado, impidiéndole de acercarse y de escuchar demasiado a la gente.

En Brasil, para el viaje a Río del papa, el próximo julio, con motivo de la Jornada Mundial de la Juventud, las autoridades le han preparado un blindaje de 750 policías civiles y militares para proteger su vida, y que le acompañarán día y noche.

No será fácil, sin embargo, blindar del todo a un papa que ha pedido a los sacerdotes del mundo entero que no tengan miedo de “perder la propia vida”, si su empeño social y religioso se lo exigiera.

Jesús fue crucificado con poco más de 30 años. Los primeros cristianos, apóstoles, obispos y papas acabaron todos mártires de su fe y de su desobediencia al poder que les pedía que se arrodillase ante él.

El viernes santo pasado, el papa Francisco se echó en la Iglesia de bruces al suelo en adoración no a los poderes del mundo.

Lo hizo en señal de fidelidad a aquel Jesús que predicaba que

- “quién defiende la propia vida la perderá” y que

- los “que se humillan serán ensalzados”.

Los cobardes, al final, son ya vivos muertos, como decía Gandhi.

RETALLS DE PREMSA -2-

RETALLS DE PREMSA (comentaris) -2-

“I VOLEN ANAR A EUROPA, Pere Navarro, PSC.”

 

 Sr. Navarro: Vostè es el típic oportunista que tan sols sap intentar treure profit, encara que no ho aconsegueix quasi mai, de tot allò que vostè considera errors, dels demés. Amb el títol que precedeix ens fa tota una proclama, més ben dit, un pamflet, en el que tan sols fa servir un argument, que a més es repetitiu la renuncia a elaborar uns pressupostos per l’any 2013 i que, per tant, vostè es quedarà sense la possibilitat de rebatre i desautoritzar el govern, amb les peregrines idees de sempre; hem de tenir diàleg amb Madrid, hem de canviar la Constitució, hem de ser un estat federalista, en fi la cançoneta de l’enfadós.

 

Fer uns pressupostos que, entrada, ja sabríem que no es podrien complir, això si que seria una estafa al poble català i d’Europa ho veurien com un intent de enganyar a la C.E. , per això es millor la prorroga dels actuals, encara que a vostè i als seus amics del PP i Ciutadans no els hi agradi. (perden una ocasió de fustigar al Govern)

 

Però, Sr. Navarro, vostè oblida amb molta facilitat l’enorme deute que, quan vostès van ser al govern (Sr. Maragall i Sr. Montilla) que es van dedicar a fer obres, escoles, hospitals, etc. però, això si, sense pagar ni una i deixant el deute a qui vingui darrera i no es petit el deute no, per el cap baix es de mes de 35.000,000,000 (TRENTA CINC MIL MILIONS D’EUROS) que si li sembla poc, es molt més que les retallades que ens veiem obligats a fer.

També li diré, que a Europa, seran tot el que vostè vulgui, però NO SON TONTOS, saben perfectament el que passa a Espanya i la forma en que el Gobierno Español està ofegant a les autonomies i de forma molt especial a Catalunya. Això no li agrada, !eh¡. Si tan sols el Gobierno Español pagués el que ens deu i com diu el seu correligionari Sr,. Rubalcaba, no fossin tan “cicateros”, no sols no caldria fer retallades, ens sobrarien diners per poder estar a l’alçada d’austeritat que demana Brussel·les i per tan ens rebrien amb els braços oberts. En fi, Sr, Navarro, una vegada més ha p.... fora del test.

 

 

“REBUIG UNÀNIME DE LA REBAIXA DE SOUS QUE VOL BRUSEL-LES”

 

Per fi, sembla que se’n adonen, que no es pot retallar més, que hem arribat al límit, que no podem travessar la ratlla vermella.

Que per molt que el FMI, per mitjà de la Sra. Lagarde, o de que el Sr. Rhen ho demanin, segueixen estan equivocats, que Espanya no es Grècia, aquí el que manca son dos coses primordials:

Tornar a tenir confiança en el sistema, en els Bancs i en els polítics, cosa que es prou difícil.

