OPINIONS MANIFEST FORCADES/OLIVERAS

MANIFEST TERESA FORCADES I ARCADI OLIVERAS

RESP0STES I OPINIONS

He llegit, amb molta atenció el manifest de la Monja Sor Teresa Forcades, Doctora en Medecina i Teologia i del Catedràtic Arcadi Oliveres, economista i President de Justícia i Pau, què, en principi, es tracta d’un Manifest per a la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya, amb l’objectiu, diuen, de preparar un “canvi de model polític, econòmic i social”.

Crec que la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya, per desgracia, no es pot fer, per una raó molt important, no som un país lliure, encara som una regió d’Espanya, ens agradi o no, i per tant, un procés constituent, crec que pertoca quant havem aconseguit la Independència, no ara, ja que la “caverna” instaria sense perdre ni un segon, al Tribunal Constitucional, per que ho aturés, i llavors, que faríem? Tornar-ho a intentar? Com diu el nostre President, s’ha de tenir cap i anar amb molt de compte.

Per endavant descarten presentar-se com a candidats en cap convocatòria d’eleccions i per tant, sols volen promoure un model polític nou i una mobilització social continuada.

Diuen que no volen crear cap partit polític, sols volen contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en una candidatura unitària i que tingui com a objectiu la creació d’una Assemblea Constituent, per fer una nova Constitució per la República Catalana. Aquí hi tornem, encara no som una República Catalana, que mes voldríem.

Fins aquí puc estar mes o menys d’acord, però tot d’una me ve al cap que això pot provocar un munt de nous partits i partidets dins del Parlament i si ara amb SET partits, ja quasi es impossible governar... penseu que es podria produir una eclosió de partits a la italiana i ja voldria jo saber qui serà l’home que tingui la suficient valentia (ho diria d’un altre manera, però per respecte ho dic axis) per acceptar el càrrec de President de la Generalitat, perquè, suposo, que seguiríem tenint la Generalitat, o seria el President de la República Catalana, amb un nou càrrec de President del Govern?

Per tot això proposen un decàleg de punts a considerar dins d’aquesta Assemblea i que intentaré comentar, sota el meu punt de vista, un per un:

-         Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim. 

Dons es prou profund aquest pensament, sembla copiat de Karl Marx, i la veritat es que no li veig cap possibilitat de ser aprovat.

Veiem, expropiació de la Banca Privada, me sembla bé, però han pensat qui ens deixarà diners, qui de tot el mon estaria d’acord a l’eliminació de la banca privada i convertir-la en pública. Tots sabem que si alguna cosa no funciona, es precisament, l’empresa pública i per tant poc futur pot tenir si es que ha de ser com diuen, totalment NETA i TRANSPARENT, ètica i sense especulació financera. Me pregunto: Algú vigilaria que qui mani, sigui un partit polític o una assemblea, QUE NO HI HAGI NEPOTISME, que no siguin designats els alts càrrecs a dit i amb l’únic cabal de experiències que pertànyer al partit o assemblea que l’ha anomenat? Sols cal veure exemples molt recents de nacionalitzacions encobertes a l’Estat espanyol.

I en quant a l’impagament del deute il·legítim que vol dir això, des de quin any s’ha de comptar? Es tracta de 5, 10, 15, 20, anys? I lo de il·legítim, qui es que ho ha de declarar? Un jutge del Govern Espanyol?  En fi masses preguntes sense resposta.

“ Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.”

Suposo que en aquest apartat i estaran d’acord els sindicats, però i els empresaris, que al cap i a la fi son els exposen els seus diners, creant una empresa i donant feina i riquesa al país. Malament anem, si no sabem arribar a acords que siguin acceptables per totes les parts.  I vist el que es desprèn de la atenta lectura de tot el manifest, la cosa no va per aquí, i encara mes un cop vist amb quin entusiasme ha estat rebut per ICV i suposo que també ho serà per la CUP, encara que això podria significar la fi d’aquest ¿partit?.

“Democràcia participativa, reforma electoral, controls dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

Cada vegada que veig la paraula DEMOCRACIA amb un adjectiu a continuació tinc una espècie de picor a tot el cos, una espècie d’al·lèrgia que no us ho podeu imaginar. Recordeu la democràcia orgànica? La DEMOCRACIA es això, democràcia o no es res, ni orgànica, ni participativa, ni assembleària, algú me pot dir si en algun país democràtic de debò la democràcia va adjectivada?.

Reforma electoral, això m’apunto, sempre que es tracti d’alguna manera de llistes obertes, sigui que es pugui canviar l’ordre de les llistes, sigui que es pugui refer totalment la llista, sigui que establim un sistema de diputat de districte, en fi, reforma si, però com?.

De la resta del contingut d’aquest apartat estic totalment d’acord, control, eliminació de privilegis (alerta amb els sous, que segons com se faci sols hi hauran ineptes en lloc de servidors del poble) i per damunt de tot la lluita contra la corrupció, en el ben entès que sempre, sempre, ha d’estar provat en un judici que s’ha fet una malifeta, de lo contrari estaríem com ara, veien persones molt vàlides que es veuen obligades a deixar la política sense saber si son a no culpables.

“Habitatge digne per tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva”

En la primera part, totalment d’acord, l’habitatge digne per tothom, es un imperatiu de la pròpia societat, però alerta com se fa, que hi pot haver qui aconsegueixi donar “gat per llebre” i no assenyalo a ningú. Sols ho exposo. La moratòria dels desnonaments, un cop estudiat el cas, d’acord, però sense innecessàries demores en l’estudi i sempre, per endavant la moratòria. En quant a la dació en pagament retroactiva, hi hauria molt que parlar, no tots el casos son iguals. Ni ha un que per mi seria preceptiva la dació retroactiva i es quan el Banc emissor de l’hipoteca, l’ha donat per un valor superior al del immoble, sabent, positivament que no podria ser retornada en cas de qualsevol problema dinerari, situació d’atur, etc. es a dir en aquells desnonaments que clarament fossin fraudulents, des de el punt de vista moral.

