RETALLS DE PREMSA -2-

RETALLS DE PREMSA (comentaris) -2-

“I VOLEN ANAR A EUROPA, Pere Navarro, PSC.”

 

 Sr. Navarro: Vostè es el típic oportunista que tan sols sap intentar treure profit, encara que no ho aconsegueix quasi mai, de tot allò que vostè considera errors, dels demés. Amb el títol que precedeix ens fa tota una proclama, més ben dit, un pamflet, en el que tan sols fa servir un argument, que a més es repetitiu la renuncia a elaborar uns pressupostos per l’any 2013 i que, per tant, vostè es quedarà sense la possibilitat de rebatre i desautoritzar el govern, amb les peregrines idees de sempre; hem de tenir diàleg amb Madrid, hem de canviar la Constitució, hem de ser un estat federalista, en fi la cançoneta de l’enfadós.

 

Fer uns pressupostos que, entrada, ja sabríem que no es podrien complir, això si que seria una estafa al poble català i d’Europa ho veurien com un intent de enganyar a la C.E. , per això es millor la prorroga dels actuals, encara que a vostè i als seus amics del PP i Ciutadans no els hi agradi. (perden una ocasió de fustigar al Govern)

 

Però, Sr. Navarro, vostè oblida amb molta facilitat l’enorme deute que, quan vostès van ser al govern (Sr. Maragall i Sr. Montilla) que es van dedicar a fer obres, escoles, hospitals, etc. però, això si, sense pagar ni una i deixant el deute a qui vingui darrera i no es petit el deute no, per el cap baix es de mes de 35.000,000,000 (TRENTA CINC MIL MILIONS D’EUROS) que si li sembla poc, es molt més que les retallades que ens veiem obligats a fer.

També li diré, que a Europa, seran tot el que vostè vulgui, però NO SON TONTOS, saben perfectament el que passa a Espanya i la forma en que el Gobierno Español està ofegant a les autonomies i de forma molt especial a Catalunya. Això no li agrada, !eh¡. Si tan sols el Gobierno Español pagués el que ens deu i com diu el seu correligionari Sr,. Rubalcaba, no fossin tan “cicateros”, no sols no caldria fer retallades, ens sobrarien diners per poder estar a l’alçada d’austeritat que demana Brussel·les i per tan ens rebrien amb els braços oberts. En fi, Sr, Navarro, una vegada més ha p.... fora del test.

 

 

“REBUIG UNÀNIME DE LA REBAIXA DE SOUS QUE VOL BRUSEL-LES”

 

Per fi, sembla que se’n adonen, que no es pot retallar més, que hem arribat al límit, que no podem travessar la ratlla vermella.

Que per molt que el FMI, per mitjà de la Sra. Lagarde, o de que el Sr. Rhen ho demanin, segueixen estan equivocats, que Espanya no es Grècia, aquí el que manca son dos coses primordials:

Tornar a tenir confiança en el sistema, en els Bancs i en els polítics, cosa que es prou difícil.

Que torni a fluir el  crèdit a la petita i mitjana empresa, que es la que crea ocupació i minorarà l’atur.

Sols amb això començarem a sortir-ne del forat, si aconseguim que hi hagi crèdit, les petites i mitjanes empreses començaran a contractar personal, començarà a moure’s el diner i augmentarà el consum i es posarà en marxa la roda, que fa anar l’economia. Hi haurà un increment en la recaptació dels impostos, IVA, Impost de Societats, Impostos que graven el gas-oil, la gasolina, en fi que tot començarà a tirar endavant.

 

La meva pregunta es: A Madrid, al Gobierno, el Sr. Rajoy, Montoro, De Guindos, etc. ho accepten això? O es que, com de vegades sembla, ja els hi va bé que les coses segueixin com fins ara? No endebades fins ara han fet tot el pssible amb tal de no arreglar res, potser els hi es mes interesant tenir ofegades les CC,AA. I tornar a l’Estat únic? Hi ha vegades que ho sembla.

 

Fins un altre dia que seguirem llegint diaris.

 

 

FMI GRANS CERVELLS ECONOMIA?

GRANS CERVELLS DE LA ECONOMIA

Es increïble la quantitat de “cervells” amb premis de tota classe, dins de la branca de ECONOMIA que ens estan manant a tota Europa, o més ben dit a quasi tota Europa (Alemanya deu de ser d’un altre continent) i que amb els seus doctes i meravellosos consells, o més ben dit, ORDRES TAXATIVES i sense possibilitat ni de resposta ni de negació que ens han estat i segueixen donant, per, segons ells, sortir de la crisis econòmica que patim.

 

Jo no soc economista, soc tan sols una persona que crec que tinc una mica de sentit comú, (el menys comú dels sentits) i que veu que cada vegada que donen un ORDRE a qualsevol país, especialment al sud d’Europa, es a dir: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i també França, encara que amb mes suavitat, es per ensorrar-nos una mica més.

 

A veure: Ja fa un munt d’anys que ens fan abaixar el “dèficit”, mai no en tenen prou i jo sols veig que te dos efectes principals:

 

Cada vegada som més pobres i en canvi ells son més rics.

Com que som més pobres no podem remuntar l’economia del país.

Alemanya no va poder guanyar la guerra i ara ho intenten amb l’economia

 

I axis comença un cercle viciós que no hi ha forma humana de trencar.

 

Per altre banda, uns dels grans culpables de la situació son els BANCS i amb aquesta gent, com que son de la mateixa camada, s’ha de ajudar a que no caiguin, amb l’excusa, que sona molt bé, de que si cauen hi haurà una sèrie de estalviadors que perdrien tots els seus estalvis. Llavors veiem com una gran quantitat de directius i primeres espases de la Banca, s’omplen les butxaques amb el que ens van robar i adjudicant-se sous i jubilacions multi milionàries i ningú diu res.

