QUI MANA A ESPANYA?

QUI MANA EN AQUEST PAIS?

Cada dia veiem en els diaris, a la televisió, la radio, noticies que ens deixen atònits, estem veient casos de corrupció a qualsevol partit, uns per finançar-se com a partit, altres, igualment per finançar-se però amb l’afegit de lucrar-se determinats alts càrrecs, altres tan sols per afavorir amics o familiars, encara que d’això mes aviat ho titllaríem de nepotisme, lo que està molt estès en la nostre classe política, no hi ha partit que no tingui algun ministre, conseller, regidor, alcalde, en fi qualsevol alt càrrec que no hagi col·locat a un germà, cosí, cunyat, amic, dins d’algun lloc de mes o menys representativitat o  responsabilitat, però això si, ben pagat.

Si mirem cap a Espanya, podem trobar casos mes o menys grans, els ERES d’Andalusia, que afecten al PSOE, els molts tinglats muntats a Valencia, a títol d’exemple, val l’aeroport de Castelló, on no hi ha, ni tan sol hi van avions, però si que hi ha enterrats un munt de milions d’euros; seguim, per fer un petit recompte, a Balears, crec que es tracta d’un munt d’irregularitats que afecten també al PP, i no m’oblido de Catalunya on tenim el cas Palau-Millet-Montull que afecta, sembla, encara que no està clar del tot, aviat, esperem que se sabrà, per que començarà el corresponent judici, a CDC.

I ara passaré al cas que te a tota Espanya tremolant, el cas Bárcenas, on no sols, presumptament, hi ha un tema de de finançament irregular del PP, també sembla que hi ha, presumptament, suborns a alts càrrecs del PP, inclòs, presumptament, el President del Govern, Ministres, alts càrrecs del partit, i la inqualificable quantitat de milions d’euros que el citat Sr. Bárcenas, ha robat, presumptament,  i ha dut a Suïssa i altres paradisos fiscals, segons pròpia confessió, al menys en lo que fa referencia a les quantitats de milions, segons sembla passa dels 48,3 milions d’euros, això si, ell diu que no son robats, que son producte de la seva intel·ligència i saviesa de les finances, de l’economia i del comprar i vendre obres d’art, si algú s’ho creu...

I anem a la pregunta inicial, qui mana en aquest país?, qui hauria de respondre de tot lo dit, diu que tot es fals i no vol parlar, i faig referencia al President del Govern Sr. Rajoy, que cada vegada s’amaga més i es tanca dins d’un bunker  i no te la dignitat i la enteresa necessàries per presentar-se al Parlament i dir la veritat, o no, del que passa. Aquí, a casa nostre, al menys tenim un President que dona la cara, tindrà mes o menys raó, però dona la cara, i es que els catalans podem robar com qualsevol altre, però sabem ser senyors i si, s’escau, sortir a la palestra i acceptar el que sigui, sempre, esta clar, que un jutge i un judici, ens condemnin.

Per altre banda al Jutge que du el cas Bárcenas, s’intenta posar-li tants pals a les rodes com poden, i ja veurem, al setembre, si continuarà amb aquest  cas, o ens trobarem amb que li toca a un altre Jutge i llavors, tornem a començar que no ha estat res i anar guanyant temps fins a les noves eleccions. I si el Sr. Bárcenas te més papers i proves del que diu?

També hi ha un altre Jutge que, al seu voltant, fa olor de socarrim, Faig referencia al que ha dut fins ara el cas Blesa. Li han tirat per terra tot el que havia fet, jo no puc dir si estava bé o no, però segueixo dient que fa olor de socarrim, de moment sembla que el CSPJ l’ha castigat per altres coses que sembla havia fet malament, però a mi, me fa olor de socarrim, me fa olor de que ha intentat entrar dins d’un jardí que no era seu i ha tocat tecles que feien mal a determinats personatges del que en diuen “las altes esferes”, presumptament, ex-presidents de govern i d’altres amistats. Aquí jo m’oloro un altre cas Garzón, al menys a mi me fa aquesta mena de olor rara, com deia abans, de socarrimat.

Com se sap, totes les nostres cuites i demandes, quasi per norma, han de passar per el Tribunal Constitucional, no fos cas que aconseguíssim alguna cosa bona per Catalunya, dons bé, per que quedi clar i sense dubtes, El nou President del T.C. es un senyor que ha estat, fins l’any 2011, integrant del P.P. pagant les seves quotes com qualsevol altre afiliat al partit.

Jo no vull dubtar de la seva honestedat i honradesa però, la veritat es que estaria molt mes tranquil si no hagués estat membre del partit. Al menys semblaria més imparcial.

Quant veiem Ministres que amagant la recepció de “donatius” per les festes familiars de llurs fills, segueixo sentint la olor de socarrim.

La poca voluntat de arribar a acords en la educació publica i el voler imposar sense més raó que la majoria absoluta, la nova LOMCE, es a dir la Llei WERT, persona que cada vegada que parla d’aquest tema, fa un somriure, que sembla que se’n foti de tots els diputats i especialment del catalans.

Igualment podem dir del Ministre Montoro, cada vegada que es refereix a la Generalitat de Catalunya, al nostre President Mas, o a qualsevol tema referit a Catalunya, el seu somriure sorneguer ja fa mala espina, ja dona la impressió que està dient el contrari del que vol fer.

També me fa por el que diu el Ministre De Guindos, sempre el sents a dir que la cosa cada dia va a millor, que ja es comença a  veure el final del túnel, que el proper any començarà a davallar l’atur... i seguidament a Brussel·les, a Alemanya, o al FMI,  li esmenen la plana i tornem a començar.

I no vull parlar d’altres ministres, que per avui ja ni ha prou, encara que segueixo preguntant QUI MANA A ESPANYA?

Segueixo convençut que no tenim cap més sortida, per molt que parli en Duran, o el Pere Navarro, o el Rubalcaba, que SORTIR D’UNA VEGADA I QUANT ABANS MILLOR D’AQUEST PAIS ANOMENAT ESPANYA I QUE ENS MENYSTE I TRACTA COM UNA COLONIA, ES EL QUE TOCA.

 VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

EL PEP I EL BARÇA (II)

GRACIES PEP (II)

Novament me dirigeixo a tu Pep, i vull agrair-te els molts i molts èxits del nostre Barça que ens has donat essent el entrenador del Barça B i encara més, amb el primer equip. No crec que arribem mai, a tenir uns anys tant bons i tant plens de trofeus, de copes, en fi, de tot el que ens has donat, que ha estat molt.

 

Però, llàstima, sempre hi ha de haver un però, o més d’un. Amb les teves declaracions en contra de la Directiva del Club, del nostre President, i dic nostre per que crec, que encara deus de ser soci del Barça, però ara m’has decebut profundament, intentaré comentar algunes de les teves paraules i, d’entrada, te diré que en alguna cosa estic d’acord amb, poques, però alguna hi ha.