 

“No a les privatitzacions, reversió de les retallades i potenciació del sector públic sota control social”

Be, aquest apartat mes aviat, es una trapelleria, una demagògia barata, per que tothom sabem que les retallades no han estat un caprici, ni tan sols i, me costa dir-ho, del Govern de Madrid, hem de mirar mes a munt al mapa i veure que han dit a Alemanya, Holanda, etc. per que no ha estat sols la Sra. Merkel, també el govern holandès d’altres d’aquells paratges que creuen que tan sols ells, han estat virtuosos. Algú hauria de recordar a la Sra. Merkel, els mils de milions de marcs que ha entregat als seus Bancs per evitar la fallida i que s’oblidi una mica dels països que estem pagant conseqüències que, en part no ens pertoquen. I la potenciació del sector públic sota control social , No se que vol dir i m’espanta el que crec que vol dir.

“Dret al propi cos i no a la violència de gènere”. Totalment d’acord. No hi ha cap comentari, encara que crec que ací es dibuixa un encobriment de l’avortament i jo crec que, d’alguna manera, te que ser legislat, no pot ser per que si, per que me dona la gana, encara que, en principi, estic d’acord.

“Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria”

Amb tota la sinceritat del mon. No se que vol dir aquest paràgraf, reconversió ecològica de l’economia ??? mes endavant suposo i espero que ens ho aclareixin, de moment no ho entenc. La socialització de les empreses energètiques sona a demagògia barata, aquestes paraules ja les sentíem a l’any 1936 i que? Que vol dir realment?. Un altre cosa que no tinc ni la mes remota idea de que vol dir es la sobirania alimentaria que vol dir. Que sols hem de menjar productes catalans? Que no podem menjar un bon pernil de jabugo? Que no podem veure mes “Rioja”. La veritat es que es tracta d’un terme que no me diu res.

 

“Drets de ciutadania per a tothom. No a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria”.

Ves per on, ara resulta que a Catalunya som xenòfobs, no negaré, que hi hagi una petita part de la població que ho sigui, però d’això a derogar la legislació d’estrangeria, ni ha molt de camí a fer. Què potser volen que el nostre estimat i petit país es converteixi en el país que aculli qualsevol persona, de qualsevol país, sense cap tipus de control i ens convertim en la riota d’Europa quan comencin els atemptats terroristes, quan arribi una onada de robatoris, d’assassinats, de malifetes de tota classe, sols per el fet que si no hi ha un control, no per ser d’una religió o un altre, d’una raça o d’un altre, no per el seu color de la pell,  ¡NO! Sols per que si no hi ha control ens vindrà el rebuig de tot arreu i llavors no podrem queixar-nos. Ho haveu entès bé? I Això no es xenofòbia, això es tocar de peus en terra.

“Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura”

Be. En que quedem, volem les llibertats o que es el que volem. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, això com se menja, si son lliures, siguin públics o privats, no poden estar sotmesos a control (ja tornem a tenir adjectius a la democràcia) de cap classe, evidentment que no es poden permetre injuries, mentides, en fi tot allò que es de sentit comú, encara que sigui el menys comú dels sentits. Que vol dir programari i xarxa lliure, una cosa es contradiu amb l’altre, si hi ha un programari deixa de ser lliure i ni es lliure no pot tenir mes programari que el propi de l’entitat, sigui premsa escrita, radio o televisió. En quant a aquesta paraula tan rara desmercantilització de la cultura, a veure si ens entenem, això vol dir que sols es podran escriure llibres si estan editats per alguna fiscalia del govern? O que els espectacles sols podran ser de caire públic-social? Que es que volem tornar a los "Coros y danzas” però en versió  catalana?. Vaja de xiruques i...

Realment que es el que vol dir aquesta paraulota, no ho entenc.

“Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN”.

Quasi que no mereix comentari, Solidaritat internacional, Què vol dir? No a la guerra, totalment d’acord. Sense exèrcit, d’acord, però lo de la OTAN, si no tenim exèrcit, que no l’hem de tenir, algú ens haurà de defensar si algú de dins o fora de la península ens vol atacar.

Be. La veritat es que alguns del temes d’aquest decàleg me fan la impressió de han estat posats, escrits, per omplir paper, no estan mínimament estudiats i, perdoni’m Teresa i Arcadi, crec que ha estat un moment de rauxa el que els ha motivat a escriure moltes de les barbaritats que hi ha. Encara que reconec, que amb altres, millor dit en els primers punts del decàleg han estat ben estudiats, hi puc estar d’acord o no, però reconec que els han treballat, els darrers semblen mes una manera d’acabar com sigui en veure que es ficaven en una atzucac de difícil sortida.

Amb tota la meva sinceritat i amb el desig de que trobin un altre camí mes net d’entrebancs que el que han triat.

Un saludo molt afectuós i el meu crit de sempre:

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

SOC CATALA

SOC CATALÀ I HO SERÉ SEMPRE

Vaig néixer on es diu "que collons passa??", on es mengen mongetes amb botifarra, allioli, pa amb tomàquet, on es beu Cava, Vichy Català, Aigua del Montseny. On diem "no fotis!?!", on hi ha grans monuments i passegem gegants al so de la música, on fem torres humanes que van directes al cel, on La Patum és més que una festa, on va néixer la Sardana, la millor de les danses que es fan i es desfan, on de fer cops de bastons en fem una dansa, on tenim el millor Club de Futbol del món, on a més hi ha una llengua pròpia, que ens la volen prendre, i a on la gent és de puta mare!!.