 

Però, està clar, com que els diners que, proclamen a tort i dret, que ens deixen per sortir de la crisi, son tots per pagar aquests sous i prebendes i no queda ni un trist cèntim per donar crèdit a la petita i mitjana empresa que es la única que pot crear treball i per tant començar a minvar la esgarrifosa xifra d’aturats. Dons axis anem.

 

El FMI, ple de savis doctors en economia i altres marrullerías, s’ha despenjat dient, la seva Presidenta Sra. Lagarde, que, tal vegada, s’han equivocat amb les severes, feixugues i esgotadores receptes d’austeritat que ens han imposat. ! I ES QUEDAN TAN TRANQUILS¡ S’han equivocat, confós, han errat, però es el que hi ha i per tant aguantat i si ets més pobre mira cap amunt i veuràs encara que els alemanys, holandesos i d’altres que viuen prou bé a costa nostre ens diuen que som uns malgastadors i el pitjor es que segons com ho mirem, tenen raó, o podem oblidar l’aeroport de Castelló sense avions, estacions de l’AVE sense usuaris, recorreguts de l’AVE amb sis o set passatgers al dia... està clar que poden remugar.

I, si a més a més, afegim tots els innumerables casos de corrupció que la premsa no para de airejar, tant la nostra com la d’ells. Dons llavors que tenim de fer, hem d’ajupir el cap i donar-los la raó, al menys en una bona part. I es clar, se’n aprofiten i de quina manera.

 

Seguint amb el FMI, ara, es permeten dir que hem de reduir els sous dels treballadors un 10% i que hem de abaixar les pensions. En que quedem, no deien que s’havien equivocat? Dons a que ve aquesta nova embranzida d’austeritat. Que no veuen que si seguim en aquest camí, que per cert sembla que li agrada al Sr. Rajoy, ens empobrirem més i començaran a tenir problemes aquests països tan rics ja que no tindran mercat per els seus productes, BMW, ACERIES, etc. i TAMBÉ PER ELS SEUS PROPIS BANCS, que no ho oblidin.

 

Es que s’han begut L’ENTENIMENT aquests savis? Qualsevol persona, del carrer, no un economista !no¡ simplement una persona normal ho veu això i ells amb tantes carreres, doctorats i sous milionaris no s’ha n’adonen? No m’ho puc creure. Encara que veiem  que va ser President un tal Rodrigo Rato, us sona? (BANKIA) dons ja m’ho puc creure tot. A lladres no els guanya ningú, això si “presumptament” .

 

I no es penseu que sols son els anomenats cervells de la “troika” , no, no, aquí, a Espanya, també en tenim de cervells insuperables, sols cal esmentar el Ministre Sr. Montoro, encara que aquest es mes llest, fa allò de que quien parte y reparte se queda con la major parte ho poso axis en castellà per que si ho llegeix ho entengui mes bé.

 

A Brussel·les li donen peixet i li permeten alleujar la càrrega d’austeritat per el Estat Espanyol i ell que fa? Dons es queda la major part del que li donen i la resta la reparteix a les CC.AA. amb lo que, la majoria, al menys les que som la mamella que te Espanya per xuclar, ens veiem obligats a fer més i més retallades fins al punt que la veritat es ningú no sap d’on treure mes diners. Te donen un 1,58% de possibilitat de increment del deute sabent positivament que amb un 2% encara no faríem, I t’ho diu amb aquell somriure sorneguer que es gasta quan parla, especialment amb Catalunya.

 

I ja veus que el Sr. Mas-Colell amb la seva cara de bonhomia que no sap  per on sortir i encara es troba amb el distret Sr. Navarro, la fura de la Sra. Sánchez-Camacho i no parlem del “falangista” Sr. Rivera i el savi distret del Sr. Herrera, que sols saben demanar els pressupostos com si això fora el miracle del segle que ho soluciona tot. I es que, el que es tracte es de poder fer el saberut i tindre ocasió de criticar tot el que proposi el Govern, estigui bé o malament, s’ha de criticar i intentar ficar en un bon atzucac, al Conseller Mas-Colell i de passada al Govern de CiU.

 

(I me fa gracia el Sr, Navarro, avui l'he sentit dir que ell, sap de bona tinta, que CiU i ERC, ja estaven contents amb un 1,5% i per tant no ens podem queixar que ens donen un 1,58%, QUINA BARRA)

 

Els uns per tenir ocasió d’atacar, sense donar cap tipus de solució, altres posant un parany, dient que es facin pressupostos desobeint el marge ordenat des de Madrid, amb lo qual ja sabem que es el que passaria.

 

En fi que com podem veure tots anem units en favor del poble, en favor de Catalunya, per desgracia això darrer es broma.

 

Com diuen alguns entesos, però entesos de debò, si tinguéssim cura de tots els nostres impostos i no els hagéssim d’enviar a Madrid, fora molt mes fàcil la solució i sortir-ne de la crisis.

 

Peer tot això cada dia segueixo mes convençut que hem d’aconseguir la plena INDEPENDENCIA del nostre poble i passar a ser un país més d’Europa i, podeu estar ben segurs, UN DELS PAÏSOS MES RICS DEL CONTINENT.

 

I acabo com sempre:

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

 

 

MENTIDES+CORRUPCIO=POLITICS

 MENTIDES, CORRUPCIÓ = POLITICA?