 

Comencem. Dius: S’han passat de la ratlla, han utilit5zat la malaltia del Tito, per fer-me mal, no ho oblidaré mai”

Amic Pep, qui està utilitzant la malaltia del Tito? Tu i ningú més. El propi Sr. Tito Vilanova, va declarar que la llunyania separava les amistats. Per què ho diu? Està clar que les relacions durant la seva malaltia i la seva estança a Nova York entre tu i ell, no han estat d’allò que en podríem dir massa exemplars. De lo contrari  les paraules del Tito no tindrien sentit.

 

Dius: Vaig demanar a Rosell que me deixessin en pau; no ho han aconseguit, no han complert la seva paraula. No puc saber el que hi pot haver en les vostres relacions, però, la veritat es que no he sentit en boca del Sr. Rosell, mai res en contra teva, tot el contrari, sempre l’he sentit parlar be de tu, i per tant, haig de dubtar del que dius a les teves declaracions.

 

Tens raó quan dius que algun intermediari ha dit coses que no eren prou ben expressades i un directiu i portaveu del Barça, te que pensar molt bé el que diu abans de dir-ho, no val a rectificar, encara que sigui d’immediat i amb això te dono tota la raó. Pesi a que el propi Tito Vilanova, va dir que el Sr. Freixes estava en el seu dret d’opinar el que vulgues.

 

Ara bé el teu atac, en aquest moment, està molt clar que es per amagar el que tu també fas malament i que tampoc has complert el que vas prometre en el teu comiat al Camp Nou. Recordes? Us estimo i us estimaré, sempre me tindreu al costat, no dic adéu dic fins aviat.

Dons bé, això no ho has sabut complir.

 

D’entrada, ja ens prens un gran jugador, aprofitant una errada del contracte, o no es una errada, sabent que el seu representant es el teu germà, per un import ridícul, tu saps molt bé, que el Thiago Alcántara val molt més, però molt més, i això me demostra  el teu gran amor per el Barça. Ja sé que me pots dir que ets un professional i que tens que actuar com a tal.  Bé, a la teva consciencia ho  deixo.

 

El mateix dia del teu comiat a la sala de premsa, tinc la teva cara gravada amb foc a la memòria, quan vas sentir que te substituiria el teu amic de l’anima el Senyor Tito Vilanova, no vas poder dissimular, vas fer una cara de rebuig, mes encara, d’odi, que te sortia de dins de l’anima, vas sentir ferit el teu orgull i que jo crec es tot el motiu que ha fet esclatar tot el que has fet ara amb les teves declaracions que, com tu be dius, no han estat motivades per unes paraules mes o menys ben dites per un directiu del Santos, referides al jugador Neymar i barrejant per el mig el Tito Vilanova, realment no tenen, o si, massa importància. Pesi a que sabent com actues actualment, son prou creïbles les informacions que el volies per el Bayern.

 

 

Vull dir-te  que quan vas marxar del nostre estimat Barça, semblava que era per motius realment personals, per que creies que no tenies forces per seguir regint els destins del primer equip, i ens ho vam creure. Però amic Pep, la veritat es que volies tenir un any sabàtic, per estudiar alemany per que ja tenies aparaulada la teva entrada al Bayern.

No facis tants escarafalls d’amor als colors, d’amor a la samarreta, d’amor al BARÇA, dons vas marxar pensant i tenint ja el teu nou Club al cap i per dir això tan sols es necessari sentir molt atentament les teves pròpies paraules de que anaves a Nova York per millorar l’anglès però que en realitat vas anar a estudiar alemany. Tu ja tenies a l’abast el sucós contracte del Bayern i signat per tres anys no com en el “Club dels teus amors” que ho feies d’any en any i fen patir a tothom, President, Directius, Secretari tècnic, Cos tècnic i, en fi, a tota la culerada. Ho vas saber fer, ens vas enganyar a tots.

Tu ets molt lliure, com a professional que ets, fer de la teva vida el que vulguis, fitxar per qui vulguis, però no ens enganyis, no ens vulguis fer combregar amb rodes de moli, que tots som prou grandets i crec que els infants que criden BARÇA, BARÇA, BARÇA, amb una careta que omple d’emoció a qualsevol soci o seguidor del Club, els has decebut i amb les teves declaracions has reblat el clau.

 

Que tinguis molta sort, que la necessitaràs, has anat a un Club que tenia un entrenador que ha deixat el llistó molt alt... i això es difícil a superar, a més que els directius, la majoria, han estat grans figures del futbol i entenen tant o mes que tu i no podràs fer les “guardiolades” i fitxatges que vas fer a Can BARÇA.

 

I, per acabar, te recordaré que passaran, els Presidents, Directius, Entrenadors, Jugadors, inclús Socis, Seguidors de tot el mon,  però el Club seguirà endavant SEMPRE. SEMPRE.

 

VISCA EL BARÇA

 

EL PEP I EL BARÇA

Aquest escrit el vaig fer quan el Pep Guardiola va anunciar el seu comiat del Barça, perquè, en aquell moment, crec que tots, vam quedar una mica, com diria, esfereïts? Ens va semblar un poc estrany la seva decisió, però, a la fi no deixava de ser ell qui la prenia i era en el seu dret que la podia prendre. Ara bé, les circumstàncies han canviat i per això he afegit, com una post data, el comentari que ara me mereix la seva actuació

GRÀCIES PEP

 

 

L’agraïment dels culers serà etern, ens has donat tot i mes. Mai no havíem guanyat tants títols i tan importants. El joc del nostre equip ha estat tan bo que ha estat reconegut a tot el mon. Hem sigut el millor equip del mon i tot això, gràcies a la teva entrega sense límits, tu agraïm amb tot el cor. I crec que no ho tornarem a veure mai mes.

 

Crec que la decisió de anomenar el Sr. Tito Vilanova com a primer entrenador pot ser encertada o no, recordem allò de “segones parts no son bones” s’haurà de veure si els jugadors estan tan al seu costat com al teu. Si sap dur el vestuari com ho feies tu. En fi que tinc els meus dubtes, i tan de bo que tot sigui com heu previst i jo m’hagi d’empassar aquestes pors. Res me faria mes feliç.

 

Ara bé, crec que tot això no ha tingut un final ni lògic ni feliç. Crec que t’has equivocat, que has fet la darrera “guardiolada”. No pots deixar la teva feina quan les coses estan començant a no anar tan bé com estàvem acostumats. Has perdut dos títols importants i la teva resposta es ADEU. No Pep no, les coses no es fan així.  Si volies marxar, ho havies de fer l’any passat quan tot anava bé, quan la il·lusió del soci, del culer en general, era viva. Ara ens deixes amb mal sabor de boca. Una mica menys agre per el nomenament del Tito, però no massa agradable.