Que torni a fluir el  crèdit a la petita i mitjana empresa, que es la que crea ocupació i minorarà l’atur.

Sols amb això començarem a sortir-ne del forat, si aconseguim que hi hagi crèdit, les petites i mitjanes empreses començaran a contractar personal, començarà a moure’s el diner i augmentarà el consum i es posarà en marxa la roda, que fa anar l’economia. Hi haurà un increment en la recaptació dels impostos, IVA, Impost de Societats, Impostos que graven el gas-oil, la gasolina, en fi que tot començarà a tirar endavant.

 

La meva pregunta es: A Madrid, al Gobierno, el Sr. Rajoy, Montoro, De Guindos, etc. ho accepten això? O es que, com de vegades sembla, ja els hi va bé que les coses segueixin com fins ara? No endebades fins ara han fet tot el pssible amb tal de no arreglar res, potser els hi es mes interesant tenir ofegades les CC,AA. I tornar a l’Estat únic? Hi ha vegades que ho sembla.

 

Fins un altre dia que seguirem llegint diaris.

 

 

FMI GRANS CERVELLS ECONOMIA?

GRANS CERVELLS DE LA ECONOMIA

Es increïble la quantitat de “cervells” amb premis de tota classe, dins de la branca de ECONOMIA que ens estan manant a tota Europa, o més ben dit a quasi tota Europa (Alemanya deu de ser d’un altre continent) i que amb els seus doctes i meravellosos consells, o més ben dit, ORDRES TAXATIVES i sense possibilitat ni de resposta ni de negació que ens han estat i segueixen donant, per, segons ells, sortir de la crisis econòmica que patim.

 

Jo no soc economista, soc tan sols una persona que crec que tinc una mica de sentit comú, (el menys comú dels sentits) i que veu que cada vegada que donen un ORDRE a qualsevol país, especialment al sud d’Europa, es a dir: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i també França, encara que amb mes suavitat, es per ensorrar-nos una mica més.

 

A veure: Ja fa un munt d’anys que ens fan abaixar el “dèficit”, mai no en tenen prou i jo sols veig que te dos efectes principals:

 

Cada vegada som més pobres i en canvi ells son més rics.

Com que som més pobres no podem remuntar l’economia del país.

Alemanya no va poder guanyar la guerra i ara ho intenten amb l’economia

 

I axis comença un cercle viciós que no hi ha forma humana de trencar.

 

Per altre banda, uns dels grans culpables de la situació son els BANCS i amb aquesta gent, com que son de la mateixa camada, s’ha de ajudar a que no caiguin, amb l’excusa, que sona molt bé, de que si cauen hi haurà una sèrie de estalviadors que perdrien tots els seus estalvis. Llavors veiem com una gran quantitat de directius i primeres espases de la Banca, s’omplen les butxaques amb el que ens van robar i adjudicant-se sous i jubilacions multi milionàries i ningú diu res.

 

Però, està clar, com que els diners que, proclamen a tort i dret, que ens deixen per sortir de la crisi, son tots per pagar aquests sous i prebendes i no queda ni un trist cèntim per donar crèdit a la petita i mitjana empresa que es la única que pot crear treball i per tant començar a minvar la esgarrifosa xifra d’aturats. Dons axis anem.

 

El FMI, ple de savis doctors en economia i altres marrullerías, s’ha despenjat dient, la seva Presidenta Sra. Lagarde, que, tal vegada, s’han equivocat amb les severes, feixugues i esgotadores receptes d’austeritat que ens han imposat. ! I ES QUEDAN TAN TRANQUILS¡ S’han equivocat, confós, han errat, però es el que hi ha i per tant aguantat i si ets més pobre mira cap amunt i veuràs encara que els alemanys, holandesos i d’altres que viuen prou bé a costa nostre ens diuen que som uns malgastadors i el pitjor es que segons com ho mirem, tenen raó, o podem oblidar l’aeroport de Castelló sense avions, estacions de l’AVE sense usuaris, recorreguts de l’AVE amb sis o set passatgers al dia... està clar que poden remugar.