Ja fa uns dies que no escric res al blog i es que estic astorat de la quantitat de mentides, de noticies de corrupció generalitzada, de que tant el President del Govern de Espanya, D. Mariano Rajoy, com el cap de l’oposició Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba (no entenc la mania de citar als polític per el seu cognom i la major part de les vegades per el segon, es que tenen vergonya del primer?) es tirin els trastos pel cap, s’acusin dels pitjors delictes, l’un per atacar, l’altre per defensar-se, i sense cap base o prova real, ni de l’atac ni de la defensa. Sempre amb allò de “i tu més”, com a tot argument. La veritat es que fan pena. Tot el corifeu de diputats d’un o altri banda, fan anar els aplaudiments, com si fossin en un espectacle, cada vegada que un  d’ells diu, alguna cosa que sembla que faci mal a l’adversari, apa aplaudiments. Senyories que son al Temple de la Democràcia, al Parlament, una mica de respecte i seriositat, que, en teoria, al menys, son els nostres representants. I mentre tant, la resta de la oposició, callada, a la espera del seu torn per seguir igual.

El Sr. Mariano Rajoy, nega qualsevol tipus de connivència, d’implicació en les acusacions del Sr. Bárcenas, encara que accepta que va rebre sobre-sous, legals, això si, i declarats a Hisenda. Francament, no m’ho crec.

El Sr. Mariano Rajoy, nega que existeixi una comptabilitat “B”, es a dir en diner “negre” i Francament no m’ho crec.

 

Però, sempre hi ha un però, el Sr. Pérez Rubalcaba li llegeix els missatges creuats entre el Sr. Mariano Rajoy i el Sr. Bárcenas i no diu res de res, no importa que per a la opinió pública siguin veritat i demostrin que, al menys, si que hi havia connivència, i que s’intentava fermar la boca del Sr. Bárcenas, amb paraules que de forma amable i sibil·lina, li anaven dient “si no parles i amagues tot el que saps, te traurem del problema o de la presó” i això no m’ho invento, sols cal sentir els SMS citats i que son en tots els diaris.

 

Dons d’això no respon res, es limita a callar, i jo penso en aquella dita castellana que diu “el que calla otorga”... que cadascú pensi el que vulgui.

 

Per altra banda, el Sr. Pérez Rubalcaba, semblava que no tenia mes arguments que repetir una i un altre vegada les mateixes inculpacions, es a dir; les paraules, declaracions i papers del Sr. Bárcenas amb lo que posava en safata de plata, la resposta del Sr. Rajoy, “vostè dona mes credibilitat a un imputat que està a la presó, que a les meves paraules que son d’una persona que no es un model de virtuts, però que soc honest i honrat” i està clar que amb aquesta “oposició” no anem en lloc.

 

La meva opinió, després de vist, sentit i llegit quasi totes les intervencions, la veritat es que Francament no m’ho crec. i com jo tota la resta dels grups parlamentaris.

 

Vull fer esment de les paraules del Sr. Duran i Lleida, que va sentenciar “Si no ha dit la veritat, ja en sap les conseqüències” i va afegir, “com vol que el creiem, si quan parlem de regeneració democràtica, vostès han elegit President del Tribunal Constitucional un magistrat que va mantenir la militància al seu partit, al PP, en arribar a la institució?. Com es pot creure en la seva imparcialitat?. Mes clar, com diuen per Madrid “blanco i en botella”. Si els membres del TC son anomenats per els partits polítics, hagin estat o no militants, evidentment que son de la mateixa idea, i si a més a més, hi ha algú que ha estat diputat per determinat partit, com ara, a més del President del TC. QUINA CREDIBILITAT PODEN TENIR? PODEM CREURE QUE SERÀ IMPARCIAL QUALSEVOL SENTENCIA QUE FACIN? I d’això en diem, amb la boca ben plena, DEMOCRÀCIA. En quin país vivim, cada dia crec, amb mes força, que tenim que marxar i ser independents però tan aviat com sigui possible. NO PODEM ESPERAR MES TEMPS.

 

Una de les preguntes que jo me faig: Tant poder té un Tresorer del Partit Popular per poder amassar una fortuna de mes de 48  milions de euros que quasi no tinc espai per posar la quantitat de “ceros” que comporta, i tot això sense que ningú se’n adonés? No hi ha ningú, en el partit, que tingui cura de les finances i de com se fan les operacions comptables?. Dons jo Francament no m’ho crec.

 

Bé, ara aniré per un altre cas de presumpte corrupció, que ens toca de mes a prop EL CAS PALAU, MILLET, MONTULL, CDC.

 

Al igual que el Sr. Rajoy, però amb mes elegància i de motu propio, sense esperar amenaces de cap classe, ni mocions de censura, ni res més que la seva honorabilitat i la seva lleialtat al poble català,  també va comparèixer, a petició pròpia, al Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Artur Mas, per donar explicacions del cas citat.

 Si en el cas de Madrid, va ser, es pot dir, que un combat dialèctic, gaire bé tan sols Rajoy – Rubalcaba, ja que la resta de grups parlamentaris, inclòs CiU, tenen poca presencia als escons, aquí va haver un estira i arronsa, amb quasi tots els grups.

Però, ja hi som, ni el Sr. Pere Navarro del PSC, ni la Sra. Sánchez Camacho del PP, no hi van ser. Tampoc el Sr. Oriol Junqueres, encara que es va presentar a darrera hora sense intervenir.

El Sr. Artur Mas va dur a terme la seva defensa en base a varies raons: una que per part del jutge i de la fiscalia, en el informe presentat, no hi figura cap prova, tan sols indicis.

Un altre es que no hi ha CAP MEMBRE DEL GOVERN, CAP ALT CÀRREC, NI TAN SOLS NINGU DE LA CUPULA DEL PARTIT, CDC, que hagi estat imputat.