 

La teva decisió es perfectament legal, pots fer el que vulguis de la teva vida, però el BARÇA es mereix alguna cosa mes. I d’això que t’has buidat, perdona, però jo i quasi tots els socis hem tingut una vida tan o mes estressada que la teva i hem seguit treballant tan si ens hem “buidat” com si no.

 

Que tinguis molta sort on vagis i repeteixo GRACIES PEP PER TOT EL QUE ENS HAS DONAT. Mai tindrem un altre com tu, tan de bo que algun dia tornis, com entrenador o President. Però crec que els culers que sempre hem estat al teu costat, que hem perdonat els teus errors, que també els has tingut i no has sentit mai cap retret mereixem una mica mes d’estimació, d’elegància per fer-ho. Son mol maques les teves paraules de comiat, però, al meu entendre son tan sols paraules.

 

Pesi a tot vull demanar que el proper partit a l’Estadi, a casa nostre hi hagi un gran, enorme, fabulós, homenatge a la teva irrepetible figura i als molts, moltíssims mèrits del teu treball.

 

Te saluda molt afectuosament, i te dona les gràcies de nou per tot el que ens has donat i te prego perdonis si alguna cosa no t’agrada de aquest escrit, però estan escrites amb el cor que sent el dolor de la teva marxa.

 

Una abraçada,

 

P.D.

 

Vam saber que, un cop, sembla que t’has reomplert de la teva buidada al Barça, has decidit tornar a la banqueta per dirigir un altre equip i segons diuen alguns, has triat l’equip dels teus somnis.

Ara bé, estimat Pep, i han algunes coses que vist el que escrivia fa poc mes d’un any, no m’acaben de quadrar;

Per exemple:

 - Al Barça vas firmar els contractes d’any en any i ens vas tenir sempre amb la por al cos. Ara has firmat per TRES anys i no me sembla malament, no, el que passa es que no entenc la teva posició amb el Barça tan diferent d’ara amb el Bayern.

- Sempre has afirmat que el teu barcelonisme era indubtable, però vet aquí que ara sembla que el Bayern t’atrau mes. La veritat es que no ho entenc gaire aquesta variabilitat tan sobtada.

- Vas dir, en el teu comiat, que sempre series amb nosaltres i ara sembla que els teus colors s’han esvaït una miqueta i ja no estàs tant amb nosaltres.

- Mes tard s’ha publicat que ja l’any 2012 vas tenir els primers contactes amb el Bayern i no vas dir res, vas voler que creéssim que no sabies que faries, que estaries un any “sabàtic” i resulta que l’has aprofitat per aprendre un altre idioma, l’alemany. I tot me sembla molt bé, però, amic Pep, el que mes en dol son les mentides i n’has dit moltes i això no t’ho perdono.

 

Desitjo que tot te vagi molt bé al teu nou equip, que tinguis molts exits, però no ens vulguis fer combregar amb rodes  de molí, que ja ens afaitem tots.

 

He dubtat molt abans d’escriure aquesta post data, però crec que ho tenia de fer. M’has decebut molt i ho havia de dir.

 

QUE SEGUEIXIS TRIONFANT MOLTS ANYS, PERÒ JA MAI MES TINDRÉ L’ALTA CONSIDERACIO AMB QUE TE TENIA.

 

I JO SI QUE PUC DIR BEN ALT:   VISCA EL BARÇA

 

Tu no ho sé.

 

 

 

 

 

 

AMICS MENORQUINS

M E N O R C A

SANT JOAN 2013

Ja es aquí, ja s’apropa, Sant Joan a Menorca, ja es nota en l’ambient, l’aire perfumat de l’illa sembla que faci una olor mes bona, el romaní, llentiscle, la ginesta, l’aroma dels pins, el lliri blanc, el lligabosc, l’espígol, les alzines, els ullastres, en fi tota la flora menorquina, les humils estepa blanca, el socarrell, tot sembla que fa mes olor, més aroma, unit amb les aromes marines que arriben de tot arreu. Sembla que en arribant les festes de Sant Joan, tota la natura les vol viure i s’engalana com una núvia florida i galana per anar al altar a trobar el seu estimat i en aquest cas s’engalanen els cavallers per dur a la seva estimada Ciutadella la flor dels seus cavalls, els cargols i bots de tota mena, des de el primer toc de flabiol fins el darrer, del Caixer Senyor, a sa Capellana, al Caixer Casat fins el Caixer Fadrí, amb sa bandera de Sant Joan, i tots els demés caixers i cavallers fins a tot el poble i fins i tot a la munió de forasters que volem gaudir d’aquestes festes úniques en el mon.

Ciutadellencs gaudiu de la vostre festa per excel·lència, gaudiu de tots els actes, d’es cargol d’es Born, de la entrada del Caixer Senyor a la Plaça d’es Born, d’es cargol de Santa Clara, de les festes d’es Pla, en fi, que us haig de dir que no sabeu, gaudiu-ne tots i totes i si algun foraster us demana qualsevol aclariment de les festes, del seu significat, feu honor a la vostre proverbial amabilitat i ajudeu axis a conèixer el profund significat d’aquesta festa que es la millor.

Un català enamorat de Menorca.

(Dedicat a tots els meus amics de Ciutadella)

QUE TREMOLI L'ENEMIC...

Article publicat a Nacio Digital. cat, per Salvador Cot

Per el seu interés m'he permès de copiarlo. Es molt interesant.

 

 

 

Que tremoli l'enemic en perdent en Duran Lleida

Salvador Cot | Actualitzat el 09/06/2013 a les 23:59h

         

L'enquesta d'aquest cap de setmana a El Periódico que situava ERC com a primer partit ha desfermat una onada d'explicacions estrambòtiques que ha espremut, un cop més, la imaginació dels quatre espavilats de sempre. Tots ells coincideixen a diagnosticar que els ciutadans d'aquest país som estúpids i que ens deixem arrossegar per no sé quins sentiments primaris atiats per la crisi econòmica. Culpable, un de sol: Artur Mas, que es va enlluernar per la manifestació i que està destrossant el seu partit. I no sé què d'un original i una còpia i bla, bla, bla.

Doncs no senyor. Les coses són exactament el que semblen i la gent no és idiota. Artur Mas i CDC no han provocat cap procés, han seguit l'estela de les bases electorals del catalanisme. Qui té el valor, avui dia, de proposar una regressió cap al peix al cove? On són les fugues de vot convergent autonomista cap al PSC? I cap al PP? Res de res.