 Vaig néixer a CATALUNYA, sóc català fins la medul·la i els catalans sempre presumim de ser d'on som, collons!!! Aquest missatge de difusió val la pena, per tant si et sents orgullós de ser CATALÀ, copia, enganxa i passa'l!

Tinc una senyera que me l'estimo, que te quatre barres de sang damunt del or dels nostres cors.

També hi tenim una bandera amb un estel, ni diem "estelada" i significa la nostre lluita per arribar a ser independents.

per això dic: SOC CATALÀ I HO SERE SEMPRE I DEFENSARÉ LA MEVA TERRA I LA MEVA LLENGUA.
 Visca Catalunya LLIURE!!!





COM UN COMPTE DE FADES

UN PETIT PAÍS

Una vegada en un recó del mon hi havia un petit país, tan petit, tan petit que del campanar d’un poble es podia veure el campanar de l’altre poble. Allà, la gent, era molt treballadora i pagava molts, però molts impostos a uns Senyors d’un país molt mes gran, que els anava acollant, cada vegada mes i mes, però ells callaven i seguien pagant, treballant cada vegada mes, però el seu treball i la riquesa que fornia, quasi sencera, anava a parar a casa dels Senyors del país gran que per mor d’una guerra que el petit país va perdre,  creien que en haver guanyat, tenien tot el dret del mon a que fossin a questos  qui els paguessin totes les seves disbauxes.

Aquest petit país, amb mes de 1000 anys d’història, havia tingut les seves pròpies lleis, el Parlament mes antic d’Europa, el LLIBRE DEL CONSOLAT DEL MAR, publicat el 1414 i que avui en dia encara ha estat una verdadera font d’inspiració per les Lleis del País Gran i d’altres contrades.

Disposa de grans monuments com poden ser el Monestir de Ripoll (any 1032) Montserrat, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Joan  de les Abadesses, Sant Pere de Roda...

En el Llibre del Consolat del Mar se’ns parla de l’organització de la nau, dels drets i deures del Capità i la tripulació, de les mercaderies, de les avaries i d’altres particularitats del comerç marítim. Tot això demostra que encara que sigui un país petit es molt gran en cultura, legislació, formes de viure, tractats internacionals,  etc.

A més a més, en aquest petit país, tenien la costum de parlar en un idioma que al país gran no li agradava, deien que no l’entenien i que era una gran  disbauxa i un gran disbarat gastar, els pocs diners que els hi deixaven tenir en l’ensenyança d’aquest idioma, i van arribar a la pocavergonya de manar que si un marrec del país gran, a l’escola, volia que es parles el seu idioma, el castellà, tots es veien obligats a deixar de parlar el dels seus pares i seguir en un idioma que els hi havia estat imposat. Aquest idioma, que volien defensar en el petit país era, naturalment, el català.

Us explicaré algunes de les servituds, calamitats i desastres que va patir el petit país i que sovint son el germen de tots el mals que seguim patint.

Be, ja fa molts anys hi va haver un Capità General del Gran País, que l’anomenaven el “Conde de España” , personatge extravagant i cruel que va cometre barbaritats al petit país, be ja sabeu que parlo de Catalunya, arran de la primera guerra carlina i tant i tant va ser la seva crueltat que va ser anomenat com “el tigre ferotge” i  va ser tantes i tantes les seves malifetes, que els seus propis partidaris el van treure de les seves files i ordenaren executar-lo,  es van escriure romanços  com aquest petit verset que ho diu quasi tot.

 

“Conde España, Conde España,

Tú me abandonas por fin;

Y Gracias a Dios me libras,

De la fiera mas ruín.”
 

Bé abans de tot això encara vàrem tenir una desfeta mes gran i mes greu i que va ser l’inici de tres segles de malaurances per el nostre poble, ja que va venir la guerra dels Segadors i que el 1714, els catalans van perdre amb el setge de Barcelona, defensada per el Conseller en Cap en Rafel de Casanova, al front de 10000 homes contra 40000 assaltants i, es clar, al final la ciutat va capitular, en caure ferit en Rafel de Casanova i llavors van claudicar davant el Duc de Berwick, general en cap de les forces franco-espanyoles. Era l’ONZE DE SETEMBRE DE 1714 i llavors el catalans van perdre totes les seves institucions i la sobirania amb el anomenat Decret de Nova Planta del Rei d’Espanya Felip V que abolia totes les institucions, lleis, furs, etc. que regien Catalunya. I tots passàvem a ser súbdits del Rei d’Espanya, Tot el que fes olor de català va esser prohibit, no es podia ni tan sols parlar el català en família, ja que si te sentia algú te podia denunciar. D’això parlava al començament del relat.

De llavors ençà han passat quasi tres segles i no han pogut, els Catalans lliurar-se de la feixuga carga que els hi va ser imposada, i fins ara s’han vist obligats a abaixar el cap i mantenir a moltes de la gent, ciutats i pobles d’Espanya, amb els impostos i deures que han volgut anar legislant de Madrid i sempre, diners a favor seu i la resta  en contra de les nostres costums, lleis, i per damunt de tot, de la nostre llengua.

Però seguim amb el compte, semble que per fi, i després de haver estat intentat algunes vegades, Amb la República Española i la proclamació de la República Catalana, que se’n va anar en orris dons a Madrid tenien, com sempre tota la força, l’exercit, la Guardia Civil, en fi tots els poders, i quan semblava que hi podria haver alguna llumeta al final del túnel, va sorgir el malaguanyat i criminal General Franco, el Dictador per excel·lència, que es va aixecar, insurreccionar en contra del Govern legítimament establert i després d’una cruel i llarga guerra civil, encara ens va subjugar amb mes força, cometent crims de tota mena, prohibint de nou tot el que fos català i ens va dur a una  foscor extrema i aquesta foscor per el nostre petit país, semblava eterna, van ser 40 anys de dolor, d’angúnia, de pèrdua de les llibertats individuals i col·lectives, de crims d’estat, de judicis sense cap possibilitat de defensa, va assassinar el nostre President Companys, increïble i per fi aquesta persona que mereixia els malnoms mes execrables, va morir i es va restablir la democràcia en el País Gran, per lo que vàrem seguir, mes o menys subjugats, encara que es va aconseguir restablir part de les nostres Institucions, La Generalitat, el Parlament, els Mossos d’Esquadra, l’Institut d’estudis catalans, el poder parlar i escriure en la nostra estimada llengua i alguna cosa mes, encara que amb el tema de la llengua segueixen tirant canonades a base recursos als tribunals.