 

Per altre banda va fer constar que en l’única ocasió, demostrada, de un acord amb el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, per un import de 630.655 euros, TOT I SER TOTAL I ABSOLUTAMENT LEGAL, s’han tornat els diners, o s’estan tornant poc a poc. Hi ha algú mes que hagi retornat res? Hem de recordar Filesa?, Urdangarin? Palma arenas? Aeroport de Castelló? I tants d’altres, els EROS d’Andalusia, Els ho dic a vostès que tant criden, Sr. Navarro, Sra. Camacho i algun altri que no vull recordar, que també ha fet la seva fortuna.

 

El PSC per boca del Sr. Lucena (ull Sr. Navarro) ”Si fem cas del que diuen els dos informes del Jutge i el Fiscal, Convergència te un greu problema”. Sr. Navarro, vostè estava assabentat del que feien al seu partit amb Metodo3?. Segons diu vostè no en sabia res del que es coïa entre bastidors? Això si, presumptament.

 

Sra. Sánchez Camacho, el seu portaveu, Sr. Millo diu: “ Els catalans no con- fiaran en vostès si es van finançar il-legalment” No li sona res? No recorda res del seu partit? Un tal Sr. Bárcenas? Un tal Sr. Matas?. Poca memòria o massa selectiva.

 

El Sr. Herrera, sempre tan ponderat, i tant aliè a aquestes marrullerías, encara que va formar part del tripartit de infausta memòria, diu: “Millet i Montull eren uns corsaris que treballaven per vostès” i es queda tan tranquil. No acusa a ningú de forma determinada, au va tots al mateix pot que axis no t’equivoques.

Del Sr. Rivera (ex-falangista, presumptament) deixa anar aquesta perla “Alguns de vostès se n’haurien d’anar a casa, i d’altres, a la presó”. I a las seves files s’està demanant que s’apuntin a la cadena humana del 11 de setembre per, llavors no anar-hi i axis trencar la cadena. Una forma molt democràtica de defensar els seus interessos.

 

El mal de tot això, de tots aquests casos, es que, sense proves, sense judicis, sense sentencies, els mitjans de comunicació ja han dictat sentencia de culpabilitat. No cal fer mes judicis, el mal ja està fet, jutjat i sentenciat per part d’aquells que es permeten donar forma a la opinió pública, sigui amb veritats, mitges veritats, o simplement mentides mes o menys ben construïdes.

 

I DEVANT DE TOT AIXO: QUE HEM DE FER?

Si, al menys, fóssim ja independents, podríem jutjar, sentenciar i condemnar d’acord amb les nostres pròpies lleis i els nostres propis jutges, per tant, com veieu es imprescindible la INDEPENDENCIA.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

QUI MANA A ESPANYA?

QUI MANA EN AQUEST PAIS?

Cada dia veiem en els diaris, a la televisió, la radio, noticies que ens deixen atònits, estem veient casos de corrupció a qualsevol partit, uns per finançar-se com a partit, altres, igualment per finançar-se però amb l’afegit de lucrar-se determinats alts càrrecs, altres tan sols per afavorir amics o familiars, encara que d’això mes aviat ho titllaríem de nepotisme, lo que està molt estès en la nostre classe política, no hi ha partit que no tingui algun ministre, conseller, regidor, alcalde, en fi qualsevol alt càrrec que no hagi col·locat a un germà, cosí, cunyat, amic, dins d’algun lloc de mes o menys representativitat o  responsabilitat, però això si, ben pagat.

Si mirem cap a Espanya, podem trobar casos mes o menys grans, els ERES d’Andalusia, que afecten al PSOE, els molts tinglats muntats a Valencia, a títol d’exemple, val l’aeroport de Castelló, on no hi ha, ni tan sol hi van avions, però si que hi ha enterrats un munt de milions d’euros; seguim, per fer un petit recompte, a Balears, crec que es tracta d’un munt d’irregularitats que afecten també al PP, i no m’oblido de Catalunya on tenim el cas Palau-Millet-Montull que afecta, sembla, encara que no està clar del tot, aviat, esperem que se sabrà, per que començarà el corresponent judici, a CDC.

I ara passaré al cas que te a tota Espanya tremolant, el cas Bárcenas, on no sols, presumptament, hi ha un tema de de finançament irregular del PP, també sembla que hi ha, presumptament, suborns a alts càrrecs del PP, inclòs, presumptament, el President del Govern, Ministres, alts càrrecs del partit, i la inqualificable quantitat de milions d’euros que el citat Sr. Bárcenas, ha robat, presumptament,  i ha dut a Suïssa i altres paradisos fiscals, segons pròpia confessió, al menys en lo que fa referencia a les quantitats de milions, segons sembla passa dels 48,3 milions d’euros, això si, ell diu que no son robats, que son producte de la seva intel·ligència i saviesa de les finances, de l’economia i del comprar i vendre obres d’art, si algú s’ho creu...

I anem a la pregunta inicial, qui mana en aquest país?, qui hauria de respondre de tot lo dit, diu que tot es fals i no vol parlar, i faig referencia al President del Govern Sr. Rajoy, que cada vegada s’amaga més i es tanca dins d’un bunker  i no te la dignitat i la enteresa necessàries per presentar-se al Parlament i dir la veritat, o no, del que passa. Aquí, a casa nostre, al menys tenim un President que dona la cara, tindrà mes o menys raó, però dona la cara, i es que els catalans podem robar com qualsevol altre, però sabem ser senyors i si, s’escau, sortir a la palestra i acceptar el que sigui, sempre, esta clar, que un jutge i un judici, ens condemnin.

Per altre banda al Jutge que du el cas Bárcenas, s’intenta posar-li tants pals a les rodes com poden, i ja veurem, al setembre, si continuarà amb aquest  cas, o ens trobarem amb que li toca a un altre Jutge i llavors, tornem a començar que no ha estat res i anar guanyant temps fins a les noves eleccions. I si el Sr. Bárcenas te més papers i proves del que diu?