El federalisme del PSC és estafa electoral en grau de temptativa (fracassada, per cert) i els quatre que manen a UDC són pura arqueologia política. CiU perd vots perquè ningú no es prendrà seriosament l'aposta sobiranista fins que no jubilin Duran Lleida i Sànchez Llibre. Exactament el mateix que pensen a Madrid, per cert. L'alarma, a banda i banda de la Castellana, es dispararà el dia que Duran deixi de ser el dispositiu de seguretat de l'Espanya de sempre. Fins aleshores s'ho prenen com tota la vida: Els catalans demanant diners. I tenen raó, o algú es creu que tremolen quan queden per sopar amb Duran pels restaurants de Madrid? Per l'amor de Déu...

I ERC no és cap original. Quan els republicans van optar pel peix al cove i els tripartits es van quedar plomats amb deu escons ben justets i expulsats de gairebé tots els ajuntaments importants. Zapatero? Montilla? Connais pas.

La societat catalana s'ha emancipat políticament a si mateixa. Queda traslladar-ho a la realitat institucional i això és difícil, però imprescindible. El que és inviable és retornar al Liliput polític de Duran i Navarro.

RETALLS DE PREMSA(Comentaris)

RECULL DE NOTICIES

LA VANGUARDIA,  8.06.2013

Francesc de Carreras

“El Barça té més de 100.000 socis i milions de seguidors repartits per tot el món. Però el partidisme és tal que, davant determinades actuacions, molts d’aquests socis i seguidors tenen de vegades la sensació que se’ls ha expulsat dels seu Club, perquè la directiva els utilitza per finalitats polítiques. Recentment per aquesta raó s’ha donat de baixa un soci amb 63 anys d’antiguitat...

La directiva ha decidit que en la seva “segona equipació”  (així ho escriuen els diaris) la samarreta,  ja mes o menys blaugrana, cedirà el pas a un altre amb els colors de la bandera catalana. Així doncs, el que és el tradicional símbol de tot un país està sent usurpat, entre d’altres, pel Barça. Amb tan faust motiu, es va celebrar un lliurament oficial i solemne al president (sic) de la Generalitat al Pati dels Tarongers. ¿S’imaginen que el Reial Madrid hagués fet alguna cosa semblant amb la bandera espanyola?. S’haguessin queixat tots els Clubs d’Espanya. Aquí ningú dirà res, s’han de complir les regles de l’omertà catalana.” I segueix amb unes quantes bajanades mes.

 

Bé, Sr. Francesc de Carreras, jo suposo que un Senyor com vostè, amb totes les titulacions Universitàries que crec o vull creure que té, deu de saber que Clubs que no tenen res de “Catalunya” també tenen una samarreta amb els colors de la senyera i crec que son molt poc susceptibles de creure que ho fan en homenatge a la nostre Pàtria i li puc dir que el Saragossa i el Valencia, tenen una samarreta amb els colors de la senyera, a més de alguns Clubs Catalans. I en canvi ningú te la gosadia que te vostè en el seu article, a més de posar “president” amb minúscules, el ja sembla prou pejoratiu, si més no, amb el càrrec que representa, troba malament que li fessin entrega al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, de ambdues  samarretes, la, per vostè normal, del Barça i la que du els colors de la Senyera. I això ho considera utilització polítiques per part del Barça.

Com una gran prova, diu del cas d’un soci amb mes de 63 anys d’antiguitat que ha demanat la baixa. Per començar, està en el seu dret, però es que a més a més, ¿què significa UN SOL soci davant de mes de 140.000 socis?.

En quant a que semblaria que el Real Madrid ho fes amb la bandera espanyola, li diré que molt malament, i tindrien tota la raó per protestar  tots el pobles de la seva estimada Espanya, ja que s’apropiaria del símbol de tots els espanyols. Un altre cosa seria, si ho fes amb la bandera de la C.A. de Madrid, llavors no podrien dir res. I AIXO ES EL QUE HA FET EL BARÇA. Ho ha entès bé Senyor Carreras?.

!Ah¡ i de la Catalunya de Groucho Marx, res de res. Si vol insultar faci-ho amb mes elegància i accepti que igual que Qatar Airways, altres han dut publicitat de cases d’apostes i ningú s’ha estripat les vestidures. Una mica més de savoir fair, i no farà aquest ridícul.

 

LA VANGUARDIA, 8.06.2013

 

“EL PSC SURT AL CARRER PER EXPLICAR LA SEVA APOSTA FEDERAL”

Els socialistes faran més de 500 actes en municipis catalans”

 

Sr. Navarro, no creu que primer hauria d’aconseguir que ho acceptin dins del seu propi partit i que figures carismàtiques com el Sr. NADAL i d’altres que ens venen dient que votaran independència,  o es posen d’acord primer vostès  o no cal que segueixin amb aquestes tonteries que no els duran mes que a ficar-se en un atzucac del que els serà molt difícil de sortir-se’n.

I tan sols es tant senzill com veure que diuen els seus correligionaris i, segons diuen germans de partit, com el Sr. Pérez Rubalcaba, o el Sr. Griñán i tants d’altres que no volen ni sentir a parlar d’aquest tema.

Vostè mateix va poder constatar les diferències que existeixen amb els seus homòlegs de València i Mallorca, quan els hi va proposar construir un front mediterrani a favor de la reforma de la Constitució.

El Sr. Esteve Terradas, secretari d’organització  del PSC, que va dir “Tornem a estar en campanya” i que l’objectiu és oferir un “diàleg sincer”

 a la societat i escoltar la opinió del ciutadà sobre l’aposta federalista. Crec que la opinió la tenen ben clara amb la darrera enquesta d’opinió de vot en la que segueixen en caiguda lliure, mentre el bloc sobiranista va guanyant escons.

Pensi-s’ho bé Sr. Navarro.

 

 

 

L'IMSERSO, SERIOS I EN BROMA

L’IMSERSO DE FORMA SERIOSA I EN BROMA

L’IMSERSO es segons la seva pròpia definició una cosa tan important com el que diu el Ministeri:

“El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, a través del IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) gestiona los siguientes programas:

Programa de Vacaciones para Mayores:
Facilita que las personas mayores puedan disfrutar de unas vacaciones en zonas de clima cálido, la realización de viajes culturales por lugares y rutas de interés turístico y la práctica de actividades recreativas y contemplativas a través del turismo de naturaleza.
Se puede disfrutar de varias modalidades de vacaciones: existen turnos de 8 días, 10 días y 15 días de vacaciones, con transporte incluido o sin él, además de viajes culturales de 6 días para la realización de itinerarios turístico-culturales y turnos de 5 días en turismo de naturaleza en zonas de espacios naturales que permiten actividades recreativas y de disfrute de la naturaleza.”

Tot això està molt bé, en la teoria, però, ja hi som amb els “però” en la realitat, s’estableixen dos o tres categories de lo que anomenen “personas mayores”  i per tant tenen mes o menys opcions per aconseguir el destí final que es del seu interés, no aquell que, per una causa o un altre, tenen que acceptar els hi agradi mes o menys.  