I, si a més a més, afegim tots els innumerables casos de corrupció que la premsa no para de airejar, tant la nostra com la d’ells. Dons llavors que tenim de fer, hem d’ajupir el cap i donar-los la raó, al menys en una bona part. I es clar, se’n aprofiten i de quina manera.

 

Seguint amb el FMI, ara, es permeten dir que hem de reduir els sous dels treballadors un 10% i que hem de abaixar les pensions. En que quedem, no deien que s’havien equivocat? Dons a que ve aquesta nova embranzida d’austeritat. Que no veuen que si seguim en aquest camí, que per cert sembla que li agrada al Sr. Rajoy, ens empobrirem més i començaran a tenir problemes aquests països tan rics ja que no tindran mercat per els seus productes, BMW, ACERIES, etc. i TAMBÉ PER ELS SEUS PROPIS BANCS, que no ho oblidin.

 

Es que s’han begut L’ENTENIMENT aquests savis? Qualsevol persona, del carrer, no un economista !no¡ simplement una persona normal ho veu això i ells amb tantes carreres, doctorats i sous milionaris no s’ha n’adonen? No m’ho puc creure. Encara que veiem  que va ser President un tal Rodrigo Rato, us sona? (BANKIA) dons ja m’ho puc creure tot. A lladres no els guanya ningú, això si “presumptament” .

 

I no es penseu que sols son els anomenats cervells de la “troika” , no, no, aquí, a Espanya, també en tenim de cervells insuperables, sols cal esmentar el Ministre Sr. Montoro, encara que aquest es mes llest, fa allò de que quien parte y reparte se queda con la major parte ho poso axis en castellà per que si ho llegeix ho entengui mes bé.

 

A Brussel·les li donen peixet i li permeten alleujar la càrrega d’austeritat per el Estat Espanyol i ell que fa? Dons es queda la major part del que li donen i la resta la reparteix a les CC.AA. amb lo que, la majoria, al menys les que som la mamella que te Espanya per xuclar, ens veiem obligats a fer més i més retallades fins al punt que la veritat es ningú no sap d’on treure mes diners. Te donen un 1,58% de possibilitat de increment del deute sabent positivament que amb un 2% encara no faríem, I t’ho diu amb aquell somriure sorneguer que es gasta quan parla, especialment amb Catalunya.

 

I ja veus que el Sr. Mas-Colell amb la seva cara de bonhomia que no sap  per on sortir i encara es troba amb el distret Sr. Navarro, la fura de la Sra. Sánchez-Camacho i no parlem del “falangista” Sr. Rivera i el savi distret del Sr. Herrera, que sols saben demanar els pressupostos com si això fora el miracle del segle que ho soluciona tot. I es que, el que es tracte es de poder fer el saberut i tindre ocasió de criticar tot el que proposi el Govern, estigui bé o malament, s’ha de criticar i intentar ficar en un bon atzucac, al Conseller Mas-Colell i de passada al Govern de CiU.

 

(I me fa gracia el Sr, Navarro, avui l'he sentit dir que ell, sap de bona tinta, que CiU i ERC, ja estaven contents amb un 1,5% i per tant no ens podem queixar que ens donen un 1,58%, QUINA BARRA)

 

Els uns per tenir ocasió d’atacar, sense donar cap tipus de solució, altres posant un parany, dient que es facin pressupostos desobeint el marge ordenat des de Madrid, amb lo qual ja sabem que es el que passaria.

 

En fi que com podem veure tots anem units en favor del poble, en favor de Catalunya, per desgracia això darrer es broma.

 

Com diuen alguns entesos, però entesos de debò, si tinguéssim cura de tots els nostres impostos i no els hagéssim d’enviar a Madrid, fora molt mes fàcil la solució i sortir-ne de la crisis.

 

Peer tot això cada dia segueixo mes convençut que hem d’aconseguir la plena INDEPENDENCIA del nostre poble i passar a ser un país més d’Europa i, podeu estar ben segurs, UN DELS PAÏSOS MES RICS DEL CONTINENT.

 

I acabo com sempre:

 

VISCA CATALUNYA LLIURE