També hi ha un altre Jutge que, al seu voltant, fa olor de socarrim, Faig referencia al que ha dut fins ara el cas Blesa. Li han tirat per terra tot el que havia fet, jo no puc dir si estava bé o no, però segueixo dient que fa olor de socarrim, de moment sembla que el CSPJ l’ha castigat per altres coses que sembla havia fet malament, però a mi, me fa olor de socarrim, me fa olor de que ha intentat entrar dins d’un jardí que no era seu i ha tocat tecles que feien mal a determinats personatges del que en diuen “las altes esferes”, presumptament, ex-presidents de govern i d’altres amistats. Aquí jo m’oloro un altre cas Garzón, al menys a mi me fa aquesta mena de olor rara, com deia abans, de socarrimat.

Com se sap, totes les nostres cuites i demandes, quasi per norma, han de passar per el Tribunal Constitucional, no fos cas que aconseguíssim alguna cosa bona per Catalunya, dons bé, per que quedi clar i sense dubtes, El nou President del T.C. es un senyor que ha estat, fins l’any 2011, integrant del P.P. pagant les seves quotes com qualsevol altre afiliat al partit.

Jo no vull dubtar de la seva honestedat i honradesa però, la veritat es que estaria molt mes tranquil si no hagués estat membre del partit. Al menys semblaria més imparcial.

Quant veiem Ministres que amagant la recepció de “donatius” per les festes familiars de llurs fills, segueixo sentint la olor de socarrim.

La poca voluntat de arribar a acords en la educació publica i el voler imposar sense més raó que la majoria absoluta, la nova LOMCE, es a dir la Llei WERT, persona que cada vegada que parla d’aquest tema, fa un somriure, que sembla que se’n foti de tots els diputats i especialment del catalans.

Igualment podem dir del Ministre Montoro, cada vegada que es refereix a la Generalitat de Catalunya, al nostre President Mas, o a qualsevol tema referit a Catalunya, el seu somriure sorneguer ja fa mala espina, ja dona la impressió que està dient el contrari del que vol fer.

També me fa por el que diu el Ministre De Guindos, sempre el sents a dir que la cosa cada dia va a millor, que ja es comença a  veure el final del túnel, que el proper any començarà a davallar l’atur... i seguidament a Brussel·les, a Alemanya, o al FMI,  li esmenen la plana i tornem a començar.

I no vull parlar d’altres ministres, que per avui ja ni ha prou, encara que segueixo preguntant QUI MANA A ESPANYA?

Segueixo convençut que no tenim cap més sortida, per molt que parli en Duran, o el Pere Navarro, o el Rubalcaba, que SORTIR D’UNA VEGADA I QUANT ABANS MILLOR D’AQUEST PAIS ANOMENAT ESPANYA I QUE ENS MENYSTE I TRACTA COM UNA COLONIA, ES EL QUE TOCA.

 VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

EL PEP I EL BARÇA (II)

GRACIES PEP (II)

Novament me dirigeixo a tu Pep, i vull agrair-te els molts i molts èxits del nostre Barça que ens has donat essent el entrenador del Barça B i encara més, amb el primer equip. No crec que arribem mai, a tenir uns anys tant bons i tant plens de trofeus, de copes, en fi, de tot el que ens has donat, que ha estat molt.

 

Però, llàstima, sempre hi ha de haver un però, o més d’un. Amb les teves declaracions en contra de la Directiva del Club, del nostre President, i dic nostre per que crec, que encara deus de ser soci del Barça, però ara m’has decebut profundament, intentaré comentar algunes de les teves paraules i, d’entrada, te diré que en alguna cosa estic d’acord amb, poques, però alguna hi ha.

 

Comencem. Dius: S’han passat de la ratlla, han utilit5zat la malaltia del Tito, per fer-me mal, no ho oblidaré mai”

Amic Pep, qui està utilitzant la malaltia del Tito? Tu i ningú més. El propi Sr. Tito Vilanova, va declarar que la llunyania separava les amistats. Per què ho diu? Està clar que les relacions durant la seva malaltia i la seva estança a Nova York entre tu i ell, no han estat d’allò que en podríem dir massa exemplars. De lo contrari  les paraules del Tito no tindrien sentit.

 

Dius: Vaig demanar a Rosell que me deixessin en pau; no ho han aconseguit, no han complert la seva paraula. No puc saber el que hi pot haver en les vostres relacions, però, la veritat es que no he sentit en boca del Sr. Rosell, mai res en contra teva, tot el contrari, sempre l’he sentit parlar be de tu, i per tant, haig de dubtar del que dius a les teves declaracions.

 

Tens raó quan dius que algun intermediari ha dit coses que no eren prou ben expressades i un directiu i portaveu del Barça, te que pensar molt bé el que diu abans de dir-ho, no val a rectificar, encara que sigui d’immediat i amb això te dono tota la raó. Pesi a que el propi Tito Vilanova, va dir que el Sr. Freixes estava en el seu dret d’opinar el que vulgues.

 

Ara bé el teu atac, en aquest moment, està molt clar que es per amagar el que tu també fas malament i que tampoc has complert el que vas prometre en el teu comiat al Camp Nou. Recordes? Us estimo i us estimaré, sempre me tindreu al costat, no dic adéu dic fins aviat.

Dons bé, això no ho has sabut complir.

 

D’entrada, ja ens prens un gran jugador, aprofitant una errada del contracte, o no es una errada, sabent que el seu representant es el teu germà, per un import ridícul, tu saps molt bé, que el Thiago Alcántara val molt més, però molt més, i això me demostra  el teu gran amor per el Barça. Ja sé que me pots dir que ets un professional i que tens que actuar com a tal.  Bé, a la teva consciencia ho  deixo.