Hi ha destinacions que no les pots aconseguir ni pregant a la Mare de Déu dels Miracles, i tot bé per que s’estableixen una sèrie de dies consecutius per cada una de les categories que ningú sap com se fan, es com un secret d’Estat, i es clar, el primer dia, aquells a qui els hi fan el “favor” de ser del primer torn, tenen la possibilitat de triar qualsevol dels destins que hi ha disponibles, o sigui, de tots, això si, anant ben d’hora, a l’Agencia de Viatges, perquè tot està centralitzat i tan pot agafar una plaça un senyor de Lleida com un de Logronyo, o de Sevilla i està clar que hi ha verdaderes bufetades virtuals per aconseguir la plaça.

Els que no tenen tanta sort, els hi toca el segon torn, es a dir, quan ja no queda pràcticament res o bé sols aquelles destinacions que, por un o altre motiu ningú vol. I Llavors sols resta esperar a que, algú deixi la plaça, per malaltia, per decés d’algú, o qualsevol altre circumstancia i aprofitar, llavors, amb la connivència de l’Agencia de Viatges, (es molt important ser un bon client de l’Agencia, per altre tipus de viatges) les places o destinacions que han quedat lliures, en les dates, llocs, dies de viatge, (8, 10 o 15 dies) i que acabes acceptant per poder anar algun lloc.

Tal com  diuen en el enunciat, es per poder anar a “zonas de clima calido”  i tenint en compte que la majoria de les destinacions son per el mesos de setembre a maig, ja me direu al mes de desembre, gener, febrer o març. On son aquests llocs de clima càlid. Lo mes càlid es a les Illes Canàries i les sol·licituds treuen foc. Encara que si tens paciència... hi ha qui ha anat tres vegades en un any. Com s’ho faran?

Llavors hi ha la qüestió del cost, un exemple: Aquest any 2013, anar a Isla Canela (Huelva) en un  torn de 8 dies, Avió, autocar, i un bon  hotel a tota pensió, tenia un cost per parella de 371,24 Euros (més el cost de tramitació de l’Agencia) però, ja hi som, llavors arriben les “excursions” que per la mateixa parella, i no fent totes les possibles, per dificultats d’horaris, o algunes que son simultànies,  poden arribar com a mínim a un total de 423.00 euros. El que ens dona un total de 794,24 euros per parella i el que semblava un regal de l’Estat, de la Seguretat Social, ja no es tan regal. A tot això s’han d’afegir un total aproximat de despeses de cafès, begudes, cerveses, que podem xifrar en aproximadament uns 120,00 euros. Evidentment tens que tenir en compte el trasllat de casa teva fins a l’aeroport i a la tornada del aeroport a casa teva, que poden ser, pel cap baix, de mes o menys 70/80 euros. I no en parlem si tens la possibilitat d’algun caprici, un sopar a la platja en un xiringuito, o algun que altre desplaçament al poble mes proper, ja que l’Hotel acostuma a ser a les afores de la població, i tindries que afegir uns mes o manco 100 euros mes.

Vet aquí que ja no es el semblava, el viatge ve a sortir per un mínim de al voltant de 1.100,00 euros (183.024,60 pessetes d’abans) i això per un jubilat pensionista que de mitjana gaudeix de una pensió que ronda els 700/800 Euros mensuals, es una suma de diners prou respectable.

Llavors arriba el dia de la marxa, lo normal es que a l’aeroport de sortida no hi hagi ningú de l’organització i t’has d’espavilar, sempre hi ha algun que altri retard, però això ja se sap, les companyies aèries, especialment les que son de vols “charter” no compleixen de forma gaire estricte els horaris de vol. Però al cap i a la fi, tot se soluciona i arribes a l’aeroport de destí. Allà sí que hi trobes personal de l’IMSERSO o de Mundo Sènior, que ve a ser el mateix i te van col·locant en el autocar que t’ha de dur fins al lloc de destí final, es a dir a l’HOTEL. Total que t’has llevat a les 6 del matí i son ja les 3 de la tarda, per, això si, a l’hotel t’han reservat un dinar, una mica “sui generis” però que, al menys te treu la gana, llavors tens l’assignació de les habitacions, i la tarda lliure per desfer maletes i descansar una mica després del llarg viatge.

Però aquí no s’acaba tot, llavors te citen per el matí següent, per fer la benvinguda i VENDRE EL BITLLETS DE LES ESCURSIONS. Total que des que vas sortir de casa ja han passat un dia i mig i no has pogut veure res de res. I quasi que ni descansar. I el dia de tornada tornes a perdre tot el dia amb l’autocar, l’avio i el desplaçament fins a casa teva. Tot això comporta que dels 8 dies que has pagat, queden reduïts a 6 dies efectius. No està malament, no? I no en parlem al mes de març que tot i sent a la Província de Huelva, es a dir al sud d’Espanya, feia un fred, vent i pluja, que te’n pots riure tu del nord del país.

I ara vull dir la meva, som en mig d’una crisi espantosa, la majoria dels avis han d’ajudar als fills o nets, i en canvi el Gobierno de la Nación, segueix gastant diners en aquests viatges, que realment son per aquells que tenen una pensió mes aviat de la zona alta de l’escala, i que si un any no hi podessin anar no passaria res i en canvi, els milions d’euros que s’estalviarien permetrien, quasi segur donar millores en les pensions que ara son retallades.

Podem fer una mica de números:

Suposem que els pensionistes que utilitzen l’IMSERSO son 250.000, encara que jo crec que passa dels 350.000.

300.000 a una mitjana de 450,00 euros, (Calculo que si pagues 186,00 euros, l’Estat deu de pagar quelcom mes del doble, en organització, viatges, hotels, menjars, guies, etc.) son 135.000.000,00 d’euros, ja se que això suposaria uns quants hotels tancats, una sèrie de personal de l’IMSERSO i de MUNDO SENIOR, una quantitat de excursions, de xofers d’autocar, de guies, etc. que no tindrien tanta feina, al menys durant els mesos de setembre a maig, però si s’estudien bé les coses i s’actua amb sentit comú, que segons diuen es el menys comú dels sentits, es poden trobar solucions adequades. I, tal vegada, per un any podrien ser la mitat de pensionistes els que gaudissin dels viatge.

Per altre banda, jo crec que a molts dels viatgers sèniors, no els hi aniria malament que, al menys un any, no poguessin afartar-se de forma increïble en els menjadors dels hotels, lo que, suposo, que en mes d’un cas deu de comportar visites a la Seguretat Social per augment inusual de la tensió arterial, increment de medicació, algun que altre problema de les diverses malalties que patim els de la segona joventut.