 Però ara hem arribat en un moment de la nostre historia que podria donar esperança, la fruita sembla que està més o menys madura i amb alguna sacsejada, tal vegada podria caure.

Tenim un President que tan si com no vol plantejar una consulta referida al “dret a decidir” que es un eufemisme de el dret a la independència; com a soci, mes o menys lleial, te un partit republicà, que diu que si es va per el camí d’aquesta consulta al poble seguirà donant suport al Govern.

El cert es que en el País Gran, donen símptomes de una certa por i estan incrementant tant com poden, les moltes i moltes repressions disfressades de recursos als tribunals, d’intentar tombar las lleis proclamades en el nostre Parlament, etc. però jo crec que, ells mateixos s’estan ficant en un atzucac del que difícilment en podran sortir i per tant podem seguir mantenint la confiança de que en un temps mes o menys proper o llunyà aconseguirem, per fi esser independents.

Passar a ser un nou estat d’Europa, amb tot el que això significa, tant de bo  com de dolent, al començament hi haurà mes de dolent que de bo, però, al manco, podrem manar i distribuir la nostre feina. Els nostres esforços, la nostre capacitat d’organització, que els nostres diners, els nostres impostos serveixin per el nostre poble i que per fi puguem dir SOM CATALANS LLIURES.

 

I com que tot el que he dit podria ser que tan sols fos  un compte l’acabaré com els comptes. Vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest compte s’acabà.

VISCA CALUNYA LLIURE

 

 

Dimarts 23 d'Abril SANT JORDI

 

LA NOSTRE LLENGUA AMENAÇADA

VOLEN ELIMINAR LA NOSTRA LLENGUA

 

El TSJC amb una interlocutòria ha assenyalat que: “El sistema s’ha d’adaptar a tota la classe de què forma part aquest alumne. L’acord afecta l’alumne i també els companys”. Es a dir: UN SOL ALUMNE  te prevalença per damunt de tota la resta de la classe. I per tant, ell sol, pot modificar el sistema lectiu i fer, obligar a fer la classe en castellà. Me pregunto: On es la democràcia? Es que un sol individuo pot tenir prevalença sobre tota la resta dels alumnes?.

Tot aquesta batalla va començar el 2006 quan cinc, ho haveu entès bé, CINC famílies van sol·licitar al Departament d’Ensenyament que la llengua castellana fos reintroduïda com a llengua docent o vehicular de forma proporcional amb el català en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori.  Ensenyament va denegar la petició, en base a que la normativa ja preveu l’atenció individualitzada per aquells que ho sol·licitin.

Llavors aquestes famílies dan dur el cas al TSJC, que va desestimar el recurs. No contents amb això van recórrer al TS. El qual els va donar la raó  d’acord amb la sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que havia menyspreat i escapçat l’Estatut de Catalunya, obligant a la Generalitat a adoptar aquest model.

Des de llavors hi ha agut una batalla interpretativa per interpretar la sentencia del Constitucional, hi ha intervingut el TSJC i el TS, amb decisions totalment sorprenents i fins i tot contradictòries ja que pesi al que ha quedat dit i la demanda de que el castellà ha de tenir més presencia en les classes en las que hi participin els fills dels recurrents, es deixa al criteri de la Generalitat la proporció en l’ús de les llengües. Es a dir que  “nu vull que marxis, ni que te quedis, ni que me duguis ni que me deixis”. I això ho dicten, sense acord, els tres Tribunals mes importants d’Espanya. A que juguem?

I no oblidem, que es molt important, tot això comença amb uns pares acompanyats per CONVIVENCIA CIVICA CATALANA, entitat lligada als sectors mes retrògrads del PP.

Segons dades d’Ensenyament, aquest curs sols hi han a TOT CATALUNYA (SOM MES O MENYS 7.000.000 DE CATALANS) 17 FAMILIES QUE HAN SOL·LICITAT L’ATENCIÓ EN CASTELLÀ per els seus fills.

Es a dir, que 17 famílies, per molt nombroses que fossin, tenen dret a modificar les Lleis de l’ensenyament al nostres país, ES VERGONYOS.

Avui, si no fos tan dramàtic, era per riure veure com el Sr. Tardà de E.R.C. demanava al Congrés dels Diputats la mateixa regla que s’aplica a l’escola, es a dir: Si un Diputat demana parlar en català, tota la Cambra es veurà obligada a fer el mateix i per tant ha continuat els seu discurs en català. Evidentment, el President, l’ha tallat fins a tres vegades i al final l’ha expulsat de la Tribuna. I estic d’acord,  no es el mateix el Congres dels Diputats que una escola, però hi ha hagut una frase important, el President de la Cambra ha dit “este debate puede tenir interès”. Preneu-lo com us sembli.

Cada vegada es veu mes clar, el cas es ofegar Catalunya, sigui econòmicament, sigui amb la Llengua, sigui duent al TC totes aquelles iniciatives del nostre Parlament o del nostre Govern.

I tot això sols es pot acabar d’una manera AMB L’INDEPENDENCIA, que per lo vist no hi haurà altre sistema que declarar-la  de forma unilateral i fent cas omís el que puguin dir des de Madrid. Encara que, ja ho sé, es necessiten uns c... com un brau.

No hem d’oblidar el que diu el nostre himne i tenir-ho ben present, ja que de no ser axis no en sortirem. Tenim que ser forts, valents, no tenir por. A les Espanyes no gosaran enviar l’exercit, ni tan sols la Guardia Civil.

I tinguem ben present que Catalunya fa mes falta a Espanya que no pas Espanya a Catalunya. El 20% de la riquesa d’Espanya, d’on surt? DE CATALUNYA no ho oblideu mai.

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora, d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, 
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic,
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, 
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Consideracions de la independencia

CAMI CAP A ITACA

El camí cap a ITACA, es dur, llarg, ple de entrebancs, moltes vegades sembla sense sortida, com un túnel llarg i fosc, però, sempre es veu com una llumeta al final i aquest final, sempre, però sempre arriba, mai no queda sense fi, si ets perseverant, si no te deixes dur per la desesperança, per la desesperació, has de tenir ímpetu, força, la ment ben clara i mantenir-te sempre en peu, sempre endavant, no girar cua mai, encara que hi hagin moments de dificultats quasi insuperables. Sempre endavant.

 

Si volem aconseguir la nostre llibertat, si volem aconseguir esser un poble lliure, independent, i que pugui decidir el seu camí, sols podem fer que lluitar, sense violència, ens hem de carregar de raó, i axis tindrem l’opinió internacional al nostre favor i serà la força que ens permetrà arribar al final.

 

Metafòricament hem de fer com diu a la Bíblia que van fer els israelites per fer caure les muralles de Jericó, “Déu va dir a Josué, doneu una volta a la ciutat un cop al dia amb tots els homes i les armes. Ho feu sis dies seguits i al setè dia, els sacerdots amb set trompetes vagin davant de l’ARCA DEL TESTAMENT i feu set voltes a la ciutat, després, tot el poble farà una gran cridòria i llavors veureu caure les muralles fins els fonaments i podreu entrar lliurament a la ciutat.”  Dons bé, nosaltres hem de fer el mateix, hem de omplir-nos de raons, de reclamacions a Madrid, de manifestacions a tot el nostre país Catalunya, i si ho hem de fer set vegades set, ho farem fins que caiguin les muralles i puguem ser lliures a la nostre estimada terra.

 

Jo crec que el nostre President, està començant a fer les primeres voltes a la ciutat de “Jericó”, amb les seves trobades amb el Sr. Rajoy i anant demanant una i altre vegada, el que ens deuen i també el dret a decidir, a fer una consulta legal i, no oblidem que si aconseguim que cedeixin amb el tema de la consulta, NO ESTARA RES GUANYAT ENCARA, podríem trobar-nos amb una sorpresa, que no votes a favor una quantitat de catalans suficient per fer por a Madrid, es a dir, per fer “caure les muralles de Jericó” i llavors hauríem perdut tota possibilitat de tindre una nació pròpia i quasi diria que mai mes ho podríem ni som-niar.

 

Penseu-hi que el tema es molt important necessitarem, al menys un 65-70% de vots favorables. No ni ha prou amb una majoria del 51%, a Madrid riurien i no aconseguiríem res.

 

Per altre banda, no oblidem que es presenten nous i grans entrebancs, ara amb la imputació de la Infanta Cristina, queda tocada i molt la Corona. (Jo sempre he pensat que el Rei tenia al gendre com una espècie de cap de turc). Tot això pot comportar un daltabaix molt important, dons sabem, que hi ha molts polítics, tant d’esquerres com de dretes, que voldrien fer fora la monarquia i establir una república i llavors com quedarem nosaltres? Serà mes fàcil o mes difícil aconseguir la nostra llibertat?

 

I han masses interrogants, encara que jo, personalment, preferiria una República, ja que al menys, cada ics anys, si no ens agradava el President de la República el podríem canviar mitjançant les eleccions i no com ara que hem de suportar el hi ha i el que vindrà a darrera, bé si es que arriba a regnar, que no ho tinc gaire clar.

 

Ja veurem, es qüestió de donar temps al temps.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

LA CERVESA (TEORIA)

TEORIA DEL BAR I LA CERVESA

Un ramat de búfals sols pot moure’s tan ràpid com es mou el mes lent y, quan el ramat es caçat, son els mes lents i dèbils, que sempre son al final del ramat els que moren primer.

 

Es una selecció natural bona per tot el ramat, ja que la velocitat general i la salut del conjunt millora amb la mort regular dels seus membres més dèbils.

 

D’igual forma, el cervell humà pot operar tan ràpid com la seva neurona mes lenta.

 

El consum excessiu d’alcohol, com tots sabem, destrueix les neurones, però, evidentment ataca a les més lentes i dèbils en primer lloc.

 

En aquest sentit, el consum regular de cervesa elimina les neurones més dèbils, fent, constantment que el cervell sigui una màquina més ràpida i eficient.

 

El resultat d’aquest profund estudi epidemiològic, de la Universitat de Oxford, verifica i valida la relació causal entre les anades de borina, gresca o barrila de cap de setmana i el rendiment acadèmic de matemàtics, enginyers, advocats, químics, etc.. Tanmateix explica el per què, pocs anys mes tard d’acabada la universitat i un cop contret matrimoni, la immensa majoria dels professionals no poden mantenir els nivells de rendiment que tenen els que acaben la seves carreres i ells mateixos quan la van acabar.

 

Sols aquells, pocs, això sí, que persisteixen en el estricte regiment de voraç consum de la cervesa, o qualsevol altre beguda alcohòlica, poden mantenir els nivells intel·lectuals que van aconseguir en els seus anys de estudi a la Universitat.

 

Per això, fem una cria a les armes. Mentre el nostre país està perdent el seu potencial intel·lectual nosaltres no podem restar quiets a casa, sense per res.

 

VISCA LA CERVESA . ANEM AL BAR.

 

 

 

 

außenn-politik (politica exterior) es en catalá

Die politische außerhalb Deutschlands

(La política exterior alemanya)

 

Ja començo a estar tip de tenir la sensació de que un esser, que no es del meu petit país, ni tan sols, d’Espanya, sigui qui mani tota la política europea.

Vist el que ha passat a Xipre, la Sra. Angela Merkel, hauria d’esser processada o com diuen per aquí, al menys imputada, per prevaricació. Ha permès, o obligat, no està molt clar, que al poble de Xipre, la anomenada TROIKA europea, des de Brussel·les hagi ordenat el ROBATORI a tots els xipriotes que, d’una manera o altra tinguin un compte bancari.

Això, si me permeten, es un atracament en tota regla. Es contrari a les Lleis Europees, no es pot prendre ni un sol cèntim d’euro a ningú que tingui un estalvi inferior a 100.000 €, està garantit per Llei, i a Xipre ho han manat aquests senyors, que tot sigui dit, segueixen vivint com a reis a costa del poble que els ha elegit, i que tan els hi fa si una persona mort de gana, o se suïcida al veure que ho ha perdut tot.

Ara sembla que vist l’atracament que anaven a fer, podria ser que aquells que tan sols tenen menys de 20.000 € no haurien de pagar, es ha dir, no patirien el robatori. Però, es que es igual, ni de 20.000, ni de 1 € està garantit per Llei i si es toca, si s’imposa aquest diguem tribut, es un robatori igual, i  anar contra la Llei sabent-ho es prevaricació i qui ho mani ha de anar a la presó.

I ara ve el mes greu, han fet una prova pilot amb el país mes petit d’Europa, per, creuen ells o la Sra. Angela Merkel, que axis no tindrà tanta repercussió en  tot l’àmbit mundial. La veritat es que no m’ho puc creure.

Alemanya, al començament de la crisi, tot eren flors i violes, ells seguien estan sent els país més ric, més ordenat, sense corrupció, eren l’exemple per a tots els altres, especialment per els que ells anomenen PAÏSOS DEL SUD, es a dir, i per aquest ordre, Grècia, Portugal, Espanya i Italià (França es molt a prop, però no tenen prou pebrots per atacar-los). Però les coses estan canviant, De que vivien els alemanys? De l’exportació, especialment als països del Sud. I ara que?, qui pot comprar cotxes alemanys? Mercedes, Volkswagen, Opel,  BMW, etc.? A qui poden continuar venen tots els seus productes? El cert es que ja començant a preocupar-se, Alemanya està tenint indicis, o quelcom mes que indicis que la recessió està trucant a la seva porta. I es que, amics meus, exigir tantes i tantes retallades, arriba un moment que ofegues les economies dels països que t’han de comprar i permetre que segueixis sent el país mes ric.

Ara sembla que intenten fer-se enrere i donar mes temps a les economies dels països DEL SUD per arribar a les xifres de dèficit que ells consideren que son les bones.

Ja està bé, que hi pensin una mica en canviar la POLITIK d’austeritat, però, s’han adonat una mica tard. COM PODRAN RETORNAR L’ENORME MASA DE DINERS QUE HAN TINGUT QUE DEMANAR AQUESTS PAÏSOS?. Estan hipotecats fins a les orelles, no tenen un ral i a més, la seva economia es per terra, han aconseguit que cada dia que passa hi hagin mes aturats, sols cal veure el cas d’Espanya, quasi 6.000.000 d’aturats. Si tota aquesta gent han d’aconseguir una feina que els hi permeti viure i pagar el  que deuen. Quants anys son necessaris? Si les industries han estat desmantellades, si cada dia que passa hi ha mes comerços tancats, com podrem arrencar? Si el nostre Govern no pot pagar ni tan sols els seus funcionaris, la despesa farmacèutica, els seus proveïdors, com es por subsistir?.

I tot això, gràcies a la AUβEN-POLITIK de la Sra. Angela Merkel que ha intentat fer, per la via econòmica, el que no va poder fer el seu compatriota per la via de la guerra. Ja sé que no tota la culpa es d’Alemanya. Ja sé que, especialment al nostre país hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Ja sé que hem fet moltes obres inútils, aeroports, línies d’AVE. Ja sé que el nostre país es el que te mes parcs temàtics i que sols hi un que guanya diners i que, quina casualitat es a Catalunya,  etc. Ja sé que la bombolla Inmobiliaria la han fet els nostres Bancs. Tot això ja ho sé, però, de lo que me queixo es de que no s’ha posat el remei oportú, no s’han fet les coses bé.

Me pregunto i no tinc més que una resposta, Per què hem anat a salvar tants Bancs amb diners que no tenim i que els hem de pagar amb interessos, que quan jo estudiava eren usura, dons ho tinc ben clar, per que els Bancs, que no cal dir noms, els sabem tot-hom, estan regits, i els seus millors clients formen part de la oligarquia dels amics del Gobierno, tan d’aquest com de l’anterior i, està clar, ¿no?.

Si en comptes de llençar mils de milions d’euros a la Banca en General, (no oblidem que els petits estalviadors fins a 100.000 € estan coberts i garantits) els hagéssim utilitzat per salvar l’economia, per ajudar a la petita i mitjana empresa, per ajudar a tots aquests aturats que han perdut, fins i tot la seva llar, probablement no estaríem tan a prop de que TAMBÉ A NOSALTRES ENS ARRIVI EL “CORRALITO” DE XIPRE.

I acabaré amb unes paraules bíbliques, dirigides a tots els que volen ser salvadors de la pàtria i a tots els polítics que, per desgracia tenim a Espanya. QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA.

Salutacions cordials i com no pot ser menys

 VISCA CATALUNYA LLIURE

MES MENTIDES

SEGUIM IGUAL: MENTINT

 

Hem tingut la noticia esfereïdora del que ha passat a Xipre, hi ha algú amb dos dits de seny, que pugui dir que això no es un robatori, un atracament. Es increïble que uns senyors (d’alguna manera els hem d’anomenar, encara que recordo allò de que de porc i de senyor s’ha de venir de mena) asseguts a les seves poltrones de Brussel·les, puguin decidir si li poden robar a un pobre treballador de Xipre (avui es Xipre, demà...) que tingui estalviats 10.000 euros, per un cas, i que per la voluntat d’uns LLADRES DE COLL BLANC, POLITICS QUE NO HI VEUEN MES ENLLA DEL SEU NAS, BANQUERS QUE HAN ROBAT MES QUE HAN DIRIGIT ELS SEUS BANCS, aquest treballador xipriota es pugui trobar que tan sols ni queden en el seu compte 9.325.00 € , es a dir li han robat 675.00 €. No ho puc creure, es tan horrible, per menys hi ha molta gent a la presó, i en aquests poca vergonyes, no patiu, no els hi faran res. Compte, amb aquest robatori pretenen recollir de 5 a 6 MILLIONS D’EUROS.

 

Ara bé la mentida grossa: Les nostres autoritats financeres, aquelles que donen als Bancs tot el que volen i ens retallen tot el que poden i mes, diuen que al nostre país NO PASSARA AIXÒ. Quina garantia ens poden  donar, si fins ara no han deixat de mentir en tot el que han dit, proposat, promès, en les prometences electorals, en tot vaja. Ara hem de creure això?. Pobres de nosaltres, potser que hi pensem.

 

Això si, tant al Sr. Rajoy i els seus adlàters, Cospedal, Soraya Sáenz, De Guindos, Montoro, Rato, etc. no patiu, ells seguiran tenint tot el que es nostre i que tenen ells, per que no han retornat res de res.

 

Sols cal veure el que està passant amb el cas Bàrcenas, no tenen ni el valor de denunciar-lo, serà per què sap mes coses de les que ha dit? I si fos veritat, tan sols un 30 o un 40% del que diu? Caurien tots ¿no? . Què va, no passaria res de res, es taparien els uns als altres com fins ara i trobarien algun cap de turc que pagues per ells.

 

Amics cada dia me fan mes fàstic i compte, que, per desgracia, al nostre país tampoc no som ni restem tan nets com sembla, que també tenim algú que altre que ha ficat la mà a la caixa i no podem assenyalar cap partit, TOTS ESTAN IMPLICATS, tan sols queden lliures el que no han tocat poder, encara que també hi ha excepcions i no vull senyalar a ningú.

 

Bé, ja he buidat una mica el pap i com  que feia dies que no escrivia res m’he despatxat a gust.

 

I esteu d’acord? Creieu que passada Setmana Santa no ens podem trobar com a Xipre? Penseu-hi.

 

 

MES QUEIXES I MENTIDES

PENSIONS I SANITAT

 

 

“Faig referencia a la sèrie de pagaments extraordinaris que ens afecten als pensionistes o jubilats, en podria fer una llarga llista però me referiré solament aquells que ens afecten directament a la butxaca, es a dir a la pensió i a la sanitat.

En quant a la pensió fa ja dos anys que estem congelats i inclús per sota cero, ja que a mes de no tenir cap tipus d’augment (van prometre que no tocarien les pensions) ens varen eliminar a la majoria la paga compensatòria de l’increment del I.P.C. de l’any passat. Es a dir estem perden poder adquisitiu de forma importantíssima.

 

En quant a la Sanitat ens trobem en que a la nostre estimada Catalunya paguem: el cèlebre cèntim sanitari a la gasolina (que no es un cèntim) ara pagarem un 10% del valor dels medicaments i per no quedar enrere pagarem UN EURO PER RECEPTA. Inclosos els malalts crònics, encara que algun jubilat o pensionista, al tenir una pensió de vergonya, no haurà de pagar.

 

Senyors jo vull ser espanyol, d’Andalusia, de Extremadura, o del País Basc, al menys no hauré de pagar uns serveis per triplicat.”

 

******************************

 

Aquest escrit va ser enviat a diversos periòdics de Barcelona, sense que cap ni un es decidís a publicar-lo a la secció de Cartes al Director i avui, repassant papers i escrits mes o menys antics, l’he tornat a trobar i, quina casualitat, es pot aplicar exactament al moment actual, no cal modificar ni una sola coma, encara que, haig de dir, que la situació es molt pitjor i ni tan sols ha passat un any.

 

Es veritat que el Gobierno de Espanya, actuant com sempre amb les iniciatives catalanes, ha obligat al nostre Govern a eliminar la tassa d’UN EURO PER RECEPTA però no al copagament de un 10% del valor dels medicaments.

 

Ara, suposo, s’han donat compte de que es una bogeria aquest copagament, tenint en compte que paga el mateix un pensionista que guanyi 20.000 euros al any que un en cobri 100.000 euros any, això si, amb un topall de 18 euros al mes. (Això significa que les medecines que tinguis que comprar a la Farmàcia han de valer, com a mínim, 180,00 Euros mensuals) sols te descompten el que passi d’aquest import. DE VERGONYA.  

  

Hem de pensar que si algú, te la desgracia d’haver de necessitar medicaments d’aquest import o superior, es per que, la seva malaltia es greu, o molt greu. Però a la Ministra de Sanitat que l’importa això. Mentre paguin...

 

 Ella pot anar fen festes (presumptament) amb la seva família, amb els seus fills i llençar els diners a cabassos, que mentre estigui al Ministeri podrà fer i desfer amb tota impunitat.

 

Com podeu suposar aquesta carta - introducció va ser escrita  a primers del 2012. I ara jo me pregunto, el cèntim al preu de la gasolina quants diners ha deixat a la caixa de la Generalitat? Algú ho sap? De moment ja fa un munt de mesos, anys, que el paguem, el va inventar el primer govern anomenat Tripartit  i de llavors ençà que no hem sabut res. Això si l’hem anat pagant sense protestar. Tan poc es el que recapten que no val la pena ni de dir-ho?.

 

Cada dia anem a pitjor, però, això si, estem embrancats en saber si aquest havia espiat a aquell, o l’altre havia dit o deixat de dir tal o qual cosa, però ningú intenta fer alguna cosa, per petita que sigui, per millorar la situació del poble. Es molt important saber si la Sra. Camacho va dir o va comentar alguna cosa intima que no vol que se sàpiga en un restaurant dinant amb algú que diu que va veure que... sense cap prova, es clar. Tot el contrari, que les coses que si que hi ha proves no es toquen. (Millet, Bàrcenas, Gürtel, etc.)

 

I ara sembla que els nostres enemics, perdó volia dir amics, d’Alemanya i de Brussel·les demanen que hem de fer mes i mes retallades, que encara no anem tots demanant almoina per els carrers que llavors ja vindran amb el famós RESCATE, que suposarà empobrir més i més a tota la població, fins que arribem a estar com a Grècia o Portugal.

 

Sols ens falta que el nostre Presidente del Gobierno, Sr. Rajoy, segueixi mentint i ens digui que tot va bé. Com fan el Sr. Montoro i el Sr. De Guindos (vindrà de “guindar”?)

 

Adéu i fins un altre.

 

 

 

SOLS MENTEIXEN

MENTIDES I MES MENTIDES

 

Quan sents el Ministre Montoro dient que estem mes bé, que Brussel·les ens felicita, que tot es gràcies a l’esforç de tots; si no fos per que es tant trist, seria per riure a la seva cara (dura).

 

L’esforç de tots? Es referirà a tots els, funcionaris, pensionistes, treballadors de la industria privada, metges,  etc. ja que no he sentit en cap moment que ELL hagi fet cap esforç, com no sigui el de escanyar  més i més a totes les CC.AA.   i en especial a Catalunya, per que no puguin pagar les nòmines, per que no puguin pagar a les farmàcies, per que no puguin pagar als seus proveïdors. Aquest esforç si que li reconec, però, esforç personal, rebaixa del seu sou, deixar de cobrar una part de les suculentes dietes, tan per la seva part com per la de la resta dels seus companys de govern, incloent-hi el Senyor President. Deixar de cobrar per la “residencia” quant tenen casa o pis a Madrid, i tantes i tantes bicoques de que gaudeixen com a President, Ministres, etc. això si, sense deixar de percebre suculents beneficis de les seves feines anteriors, això si, presumptament.

 I que dir dels pensionistes, cada any van mes enrere, ja no tenen ni tan sols el que per Llei els correspon. On es la paga que compensa la diferencia del IPC amb el real de l’any i que es feia efectiva el mes de Gener? I ja fa dos anys que no la veiem. S’ho passen per el “forro de...” i fan un increment de la pensió del 1% mentre que. L’IVA l’apugen del 18 al 21%, apugen la llum, el gas, el butà, etc. i AIXO ES LEGAL, simplement fent un Decret al B.O.E. No els hi fa vergonya?

 

Sr. Montoro i Sr. De Guindos, es preocupen massa de retallar a tot-hom, però mai, però mai, no els he sentit dir que l’economia sols pot tirar endavant si el crèdit funciona, si s’ajuda a les petites i mitjanes empreses, en fi sols podem tirar endavant si fan la seva feina que son els Ministres de Economia i de Hisenda, no ho saben?

 

Un altre Ministre que sembla que sols està pendent del que fem a Catalunya, encara que, de moment no es competència seva, el Sr. Margallo, Ministre d’Assumptes Exteriors. (Quan tinguem la independència si que serà competència seva)  Sols parla de controlar que fem i que deixem de fer. Sr. Ministre, dediquis a la seva feina, que en té prou. Que el seu país, Espanya, cada vegada te menys pes en el concert de les nacions, que cada vegada son menys decisius, que cada vegada son mes menyspreats. I aquesta si que es la seva feina, arreglar tots aquets atzucacs en que han ficat aquest país entre vostès i l’anterior govern. A més a més, tal vegada, sigui, en un moment determinat mes convenient gastar en oficines a l’estranger que en un nou ambulatori. Si el seu Govern paga el que deu, potser podrem fer les dues coses.

 

I la Sra. Vice-Presidenta, que intenta aclarir si el Sr. Barcenas està acomiadat, està en nòmina, cobra una indemnització o que es el que passa. No sap ni mentir. Què és una indemnització en diferit?  I una indemnització pagada “en comodos plazos” De que va. No es pot mentir d’aquesta forma tan barroera, que es la Vicepresidenta del GOBIERNO Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, no l’últim mono del ministeri.

 

El Sr. Rajoy, com sempre, segueix mentin. Diu que vol “dialogar” amb el President de la Generalitat de Catalunya i comença per donar-li una sonora bufetada presentant una impugnació al Tribunal Constitucional, per la redacció d’un simple escrit de afirmació catalana i de demanda de poder fer uns consulta LEGAL e institucional respecta a que vol el poble de Catalunya.

La veritat es que cada vegada que obre la boca, ell o els seus ministres, fan créixer de forma exponencial la quantitat de independentistes a Catalunya. I això tenint en compte, que fa un parell d’anys, es podien comptar quasi amb els dits de la mà, si descomptem els partidaris de E.R.C., que, en aquells moments no eren pas gaires ni tenien cap força al Parlament.

 

En fi, he buidat una mica el pap, de tan en tan va bé fer-ho, quedes una mica mes descansat.

 

Fins un altre amics.