 

El mateix dia del teu comiat a la sala de premsa, tinc la teva cara gravada amb foc a la memòria, quan vas sentir que te substituiria el teu amic de l’anima el Senyor Tito Vilanova, no vas poder dissimular, vas fer una cara de rebuig, mes encara, d’odi, que te sortia de dins de l’anima, vas sentir ferit el teu orgull i que jo crec es tot el motiu que ha fet esclatar tot el que has fet ara amb les teves declaracions que, com tu be dius, no han estat motivades per unes paraules mes o menys ben dites per un directiu del Santos, referides al jugador Neymar i barrejant per el mig el Tito Vilanova, realment no tenen, o si, massa importància. Pesi a que sabent com actues actualment, son prou creïbles les informacions que el volies per el Bayern.

 

 

Vull dir-te  que quan vas marxar del nostre estimat Barça, semblava que era per motius realment personals, per que creies que no tenies forces per seguir regint els destins del primer equip, i ens ho vam creure. Però amic Pep, la veritat es que volies tenir un any sabàtic, per estudiar alemany per que ja tenies aparaulada la teva entrada al Bayern.

No facis tants escarafalls d’amor als colors, d’amor a la samarreta, d’amor al BARÇA, dons vas marxar pensant i tenint ja el teu nou Club al cap i per dir això tan sols es necessari sentir molt atentament les teves pròpies paraules de que anaves a Nova York per millorar l’anglès però que en realitat vas anar a estudiar alemany. Tu ja tenies a l’abast el sucós contracte del Bayern i signat per tres anys no com en el “Club dels teus amors” que ho feies d’any en any i fen patir a tothom, President, Directius, Secretari tècnic, Cos tècnic i, en fi, a tota la culerada. Ho vas saber fer, ens vas enganyar a tots.

Tu ets molt lliure, com a professional que ets, fer de la teva vida el que vulguis, fitxar per qui vulguis, però no ens enganyis, no ens vulguis fer combregar amb rodes de moli, que tots som prou grandets i crec que els infants que criden BARÇA, BARÇA, BARÇA, amb una careta que omple d’emoció a qualsevol soci o seguidor del Club, els has decebut i amb les teves declaracions has reblat el clau.

 

Que tinguis molta sort, que la necessitaràs, has anat a un Club que tenia un entrenador que ha deixat el llistó molt alt... i això es difícil a superar, a més que els directius, la majoria, han estat grans figures del futbol i entenen tant o mes que tu i no podràs fer les “guardiolades” i fitxatges que vas fer a Can BARÇA.

 

I, per acabar, te recordaré que passaran, els Presidents, Directius, Entrenadors, Jugadors, inclús Socis, Seguidors de tot el mon,  però el Club seguirà endavant SEMPRE. SEMPRE.

 

VISCA EL BARÇA

 

EL PEP I EL BARÇA

Aquest escrit el vaig fer quan el Pep Guardiola va anunciar el seu comiat del Barça, perquè, en aquell moment, crec que tots, vam quedar una mica, com diria, esfereïts? Ens va semblar un poc estrany la seva decisió, però, a la fi no deixava de ser ell qui la prenia i era en el seu dret que la podia prendre. Ara bé, les circumstàncies han canviat i per això he afegit, com una post data, el comentari que ara me mereix la seva actuació

GRÀCIES PEP

 

 

L’agraïment dels culers serà etern, ens has donat tot i mes. Mai no havíem guanyat tants títols i tan importants. El joc del nostre equip ha estat tan bo que ha estat reconegut a tot el mon. Hem sigut el millor equip del mon i tot això, gràcies a la teva entrega sense límits, tu agraïm amb tot el cor. I crec que no ho tornarem a veure mai mes.

 

Crec que la decisió de anomenar el Sr. Tito Vilanova com a primer entrenador pot ser encertada o no, recordem allò de “segones parts no son bones” s’haurà de veure si els jugadors estan tan al seu costat com al teu. Si sap dur el vestuari com ho feies tu. En fi que tinc els meus dubtes, i tan de bo que tot sigui com heu previst i jo m’hagi d’empassar aquestes pors. Res me faria mes feliç.

 

Ara bé, crec que tot això no ha tingut un final ni lògic ni feliç. Crec que t’has equivocat, que has fet la darrera “guardiolada”. No pots deixar la teva feina quan les coses estan començant a no anar tan bé com estàvem acostumats. Has perdut dos títols importants i la teva resposta es ADEU. No Pep no, les coses no es fan així.  Si volies marxar, ho havies de fer l’any passat quan tot anava bé, quan la il·lusió del soci, del culer en general, era viva. Ara ens deixes amb mal sabor de boca. Una mica menys agre per el nomenament del Tito, però no massa agradable.

 

La teva decisió es perfectament legal, pots fer el que vulguis de la teva vida, però el BARÇA es mereix alguna cosa mes. I d’això que t’has buidat, perdona, però jo i quasi tots els socis hem tingut una vida tan o mes estressada que la teva i hem seguit treballant tan si ens hem “buidat” com si no.

 

Que tinguis molta sort on vagis i repeteixo GRACIES PEP PER TOT EL QUE ENS HAS DONAT. Mai tindrem un altre com tu, tan de bo que algun dia tornis, com entrenador o President. Però crec que els culers que sempre hem estat al teu costat, que hem perdonat els teus errors, que també els has tingut i no has sentit mai cap retret mereixem una mica mes d’estimació, d’elegància per fer-ho. Son mol maques les teves paraules de comiat, però, al meu entendre son tan sols paraules.

 

Pesi a tot vull demanar que el proper partit a l’Estadi, a casa nostre hi hagi un gran, enorme, fabulós, homenatge a la teva irrepetible figura i als molts, moltíssims mèrits del teu treball.

 

Te saluda molt afectuosament, i te dona les gràcies de nou per tot el que ens has donat i te prego perdonis si alguna cosa no t’agrada de aquest escrit, però estan escrites amb el cor que sent el dolor de la teva marxa.

 

Una abraçada,

 

P.D.

 

Vam saber que, un cop, sembla que t’has reomplert de la teva buidada al Barça, has decidit tornar a la banqueta per dirigir un altre equip i segons diuen alguns, has triat l’equip dels teus somnis.

Ara bé, estimat Pep, i han algunes coses que vist el que escrivia fa poc mes d’un any, no m’acaben de quadrar;

Per exemple:

 - Al Barça vas firmar els contractes d’any en any i ens vas tenir sempre amb la por al cos. Ara has firmat per TRES anys i no me sembla malament, no, el que passa es que no entenc la teva posició amb el Barça tan diferent d’ara amb el Bayern.

- Sempre has afirmat que el teu barcelonisme era indubtable, però vet aquí que ara sembla que el Bayern t’atrau mes. La veritat es que no ho entenc gaire aquesta variabilitat tan sobtada.

- Vas dir, en el teu comiat, que sempre series amb nosaltres i ara sembla que els teus colors s’han esvaït una miqueta i ja no estàs tant amb nosaltres.

- Mes tard s’ha publicat que ja l’any 2012 vas tenir els primers contactes amb el Bayern i no vas dir res, vas voler que creéssim que no sabies que faries, que estaries un any “sabàtic” i resulta que l’has aprofitat per aprendre un altre idioma, l’alemany. I tot me sembla molt bé, però, amic Pep, el que mes en dol son les mentides i n’has dit moltes i això no t’ho perdono.

 

Desitjo que tot te vagi molt bé al teu nou equip, que tinguis molts exits, però no ens vulguis fer combregar amb rodes  de molí, que ja ens afaitem tots.

 

He dubtat molt abans d’escriure aquesta post data, però crec que ho tenia de fer. M’has decebut molt i ho havia de dir.

 

QUE SEGUEIXIS TRIONFANT MOLTS ANYS, PERÒ JA MAI MES TINDRÉ L’ALTA CONSIDERACIO AMB QUE TE TENIA.

 

I JO SI QUE PUC DIR BEN ALT:   VISCA EL BARÇA

 

Tu no ho sé.

 

 

 

 

 

 

AMICS MENORQUINS

M E N O R C A

SANT JOAN 2013

Ja es aquí, ja s’apropa, Sant Joan a Menorca, ja es nota en l’ambient, l’aire perfumat de l’illa sembla que faci una olor mes bona, el romaní, llentiscle, la ginesta, l’aroma dels pins, el lliri blanc, el lligabosc, l’espígol, les alzines, els ullastres, en fi tota la flora menorquina, les humils estepa blanca, el socarrell, tot sembla que fa mes olor, més aroma, unit amb les aromes marines que arriben de tot arreu. Sembla que en arribant les festes de Sant Joan, tota la natura les vol viure i s’engalana com una núvia florida i galana per anar al altar a trobar el seu estimat i en aquest cas s’engalanen els cavallers per dur a la seva estimada Ciutadella la flor dels seus cavalls, els cargols i bots de tota mena, des de el primer toc de flabiol fins el darrer, del Caixer Senyor, a sa Capellana, al Caixer Casat fins el Caixer Fadrí, amb sa bandera de Sant Joan, i tots els demés caixers i cavallers fins a tot el poble i fins i tot a la munió de forasters que volem gaudir d’aquestes festes úniques en el mon.

Ciutadellencs gaudiu de la vostre festa per excel·lència, gaudiu de tots els actes, d’es cargol d’es Born, de la entrada del Caixer Senyor a la Plaça d’es Born, d’es cargol de Santa Clara, de les festes d’es Pla, en fi, que us haig de dir que no sabeu, gaudiu-ne tots i totes i si algun foraster us demana qualsevol aclariment de les festes, del seu significat, feu honor a la vostre proverbial amabilitat i ajudeu axis a conèixer el profund significat d’aquesta festa que es la millor.

Un català enamorat de Menorca.

(Dedicat a tots els meus amics de Ciutadella)

QUE TREMOLI L'ENEMIC...

Article publicat a Nacio Digital. cat, per Salvador Cot

Per el seu interés m'he permès de copiarlo. Es molt interesant.

 

 

 

Que tremoli l'enemic en perdent en Duran Lleida

Salvador Cot | Actualitzat el 09/06/2013 a les 23:59h

         

L'enquesta d'aquest cap de setmana a El Periódico que situava ERC com a primer partit ha desfermat una onada d'explicacions estrambòtiques que ha espremut, un cop més, la imaginació dels quatre espavilats de sempre. Tots ells coincideixen a diagnosticar que els ciutadans d'aquest país som estúpids i que ens deixem arrossegar per no sé quins sentiments primaris atiats per la crisi econòmica. Culpable, un de sol: Artur Mas, que es va enlluernar per la manifestació i que està destrossant el seu partit. I no sé què d'un original i una còpia i bla, bla, bla.

Doncs no senyor. Les coses són exactament el que semblen i la gent no és idiota. Artur Mas i CDC no han provocat cap procés, han seguit l'estela de les bases electorals del catalanisme. Qui té el valor, avui dia, de proposar una regressió cap al peix al cove? On són les fugues de vot convergent autonomista cap al PSC? I cap al PP? Res de res.

El federalisme del PSC és estafa electoral en grau de temptativa (fracassada, per cert) i els quatre que manen a UDC són pura arqueologia política. CiU perd vots perquè ningú no es prendrà seriosament l'aposta sobiranista fins que no jubilin Duran Lleida i Sànchez Llibre. Exactament el mateix que pensen a Madrid, per cert. L'alarma, a banda i banda de la Castellana, es dispararà el dia que Duran deixi de ser el dispositiu de seguretat de l'Espanya de sempre. Fins aleshores s'ho prenen com tota la vida: Els catalans demanant diners. I tenen raó, o algú es creu que tremolen quan queden per sopar amb Duran pels restaurants de Madrid? Per l'amor de Déu...

I ERC no és cap original. Quan els republicans van optar pel peix al cove i els tripartits es van quedar plomats amb deu escons ben justets i expulsats de gairebé tots els ajuntaments importants. Zapatero? Montilla? Connais pas.

La societat catalana s'ha emancipat políticament a si mateixa. Queda traslladar-ho a la realitat institucional i això és difícil, però imprescindible. El que és inviable és retornar al Liliput polític de Duran i Navarro.

RETALLS DE PREMSA(Comentaris)

RECULL DE NOTICIES

LA VANGUARDIA,  8.06.2013

Francesc de Carreras

“El Barça té més de 100.000 socis i milions de seguidors repartits per tot el món. Però el partidisme és tal que, davant determinades actuacions, molts d’aquests socis i seguidors tenen de vegades la sensació que se’ls ha expulsat dels seu Club, perquè la directiva els utilitza per finalitats polítiques. Recentment per aquesta raó s’ha donat de baixa un soci amb 63 anys d’antiguitat...

La directiva ha decidit que en la seva “segona equipació”  (així ho escriuen els diaris) la samarreta,  ja mes o menys blaugrana, cedirà el pas a un altre amb els colors de la bandera catalana. Així doncs, el que és el tradicional símbol de tot un país està sent usurpat, entre d’altres, pel Barça. Amb tan faust motiu, es va celebrar un lliurament oficial i solemne al president (sic) de la Generalitat al Pati dels Tarongers. ¿S’imaginen que el Reial Madrid hagués fet alguna cosa semblant amb la bandera espanyola?. S’haguessin queixat tots els Clubs d’Espanya. Aquí ningú dirà res, s’han de complir les regles de l’omertà catalana.” I segueix amb unes quantes bajanades mes.

 

Bé, Sr. Francesc de Carreras, jo suposo que un Senyor com vostè, amb totes les titulacions Universitàries que crec o vull creure que té, deu de saber que Clubs que no tenen res de “Catalunya” també tenen una samarreta amb els colors de la senyera i crec que son molt poc susceptibles de creure que ho fan en homenatge a la nostre Pàtria i li puc dir que el Saragossa i el Valencia, tenen una samarreta amb els colors de la senyera, a més de alguns Clubs Catalans. I en canvi ningú te la gosadia que te vostè en el seu article, a més de posar “president” amb minúscules, el ja sembla prou pejoratiu, si més no, amb el càrrec que representa, troba malament que li fessin entrega al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, de ambdues  samarretes, la, per vostè normal, del Barça i la que du els colors de la Senyera. I això ho considera utilització polítiques per part del Barça.

Com una gran prova, diu del cas d’un soci amb mes de 63 anys d’antiguitat que ha demanat la baixa. Per començar, està en el seu dret, però es que a més a més, ¿què significa UN SOL soci davant de mes de 140.000 socis?.

En quant a que semblaria que el Real Madrid ho fes amb la bandera espanyola, li diré que molt malament, i tindrien tota la raó per protestar  tots el pobles de la seva estimada Espanya, ja que s’apropiaria del símbol de tots els espanyols. Un altre cosa seria, si ho fes amb la bandera de la C.A. de Madrid, llavors no podrien dir res. I AIXO ES EL QUE HA FET EL BARÇA. Ho ha entès bé Senyor Carreras?.

!Ah¡ i de la Catalunya de Groucho Marx, res de res. Si vol insultar faci-ho amb mes elegància i accepti que igual que Qatar Airways, altres han dut publicitat de cases d’apostes i ningú s’ha estripat les vestidures. Una mica més de savoir fair, i no farà aquest ridícul.

 

LA VANGUARDIA, 8.06.2013

 

“EL PSC SURT AL CARRER PER EXPLICAR LA SEVA APOSTA FEDERAL”

Els socialistes faran més de 500 actes en municipis catalans”

 

Sr. Navarro, no creu que primer hauria d’aconseguir que ho acceptin dins del seu propi partit i que figures carismàtiques com el Sr. NADAL i d’altres que ens venen dient que votaran independència,  o es posen d’acord primer vostès  o no cal que segueixin amb aquestes tonteries que no els duran mes que a ficar-se en un atzucac del que els serà molt difícil de sortir-se’n.

I tan sols es tant senzill com veure que diuen els seus correligionaris i, segons diuen germans de partit, com el Sr. Pérez Rubalcaba, o el Sr. Griñán i tants d’altres que no volen ni sentir a parlar d’aquest tema.

Vostè mateix va poder constatar les diferències que existeixen amb els seus homòlegs de València i Mallorca, quan els hi va proposar construir un front mediterrani a favor de la reforma de la Constitució.

El Sr. Esteve Terradas, secretari d’organització  del PSC, que va dir “Tornem a estar en campanya” i que l’objectiu és oferir un “diàleg sincer”

 a la societat i escoltar la opinió del ciutadà sobre l’aposta federalista. Crec que la opinió la tenen ben clara amb la darrera enquesta d’opinió de vot en la que segueixen en caiguda lliure, mentre el bloc sobiranista va guanyant escons.

Pensi-s’ho bé Sr. Navarro.