Sols cal veure com corren per agafar un bon lloc a la sala de ball, per sortir a ballar “el chocolatero” “don pollo” “los pajaritos” etc. i els veus suant la cansalada com bojos, i el que fa mes gracia es veure els viudos i les vídues que intenten “lligar” descaradament fent moixaines, amb els ulls, però que s’entén tot.

Es increïble l’agilitat d’alguns que els veus normalment amb un bastó o una gaiata, i que quant arriba el moment d’anar al menjador, corren com a possessos, per seure en la que creuen es la millor taula. Els veus que s’aixequen  i van cap al bufet lliure, omplint els plats a vessar, amb les combinacions mes estrafolàries, peix, carn, patates, bledes, arròs, tot en el mateix plat i en quantitats inversemblants i alguns, no tots, que ni han que ho acaben llançant, fins i tot s’ho acaben menjant. I tornen a aixecar-se per cercar un altre plat, i després un altre vegada a cercar els postres. Que dir dels postres, si hi ha,  es un exemple, pomes al forn, veus passar plats amb 5 i 6 pomes, no una o dos, no, 5,o 6, i encara perquè no ni caben mes al plat.

Val la pena entrar al menjador i gaudir de l’espectacle, us puc assegurar que es millor que una obra de teatre. Sempre veus alguna dona que li diu al marit “On vas amb tant de menjar, si a casa amb menys de la mitat en tens prou” i la resposta acostuma a ser: “Deixem tranquil que un dia que puc afartar-me ho aprofito” I els veus amb aquelles cares vermelles com un titot, amb un ulls que quasi surten de les orbites, però feliços, han transgredit tot allò que els hi diu el metge “el matasanos” que diuen ells.

Un altre punt divertit es la cua per pujar a l’autocar per anar a qualsevol excursió, tots corren per ser els primer i tindre un bon lloc, això de les corredisses es per qualsevol cosa, encara que no serveix de res, dons a la porta hi ha la/el guia i que va donant els nombres del seients en funció d’un sorteig? Que diuen es per ordinador i que assigna a cadascú el seient que li toca i que durant tota la excursió tenen el mateix seient. Dons aquells que tenen el que consideren un bon lloc, els veus feliços i contents, però aquells que els hi ha tocat al darrera... Bufff.

L’IMSERSO es divertit, car, però divertit, especialment quan te diuen que tens que estar, havent esmorzat,  a les 5,30 del mati, a la recepció de l’hotel per sortir cap a l’aeroport. Esta clar, tens dos hores, mes o manco de viatge en autocar, has de estar DOS hores abans del vol per tramitar la facturació de maletes, cartes d’embarcament, etc. I en arribar a l’aeroport, dons, com no, tornen les corredisses, les cues, i un cop has acabat de fer tot això sols resta esperar un parell d’hores, si tot va bé, i si no, com que es tracta, normalment d’un vol charter, pot ser que tinguis que esperar tres o quatre hores. Però tot sigui per unes vacances a BON PREU i pagades, en part per l’ESTAT.

Com podeu veure ha estat una mica de debò i una mica en broma, el que, sots el meu punt de vista, es un viatge de l’IMSERSO, ni tot es veritat ni tot es mentida, com diria el poeta “Nada es verdad ni es mentira, todo es segon el color del cristal con que se mira” es una forma que he intentat contar d’un viatge que, pesi a tot, sol ser divertit, especialment si sou dos o tres parelles que podeu fer la vostre voluntat i gaudir de paisatges, Hotels, dinars, balls i excursions.

Una forta abraçada a tots. (!Ah¡ m’oblidava, espero, que si arribem a tenir el nostre propi país, LA CATALUNYA LLIURE, també puguem gaudir de aquestes sortides i viatges, encara que llavors la majoria seran a l’estranger, es a dir: a Espanya) JA JA JA

 

 

 

 

  

 

 

LA ALCALDESSA I ELPSC A L'HOSPITALET

CARTELL DEL NO A L’INDEPENDÈNCIA

A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Per fi, ja era hora, el PSC s’ha declarat de forma clara e inequívoca en contra de la independència, en un cartell, o fulletó editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i que per mitjà de la seva Alcaldessa, han redactat i publicat el següent manifest:

En castellà tal i com l’he vist publicat, encara que sembla que hi ha una versió en català

 

“El PSC fue el único partido que en la reunión sobre el derecho a decidir se manifestó a favor de hablar de las preocupaciones reales de la gente.

La prioridad no es hacer ahora la consulta soberanista, es dar respuesta  los problemas y a las demandas de los ciudadanos; la creación de puestos de trabajo, los recortes en educación, sanidad y dependencia, el drama de los desahucios, el mantenimiento de los servicios sociales básicos para ayudar a las personas que lo están pasando mal, e impulsar políticas para reactivar la economía y el empleo, tal como hacemos en l’Hospitalet.

El PSC no está a favor de la independencia, los socialistas estamos a favor de que los ciudadanos puedan opinar sobre su futuro en una consulta pactada con el Gobierno español, legal, clara y vinculante.

La independencia no es la solución a la crisis económica. Creemos en un modelo federal que respete la realidad plurinacional, pluricultural y plurilingüistica del Estado”

Nuria Marin,

Alcaldessa de l’Hospitalet

Primera Secretaria del PSC de l’Hospitalet.

NO a la independència. VOTA PSC

 

(Presidit per una fotografia de la Sra. Nuria Marin i de les paraules PSC  l’Hospitalet)

 

Aquest fulletó va acompanyat de les paraules de la pròpia Nuria Marin, del Sr. Pere Navarro i del exministre de treball Sr. Celestino Corbacho i que copio literalment a continuació, ja que son presentats amb la mateixa tipografia, format i fotografies de l’anterior. I diuen axis:

 

Sota la fotografia de la Sra. Nuria Marin:

“Hem de sumar esforços per generar treball i atendre a qui més ho necessita.

Així es com treballem en l’Hospitalet. Així volem treballar per a Catalunya”

 

Sota la fotografia del Sr. Pere Navarro hi diu:

“Entre l’independentisme d’Artur Mas i l’immobilisme de Rajoy existeix només una posició sensata: l’Espanya Federal que permeti a Catalunya millorar el seu finançament.”

 

 

Sota la fotografia del exministre Sr. Celestino Corbacho, diu:

 

“Estic en contra de la independència perquè el problema no és Espanya. El problema son les polítiques de CIU i PP amb las seves retallades en sanitat i en educació”

 

I acaba amb un rètol amb lletra molt mes grossa que diu:

 

NO A LA INDEPENDÈNCIA – VOTA PSC

 

 

 

Quasi podria dir que no cal respondre, es tiren pedres a la seva teulada ells mateixos. Però si que faré algunes consideracions.

 

Que tenen a veure les paraules de parlar de les preocupacions reals de la gent, de les retallades, de l’atur, dels desnonaments, etc. etc. sembla que vulguin sumar peres i pomes, tots a questos problemes ja son en el ordre del dia del nostre Govern, però poc pot fer si des de Madrid no ens donen, per una banda diners, no préstecs, diners,  diners nostres i per altre banda no ens donen la possibilitat de fer les nostres polítiques, SENSE TENIR-NOS AMB LES MANS LLIGADES, polítiques nostres per sortir de la crisi, per la xacra de l’atur, de evitar les retallades tan en sanitat, com educació, com cultura, salaris de funcionaris, pagues extres, etc. tenint en compte, a més a més, i això ho saben molt bé els Socialistes del PSC, de la seva etapa de govern, en que van estirar molt mes el braç que la màniga i van deixar-ho tot per que ho pagués qui vingui darrera nostre, i axis sabem que la Generalitat te deutes per mes de cent anys. I ara venen dient que el dèficit de la Generalitat es mes gran ara que quan manaven ells. Es pot ser mes pocavergonya? I tot el que va quedar pendent de pagament, i les escoles que es van fer i no es van pagar? I les obres públiques, com el Metro que s’han hagut d’aturar, per que les van començar sense diners? Tot això no compte? Sr. Navarro, una mica mes de seriositat i menys demagògia.

 

Per fi s’han tret la careta, ells no son PSC, son PSOE i per tant  son espanyolistes i ho diuen ben clar, no s’amaguen. Llavors no poden ser favorables a la independència i, es una posició molt respectable, però que després no vinguin dient que si CiU, està a favor del PP, que si sols sap fer acords amb el PP, etc. ja que la seva posició es exactament la mateixa del PP i de C’s, i també ens recriminen que fem les polítiques que vol ERC. I jo els hi recordaria que el Sr. Pere Navarro va refusar una acord amb CiU, pesi a les moltes vegades que li ha estat ofert. I al contrari el Sr. Junqueras, encara que posant moltes dificultats i pals a les rodes, acceptà el pacte, encara que no formar part del Govern.

 

Per lo vist, i per el que diuen es conformen amb una millora del finançament i tornem-hi fins a la propera vegada que en parlem de diners.

Sembla que els temes de país no els afecten, no importa que ens diguin NAZIS, tot lo mes diran al Sr. Pérez Rubalcaba, digues alguna cosa que s’estan passant, i prou. No importa que vulguin treure el català de les escoles (recordin la votació, que ara diuen va ser un error, que van fer, juntament amb el PP i C’s).  No importa que el corredor mediterrani no es faci, els hi recordo que van votar a favor del corredor central ferroviari, juntament amb el PSOE i el PP. Per sort a Brussel·les tenen el seny que manca a Espanya.

En fi tantes i tantes coses que normalment, intenten dissimular però que se’ls hi veu el llautó, especialment quan al Parlament diuen i voten una cosa i a les Cortes Españolas, votan en contra i conjuntament amb el seu partit mare el PSOE.

 

I ara aniré per les paraules del l’altre “pamflet”:

 

A la Sra. Nuria Marín li diria que no ho deuen estar fent gaire bé a l’Hospitalet la creació de llocs de treball, quant segons diuen les estadístiques es una de les ciutats amb mes atur de tota Espanya, no sols de Catalunya. Llavors diria que Déu ens guard de les seves polítiques per a tota Catalunya...Li recordo a l’Hospitalet l’atur es del 18,39% i a tot Catalunya del 16% i escaig.

 

Al Sr Pere Navarro, se li entén tot, sols sap dir que el Sr. Artur Mas i Rajoy, tots dos al mateix sac, amb el seu immobilisme, no permeten el federalisme (aquesta paraula ja la he sentit un munt de vegades, vostès no?) i la millora del finançament. Es a dir seguim igual, que podríem prendre mal i alguns dels nostres podrien deixar de percebre els suculents emoluments del Govern Espanyol. Exministres, senadors, etc.

 

I al inefable Exministre Sr. Corbacho que ens diu que el problema no es Espanya, que ho son les polítiques de CIU i PP (un altre vegada al mateix sac) amb les retallades. Que no recorda, Sr. Corbacho, que el van fer fora de ministre perquè la quantitat d’aturats a Espanya, sota el seu mandat, va créixer de forma exponencial?

 

En fi amics, ja començo a estar tip de salvadors de la Pàtria, com els Srs. Navarro, Corbacho, Montilla, etc. etc. i no en parlem del Sr. Aznar, que sembla que vol tornar, però d’això ja en parlaré un altre dia.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE.

 

 

 

PER EL Sr. PERE NAVARRO

RESPOSTA AL Sr. PERE NAVARRO, PSC.

Sr. Pere Navarro, començaré igual que vostè en el seu article de La Vanguardia del dilluns 20.05.2013, es a dir amb les paraules de Lluis Nicolau d’Olwer, l’any 1959, en las que diu “Catalunya dividida no pot triomfar”. Jo també faig meves aquestes paraules, però li recordo que el nostre President, el molt Honorable Sr. Artur Mas, això mateix ho ha demanat per activa i per passiva i vostè no n’ha fet el mes mínim cas. Sols ha dit que per aconseguir això s’ha de fer el que vostè diu; Es a dir: l’importa molt poc la seva quantitat d’escons comparada amb les de CiU i les de ERC, que superen les seves amb escreix.

 

Segons vostè, Catalunya s’enfronta a una triple crisi: a) Una crisi democràtica a causa d’una desconfiança creixent de la ciutadania envers els polítics i les institucions”  b) Una crisi econòmica i social, que ha, portat el nombre d’aturats al màxim històric”  c) I també una crisi nacional derivada de la sentencia del Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia.”

 

Be tot això es veritat, però Sr. Navarro, el seu partit, amb el Sr. Montilla al cap, també deu de tenir alguna cosa veure, dons començant per les obres efectuades i NO PAGADES, que han deixat la Generalitat amb un bon deute, QUE TE TERMINIS FINS A MES DE CENT ANYS, i sense un euro per pagar, i que amb les seves actituds, tan personals com  permeses a altres membres del seu govern, també han ajudat, i molt, a la crisi democràtica i de desconfiança vers els polítics en general. Per tant les seves afirmacions de que s’ha de fer un nou sistema, d’acord amb Madrid, de financiació, queda molt ridícul, ja que podien haver-l-ho començat quan encara manaven vostès, recordi que van ser-hi SET anys, en lloc de fer les moltes bajanades que van fer i que van motivar la seva caiguda a les urnes.

 

Llavors si que podria dir que s’ha de situar com a prioritat absoluta la lluita contra la crisi. Però deixant deutes i no ajudant amb les seves votacions a Madrid a que s’aconsegueixi una millora de les finances de la Generalitat, malament podrem aconseguir una millora de la situació, i mentre sostingui, dins de casa personatges tan ferms, amb la causa catalana, com la Sra. Chacón, malament anirem.

 

Per altre banda repeteix una i altra vegada que la única solució es la unitat. Però això si, dedica mes de la meitat del seu escrit a les seves propostes i no hi ha ni un sol rengle que parli d’ajudar al Govern, de unitat si, però sense condicions es el que val. Això es el que esperem de vostès.  El poble català va parlar prou clar el 25 de Novembre i no digui que el Govern del President Mas està en una situació de coalició precària amb el pacte amb ERC. Dons tots dos partís sumen algun que altre diputat mes que els que te vostè. Per si no ho recorda li faré memòria. CiU 50 escons, ERC 21 escons, vostès PSC 20, una petita diferencia. Axis es que de precària res de res, majoria absoluta. Li pot agradar mes o menys el pacte de govern, que no coalició, com a mi tampoc no m’agrada, encara que crec, sincerament, que es millor aquest pacte que si s’hagués fet amb vostè, vistes les idees que exposa en el seu escrit.

 

Vostè critica de forma ferotge que el President Mas, opti per un enfrontament amb Espanya per intentar, per mètodes legals, la independència del nostre país, que dit sigui de pas, no sembla que sigui el seu, ja que “s’equivoquen en votar a favor del català i ho fan en contra, sumant els seus vots als enemics declarats de Catalunya el PP i Ciutadans” i això no me podrà dir que es amb voluntat d’arribar a una entesa d’unitat.

 

Un partit el PP que sembla que son els únics que ens poden dur a sortir del pou en que ens trobem, encara que, la veritat es que menteixen mes que parlen, de democràcia sembla que quan se van donar les classes van fer campana i no saben que es, es dediquen a fer “conferencies de premsa” sense preguntes i mitjançant un televisor, i que ja han estat batejades com de “plasma” i vostès i el seu partit majoritari i homònim, el PSOE s’ajunten, en les votacions a Madrid, per tot allò que sigui en contra de Catalunya, ja que es un axioma que aquesta fòbia, dona vots a la resta d’Espanya. I quan un diputat s’ha desviat i a votat en contra del que manava el seu líder, l’han multat.

 

 Com una conya més, puc citar que el seu Cap Superior, el Sr. Pérez Rubalcaba, s’ha queixat molt de la Llei WERT, però no ha dit ni una sola paraula per defensar la llengua catalana, si que s’ha ficat amb la Església i el Concordat, però de la Llengua catalana, res de res. Que significa això? Que Catalunya i tot el que sigui català, menys el vots, no te cap importància per ell.

 

Vostè sols accepta una unitat que sigui referida a aconseguir un pacte el mes ampli i transversal possible, guiat per el seny (?) i compromès a introduir els canvis necessaris, (a la Constitució?). D’això en diu “federalisme” i no te en compte que ni tant sols els seus correligionaris del PSOE, ho hem de dir els que manen al PSC, de debò, accepten les seves propostes.

 

Està clar que amb posicions tan distants es impossible arribar a un mínim acord per un pacte d’unitat. Vostè sols vol el seu ideari i no accepta la mes mínima distanciació o proposta de qui te les regnes del Govern de la Generalitat. Si us plau, una mica mes de serietat. Que el 25 de Novembre  CiU va ser votat per una gran majoria de catalans. Un 30% i escaig dels vots i el PSC tan sols un 14% i escaig. I això no ho pot oblidar a l’hora de seure a negociar qualsevol pacte.

 

Diu també que fa pocs dies el Tribunal Constitucional ens recordava els riscos de prendre opcions abrandades, que lluny de fer-nos avançar ens fan retrocedir (sic) i segueix Afortunadament el Parlament no havia aprovat només la declaració suspesa, i la declaració proposada pel PSC per celebrar una consulta d’acord amb el Govern espanyol que ens permeti seguir a favor de l’únic dret viable, un referèndum o consulta legal i acordat. Aquesta segona declaració va ser votada per majoria inclosos els vots de CiU i ERC, no axis en la anterior en que el PSC no ho va fer. En quin país viu Sr. Navarro, si els seus “amics” del PSOE s’hi oposen i fan costat al PP en tot allò que pugui afavorir Catalunya, creu, de debò, que es pot arribar a un consens per modificar la Constitució i permetre axis la consulta o referèndum per el dret a decidir? Jo no m’ho  crec.

 

No vull estendrem gaire mes, però si que hi ha un  punt, (tots els altres no son mes que repetir i repetir la seva proposta de federalisme) en el que diu que creu que el President Mas va llegir de forma equivocada els resultats de les eleccions del 25 de Novembre, i que per la via de la radicalització i de la divisió, per la via de subordinar-ho tot als seus compromisos amb ERC, situa Catalunya en un atzucac. I jo li pregunto. Si no ho tinc mal entès, el President, en funcions en aquell moment, també es va dirigir a Vostè per intentar un pacte de Govern i no es va aconseguir, Perquè? .

 

Diu que s’han d’impulsar lleis que millorin la qualitat democràtica, que es hora de seny i canvis, que transformin Espanya en un estat federal (sempre la mateixa idea). Si treballem units per superar la crisi i pal·liar els seus efectes. Però com hem de treballar units si figures importants del seu partit li retreuen que una, una sola vegada, acceptes seure en una convocatòria per intentar arribar a algun acord de certa unitat i no tan sols li retreuen. Quasi li prohibeixen; axis hem d’arribar a cap acord?.

 

I copiant les seves pròpies paraules diré: SI EN DEFINITIVA, TORNEM AL SENY, AL PACTE I A L’ACORD, PODREM AFRONTAR LA TRIPLE CRISI QUE PATEIX EL PAÍS. I surtin-nos-en.  I afegeix i sembla que sigui una broma de mal gust, “Per el PSC no quedarà”.

 

Dons Sr. Pere Navarro, si es veritat el que diu, si de debò, per el PSC no quedarà, comenci per fer pinya i formar part d’algun pacte que permeti fer el que vostè mateix diu, aconseguir una Catalunya unida, deixant cada un de vostès allò que els demés no poden acceptar i acceptant alguna cosa d’aquelles a les que els demés no poden renunciar i axis Catalunya no estarà dividida i podrà triomfar.

 

Tant que parla de pactes, seny, fer pinya, negociació,  li voldria recordar que negociació significa, sempre, cedir per ambdues parts i si s’escau per banda de les tres o més parts que intervinguin en la negociació i, desgraciadament, això molts polítics, com vostè no ho entenen o no ho saben, o no ho volen aplicar. I això Sr. Navarro si que seria aplicar el seny a tots els problemes de la nostre Pàtria, de Catalunya, ja que per el que sembla, la seva Pàtria es tan sols Espanya.

 

Una cordial salutació d’un català que no era independentista i vist tot el que ha vist si ha tornat.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE