außenn-politik (politica exterior) es en catalá

Die politische außerhalb Deutschlands

(La política exterior alemanya)

 

Ja començo a estar tip de tenir la sensació de que un esser, que no es del meu petit país, ni tan sols, d’Espanya, sigui qui mani tota la política europea.

Vist el que ha passat a Xipre, la Sra. Angela Merkel, hauria d’esser processada o com diuen per aquí, al menys imputada, per prevaricació. Ha permès, o obligat, no està molt clar, que al poble de Xipre, la anomenada TROIKA europea, des de Brussel·les hagi ordenat el ROBATORI a tots els xipriotes que, d’una manera o altra tinguin un compte bancari.

Això, si me permeten, es un atracament en tota regla. Es contrari a les Lleis Europees, no es pot prendre ni un sol cèntim d’euro a ningú que tingui un estalvi inferior a 100.000 €, està garantit per Llei, i a Xipre ho han manat aquests senyors, que tot sigui dit, segueixen vivint com a reis a costa del poble que els ha elegit, i que tan els hi fa si una persona mort de gana, o se suïcida al veure que ho ha perdut tot.

Ara sembla que vist l’atracament que anaven a fer, podria ser que aquells que tan sols tenen menys de 20.000 € no haurien de pagar, es ha dir, no patirien el robatori. Però, es que es igual, ni de 20.000, ni de 1 € està garantit per Llei i si es toca, si s’imposa aquest diguem tribut, es un robatori igual, i  anar contra la Llei sabent-ho es prevaricació i qui ho mani ha de anar a la presó.

I ara ve el mes greu, han fet una prova pilot amb el país mes petit d’Europa, per, creuen ells o la Sra. Angela Merkel, que axis no tindrà tanta repercussió en  tot l’àmbit mundial. La veritat es que no m’ho puc creure.

Alemanya, al començament de la crisi, tot eren flors i violes, ells seguien estan sent els país més ric, més ordenat, sense corrupció, eren l’exemple per a tots els altres, especialment per els que ells anomenen PAÏSOS DEL SUD, es a dir, i per aquest ordre, Grècia, Portugal, Espanya i Italià (França es molt a prop, però no tenen prou pebrots per atacar-los). Però les coses estan canviant, De que vivien els alemanys? De l’exportació, especialment als països del Sud. I ara que?, qui pot comprar cotxes alemanys? Mercedes, Volkswagen, Opel,  BMW, etc.? A qui poden continuar venen tots els seus productes? El cert es que ja començant a preocupar-se, Alemanya està tenint indicis, o quelcom mes que indicis que la recessió està trucant a la seva porta. I es que, amics meus, exigir tantes i tantes retallades, arriba un moment que ofegues les economies dels països que t’han de comprar i permetre que segueixis sent el país mes ric.

Ara sembla que intenten fer-se enrere i donar mes temps a les economies dels països DEL SUD per arribar a les xifres de dèficit que ells consideren que son les bones.

Ja està bé, que hi pensin una mica en canviar la POLITIK d’austeritat, però, s’han adonat una mica tard. COM PODRAN RETORNAR L’ENORME MASA DE DINERS QUE HAN TINGUT QUE DEMANAR AQUESTS PAÏSOS?. Estan hipotecats fins a les orelles, no tenen un ral i a més, la seva economia es per terra, han aconseguit que cada dia que passa hi hagin mes aturats, sols cal veure el cas d’Espanya, quasi 6.000.000 d’aturats. Si tota aquesta gent han d’aconseguir una feina que els hi permeti viure i pagar el  que deuen. Quants anys son necessaris? Si les industries han estat desmantellades, si cada dia que passa hi ha mes comerços tancats, com podrem arrencar? Si el nostre Govern no pot pagar ni tan sols els seus funcionaris, la despesa farmacèutica, els seus proveïdors, com es por subsistir?.

I tot això, gràcies a la AUβEN-POLITIK de la Sra. Angela Merkel que ha intentat fer, per la via econòmica, el que no va poder fer el seu compatriota per la via de la guerra. Ja sé que no tota la culpa es d’Alemanya. Ja sé que, especialment al nostre país hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Ja sé que hem fet moltes obres inútils, aeroports, línies d’AVE. Ja sé que el nostre país es el que te mes parcs temàtics i que sols hi un que guanya diners i que, quina casualitat es a Catalunya,  etc. Ja sé que la bombolla Inmobiliaria la han fet els nostres Bancs. Tot això ja ho sé, però, de lo que me queixo es de que no s’ha posat el remei oportú, no s’han fet les coses bé.

Me pregunto i no tinc més que una resposta, Per què hem anat a salvar tants Bancs amb diners que no tenim i que els hem de pagar amb interessos, que quan jo estudiava eren usura, dons ho tinc ben clar, per que els Bancs, que no cal dir noms, els sabem tot-hom, estan regits, i els seus millors clients formen part de la oligarquia dels amics del Gobierno, tan d’aquest com de l’anterior i, està clar, ¿no?.

Si en comptes de llençar mils de milions d’euros a la Banca en General, (no oblidem que els petits estalviadors fins a 100.000 € estan coberts i garantits) els hagéssim utilitzat per salvar l’economia, per ajudar a la petita i mitjana empresa, per ajudar a tots aquests aturats que han perdut, fins i tot la seva llar, probablement no estaríem tan a prop de que TAMBÉ A NOSALTRES ENS ARRIVI EL “CORRALITO” DE XIPRE.

I acabaré amb unes paraules bíbliques, dirigides a tots els que volen ser salvadors de la pàtria i a tots els polítics que, per desgracia tenim a Espanya. QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA.

Salutacions cordials i com no pot ser menys

 VISCA CATALUNYA LLIURE

MES MENTIDES

SEGUIM IGUAL: MENTINT

 

Hem tingut la noticia esfereïdora del que ha passat a Xipre, hi ha algú amb dos dits de seny, que pugui dir que això no es un robatori, un atracament. Es increïble que uns senyors (d’alguna manera els hem d’anomenar, encara que recordo allò de que de porc i de senyor s’ha de venir de mena) asseguts a les seves poltrones de Brussel·les, puguin decidir si li poden robar a un pobre treballador de Xipre (avui es Xipre, demà...) que tingui estalviats 10.000 euros, per un cas, i que per la voluntat d’uns LLADRES DE COLL BLANC, POLITICS QUE NO HI VEUEN MES ENLLA DEL SEU NAS, BANQUERS QUE HAN ROBAT MES QUE HAN DIRIGIT ELS SEUS BANCS, aquest treballador xipriota es pugui trobar que tan sols ni queden en el seu compte 9.325.00 € , es a dir li han robat 675.00 €. No ho puc creure, es tan horrible, per menys hi ha molta gent a la presó, i en aquests poca vergonyes, no patiu, no els hi faran res. Compte, amb aquest robatori pretenen recollir de 5 a 6 MILLIONS D’EUROS.

 

Ara bé la mentida grossa: Les nostres autoritats financeres, aquelles que donen als Bancs tot el que volen i ens retallen tot el que poden i mes, diuen que al nostre país NO PASSARA AIXÒ. Quina garantia ens poden  donar, si fins ara no han deixat de mentir en tot el que han dit, proposat, promès, en les prometences electorals, en tot vaja. Ara hem de creure això?. Pobres de nosaltres, potser que hi pensem.

 

Això si, tant al Sr. Rajoy i els seus adlàters, Cospedal, Soraya Sáenz, De Guindos, Montoro, Rato, etc. no patiu, ells seguiran tenint tot el que es nostre i que tenen ells, per que no han retornat res de res.

 

Sols cal veure el que està passant amb el cas Bàrcenas, no tenen ni el valor de denunciar-lo, serà per què sap mes coses de les que ha dit? I si fos veritat, tan sols un 30 o un 40% del que diu? Caurien tots ¿no? . Què va, no passaria res de res, es taparien els uns als altres com fins ara i trobarien algun cap de turc que pagues per ells.

 

Amics cada dia me fan mes fàstic i compte, que, per desgracia, al nostre país tampoc no som ni restem tan nets com sembla, que també tenim algú que altre que ha ficat la mà a la caixa i no podem assenyalar cap partit, TOTS ESTAN IMPLICATS, tan sols queden lliures el que no han tocat poder, encara que també hi ha excepcions i no vull senyalar a ningú.

 

Bé, ja he buidat una mica el pap i com  que feia dies que no escrivia res m’he despatxat a gust.

 

I esteu d’acord? Creieu que passada Setmana Santa no ens podem trobar com a Xipre? Penseu-hi.

 

 

MES QUEIXES I MENTIDES

PENSIONS I SANITAT

 

 

“Faig referencia a la sèrie de pagaments extraordinaris que ens afecten als pensionistes o jubilats, en podria fer una llarga llista però me referiré solament aquells que ens afecten directament a la butxaca, es a dir a la pensió i a la sanitat.

En quant a la pensió fa ja dos anys que estem congelats i inclús per sota cero, ja que a mes de no tenir cap tipus d’augment (van prometre que no tocarien les pensions) ens varen eliminar a la majoria la paga compensatòria de l’increment del I.P.C. de l’any passat. Es a dir estem perden poder adquisitiu de forma importantíssima.

 

En quant a la Sanitat ens trobem en que a la nostre estimada Catalunya paguem: el cèlebre cèntim sanitari a la gasolina (que no es un cèntim) ara pagarem un 10% del valor dels medicaments i per no quedar enrere pagarem UN EURO PER RECEPTA. Inclosos els malalts crònics, encara que algun jubilat o pensionista, al tenir una pensió de vergonya, no haurà de pagar.

 

Senyors jo vull ser espanyol, d’Andalusia, de Extremadura, o del País Basc, al menys no hauré de pagar uns serveis per triplicat.”

 

******************************

 

Aquest escrit va ser enviat a diversos periòdics de Barcelona, sense que cap ni un es decidís a publicar-lo a la secció de Cartes al Director i avui, repassant papers i escrits mes o menys antics, l’he tornat a trobar i, quina casualitat, es pot aplicar exactament al moment actual, no cal modificar ni una sola coma, encara que, haig de dir, que la situació es molt pitjor i ni tan sols ha passat un any.

 

Es veritat que el Gobierno de Espanya, actuant com sempre amb les iniciatives catalanes, ha obligat al nostre Govern a eliminar la tassa d’UN EURO PER RECEPTA però no al copagament de un 10% del valor dels medicaments.

 

Ara, suposo, s’han donat compte de que es una bogeria aquest copagament, tenint en compte que paga el mateix un pensionista que guanyi 20.000 euros al any que un en cobri 100.000 euros any, això si, amb un topall de 18 euros al mes. (Això significa que les medecines que tinguis que comprar a la Farmàcia han de valer, com a mínim, 180,00 Euros mensuals) sols te descompten el que passi d’aquest import. DE VERGONYA.  

  

Hem de pensar que si algú, te la desgracia d’haver de necessitar medicaments d’aquest import o superior, es per que, la seva malaltia es greu, o molt greu. Però a la Ministra de Sanitat que l’importa això. Mentre paguin...

 

 Ella pot anar fen festes (presumptament) amb la seva família, amb els seus fills i llençar els diners a cabassos, que mentre estigui al Ministeri podrà fer i desfer amb tota impunitat.

 

Com podeu suposar aquesta carta - introducció va ser escrita  a primers del 2012. I ara jo me pregunto, el cèntim al preu de la gasolina quants diners ha deixat a la caixa de la Generalitat? Algú ho sap? De moment ja fa un munt de mesos, anys, que el paguem, el va inventar el primer govern anomenat Tripartit  i de llavors ençà que no hem sabut res. Això si l’hem anat pagant sense protestar. Tan poc es el que recapten que no val la pena ni de dir-ho?.

 

Cada dia anem a pitjor, però, això si, estem embrancats en saber si aquest havia espiat a aquell, o l’altre havia dit o deixat de dir tal o qual cosa, però ningú intenta fer alguna cosa, per petita que sigui, per millorar la situació del poble. Es molt important saber si la Sra. Camacho va dir o va comentar alguna cosa intima que no vol que se sàpiga en un restaurant dinant amb algú que diu que va veure que... sense cap prova, es clar. Tot el contrari, que les coses que si que hi ha proves no es toquen. (Millet, Bàrcenas, Gürtel, etc.)

 

I ara sembla que els nostres enemics, perdó volia dir amics, d’Alemanya i de Brussel·les demanen que hem de fer mes i mes retallades, que encara no anem tots demanant almoina per els carrers que llavors ja vindran amb el famós RESCATE, que suposarà empobrir més i més a tota la població, fins que arribem a estar com a Grècia o Portugal.

 

Sols ens falta que el nostre Presidente del Gobierno, Sr. Rajoy, segueixi mentint i ens digui que tot va bé. Com fan el Sr. Montoro i el Sr. De Guindos (vindrà de “guindar”?)

 

Adéu i fins un altre.

 

 

 

SOLS MENTEIXEN

MENTIDES I MES MENTIDES

 

Quan sents el Ministre Montoro dient que estem mes bé, que Brussel·les ens felicita, que tot es gràcies a l’esforç de tots; si no fos per que es tant trist, seria per riure a la seva cara (dura).

 

L’esforç de tots? Es referirà a tots els, funcionaris, pensionistes, treballadors de la industria privada, metges,  etc. ja que no he sentit en cap moment que ELL hagi fet cap esforç, com no sigui el de escanyar  més i més a totes les CC.AA.   i en especial a Catalunya, per que no puguin pagar les nòmines, per que no puguin pagar a les farmàcies, per que no puguin pagar als seus proveïdors. Aquest esforç si que li reconec, però, esforç personal, rebaixa del seu sou, deixar de cobrar una part de les suculentes dietes, tan per la seva part com per la de la resta dels seus companys de govern, incloent-hi el Senyor President. Deixar de cobrar per la “residencia” quant tenen casa o pis a Madrid, i tantes i tantes bicoques de que gaudeixen com a President, Ministres, etc. això si, sense deixar de percebre suculents beneficis de les seves feines anteriors, això si, presumptament.

 I que dir dels pensionistes, cada any van mes enrere, ja no tenen ni tan sols el que per Llei els correspon. On es la paga que compensa la diferencia del IPC amb el real de l’any i que es feia efectiva el mes de Gener? I ja fa dos anys que no la veiem. S’ho passen per el “forro de...” i fan un increment de la pensió del 1% mentre que. L’IVA l’apugen del 18 al 21%, apugen la llum, el gas, el butà, etc. i AIXO ES LEGAL, simplement fent un Decret al B.O.E. No els hi fa vergonya?

 

Sr. Montoro i Sr. De Guindos, es preocupen massa de retallar a tot-hom, però mai, però mai, no els he sentit dir que l’economia sols pot tirar endavant si el crèdit funciona, si s’ajuda a les petites i mitjanes empreses, en fi sols podem tirar endavant si fan la seva feina que son els Ministres de Economia i de Hisenda, no ho saben?

 

Un altre Ministre que sembla que sols està pendent del que fem a Catalunya, encara que, de moment no es competència seva, el Sr. Margallo, Ministre d’Assumptes Exteriors. (Quan tinguem la independència si que serà competència seva)  Sols parla de controlar que fem i que deixem de fer. Sr. Ministre, dediquis a la seva feina, que en té prou. Que el seu país, Espanya, cada vegada te menys pes en el concert de les nacions, que cada vegada son menys decisius, que cada vegada son mes menyspreats. I aquesta si que es la seva feina, arreglar tots aquets atzucacs en que han ficat aquest país entre vostès i l’anterior govern. A més a més, tal vegada, sigui, en un moment determinat mes convenient gastar en oficines a l’estranger que en un nou ambulatori. Si el seu Govern paga el que deu, potser podrem fer les dues coses.

 

I la Sra. Vice-Presidenta, que intenta aclarir si el Sr. Barcenas està acomiadat, està en nòmina, cobra una indemnització o que es el que passa. No sap ni mentir. Què és una indemnització en diferit?  I una indemnització pagada “en comodos plazos” De que va. No es pot mentir d’aquesta forma tan barroera, que es la Vicepresidenta del GOBIERNO Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, no l’últim mono del ministeri.

 

El Sr. Rajoy, com sempre, segueix mentin. Diu que vol “dialogar” amb el President de la Generalitat de Catalunya i comença per donar-li una sonora bufetada presentant una impugnació al Tribunal Constitucional, per la redacció d’un simple escrit de afirmació catalana i de demanda de poder fer uns consulta LEGAL e institucional respecta a que vol el poble de Catalunya.

La veritat es que cada vegada que obre la boca, ell o els seus ministres, fan créixer de forma exponencial la quantitat de independentistes a Catalunya. I això tenint en compte, que fa un parell d’anys, es podien comptar quasi amb els dits de la mà, si descomptem els partidaris de E.R.C., que, en aquells moments no eren pas gaires ni tenien cap força al Parlament.

 

En fi, he buidat una mica el pap, de tan en tan va bé fer-ho, quedes una mica mes descansat.

 

Fins un altre amics.

 

 

 

 

MENORCA (Collage-2)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aqui va un altre collage de fotos de Menorca, amb tota la meva estimació per aquesta terra tan polida i els molts amics que hi tinc, axís com puc dir que es una de les terres mes acollidores que he visitat. Gràcies amics.
Com podeu veure Sant Joan sempre es present.

MENORCA (Collage)

M E N O R C A

 

 



 

 

Avui tan sols us vull mostrar un petit "collage" de fotos meves de Menorca de fa uns quants d'anys, potser que algu es reconegui, però com que tots som amics...

Es un petit homenatge a tots aquells que aneu seguint el meu blog i especialment a tots els amics de Ciutadella.

Una abraçada a tots.

 

 

 

 



CAP A ON ANEM?

WattSapp

He tingut ocasió de llegir un correu en el que, no sé si de forma certa o apòcrifa venen una sèrie de WattSapp’s enviats entre el membres del GOBIERNO DE LA NACION, i que aclareixen una mica tots el casos de corrupció, de espionatge, de micròfons amagats, etc. que estan sortint aquests dies a la premsa tant espanyola com catalana. Sembla que es tracta d’un periodista que per una casualitat i acompanyat d’un fallo tècnic, ha aconseguit totes aquestes converses escrites.

Tenen la cara dura de dir coses tan interesants com les mostres que poso tot seguit:

SORAYA:  Han imputado al Secretario de las Infantas en el caso Nóos... No      se que decir

JORGE:  Nosotros? Nada, ahí està lo Bueno.

CRISTOBAL: Tiene el Rey mala cara? Yo creo que esta SOBREactuando

ALBERTO: No hagas bromes con eso... Es tentar a Dios

SORAYA: Es verdad que esto hace que el ventilador se nos siga alejando de Genova. Pero ya sabeis que quiero tener algo para ventilar por si vuelve a salir otra portada.

CRISTOBAL: Menos gracia me hace a mi. Como no consigas domar a Eduardo porque el Ruz este no para...

ALBERTO: Eduardo es amigo. Hará lo que pueda como Fiscal General però no tiene una varita màgica para callar al Cabrón...

Això es sols una petita mostra de tot el que diuen i es veu ben clar que no mes tracten d’evitar que el cas Barcenas (li diuen el Cabrón) segueixi abocant la molta porqueria de la que disposa i que afecta, segons es veu en altres WattSap’s que també hi figuren, al propi MARIANO, axis l’anomenen i no es cansen de donar-li sabó suposo que per que els deixi fer sense ficar-se en res. Ja es veu que no li tenen cap respecte. En un moment determinat, en un WattSap el MARIANO diu que te mal de cap de tant sentir parlar en angles ( tot un President del Govern no sap angles) en una reunió a Brussel·les i en un altre deixa caure que la Jefa està contenta en una clara referencia a la Sra. Merkel, si ja la tracta de JEFA... axis ens va a tots nosaltres.

La meva opinió es que tot plegat es tracta de intentar aconseguir amb aquestes cortines de fum, espionatges, micròfons ocults, etc. de menysprear i desdenyar els polítics catalans (encara que alguna cosa hi haurà de veritat) per diluir la seva força en els temes de tirar endavant el procés de sobirania i independència, com a tema principal i, a més a més, rebutjar i repel·lir la putrefacció que viu dins del partit (P.P.) e inclòs dins del mateix govern, cosa que es veu clara, diàfana en els escrits que es van creuar entre ells.

Tot plegat es un fàstic, no se com podrem sortir-nos de la quantitat de porqueria que tenim al davant, dons el fet de que s’aconseguís que el govern dimitís i es fessin noves eleccions la gran pregunta seria  ¿A QUI VOTEM? .

Per altre banda, si tenim que la pròpia Casa Reial està, presumptament, implicada en el affaire Nóos, per el que diuen els imputats, està implicat, presumptament el propi Rei, les Infantes, el Secretari i algun assessor, ja es del tot inacceptable. Si la primera INSTITUCIO DE L’ESTAT està macada, presumptament, com deu d’estar tota la resta?

I es que per el que sembla no hi ha un pam de net i tot això com s’arregla?

Amb mes retallades, (per el poble, no per els polítics) demanant a Alemanya que ens accepti com un “Land” mes del seu país? Faria riure si no fos tan greu.

Estem abocats a que cada dia que passi hi hagin mes aturats, que caiguin mes empreses, que mes gent no arribi a fi de mes, que hi hagin mes desnonaments, I NO SURT NINGU, CAP POLITIC, QUE TINGUI ALLO QUE S’HA DE TENIR PER ATURAR TANTA I TANTA INBECILITAT.  Jo no m’ho puc creure.

Senyors que ens hem begut l’enteniment, que no ho veuen que no podem seguir mes temps fent el que ens mana la Sra. Merkel, que anem per la vora del penya-segat i al final hi caurem. Si el poble no s’aixeca ara no ho farà mai i penseu que si ens distraiem amb la independència i el procés de la sobirania, anirem malament. Lo primer, sempre, es poder menjar i quasi que no ho dic com una metàfora, dons ja son molts els que no ho poden fer, al menys cada dia.

Jo crec que hem d’aconseguir la independència per acabar amb els nostres problemes, econòmics, legals, de la llengua, de la llibertat, en fi de tot el que desitgem. Però, alerta, el dia següent a aconseguir la independència, no quedaran resolts tots el problemes per art de màgia, haurem de treballar, estrènyer el cinturó i, si s’escau, fer com els alemanys al acabar la segona guerra mundial, treballar un temps sense cobrar, mínim però necessari.

Be per avui ja n’hi ha prou, fins i tot jo, que soc optimista de mena m’he deprimit, perdoneu però jo ho veig axis.

Una abraçada i un VISCA CATALUNYA LLIURE ben fort

 

 

 

Catalanizar España

 

Aquest article l'ha escrit José Mª Carrascal, gran periodista, avui al Diari Madrileny ABC i l'he trobat tan interessant que l¡he copiat al meu blogg, ja que opinions de persones sensates,com ell,  son d'agrair, especialment en aquestos temps de disbauxa, en que es parla moltes vegades endebades i te fican en un atzucac difícil de sortir-ne. Sembla una réplica al Ministre Wert.

 

 

                CATALANIZAR ESPAÑA

No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además , dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás.

Tal vez porque fueron los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío.

Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella; que el hecho catalán no se reduzca a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino de cada tierra, sino para ensancharlo, potenciarlo y enriquecerlo, haciéndolo más apto para la nueva situación que España inicia.

Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuestro país, es lo que ha venido presentándose como "espíritu español", apenas impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de sus ingredientes principales. Bien distinto nos hubiera ido, muchas desventuras nos hubiésemos ahorrado, de haber ocurrido así. Pues pudo haber tiempos en que, para ser algo en el mundo, lo mejor era descabezar moros, cruzar cordilleras o conquistar imperios con una docena de hombres.
Pero esos tiempos han pasado hace muchos siglos, y al empeñarnos en sujetar el alma española a
tales características, la hemos empequeñecido, mutiladola y haciéndola poco apta para las nuevas circunstancias.

No recuerdo quién dijo, que la única forma de hacer una nación moderna de España, era llenar el país de suizos o ingleses.  ¡Y eso teniendo al lado a los catalanes!   ¡Qué ceguera ¡ ¡Qué desatino!
Cataluña ha sido la gran desconocida para el resto de España; desde luego más desconocida que Francia, Italia, Inglaterra o la misma Alemania. Se conoce más la literatura rusa que la catalana, y nuestro conocimiento de Cataluña, está hecho a base de cuatro lugares comunes, todos ellos erróneos cuando no agraviantes. 

Sólo los que, por azares de la vida, hemos tenido la suerte de que nuestras familias fueran a residir allí, pudimos darnos cuenta de las enormes diferencias que hay, entre lo que se cree en el resto de España que son los catalanes, y lo que son en realidad.

España no tiene que ir fuera de sus fronteras a buscar virtudes cívicas modernas; las tiene dentro de ella misma en Cataluña, y no me refiero sólo a la laboriosidad, al sentido organizador y de empresa, a la iniciativa. Me refiero a algo más valioso y raro; a la mezcla de tradición y modernidad que hace a los países a la vez estables y dinámicos, al espíritu de cooperación, sin el que una nación no pasa de reino de taifas; al respeto a la intimidad ajena, algo prácticamente desconocido en el resto de España, y que tal vez sea la cualidad más preciosa del espíritu catalán. Todo ello lo necesita España, hoy más que nunca, pues es con esos mimbres con los que se teje auténtica democracia. Sin ellos de poco sirven Constituciones, partidos, urnas.

Cataluña viene adelantándose durante los últimos siglos al resto de España, y la gran tragedia de ésta ha sido no seguir la dirección que le marcaba la que, a fin de cuentas, era su avanzadilla europea. ¿Ocurrirá otra vez algo parecido? ¿Se construirá la nueva democracia española con la colaboración de los políticos catalanes, o seguirá ignorándoseles? Y cuando hablo de políticos catalanes no me refiero a los de allí nacidos, para pasar luego por el filtro de Madrid: me refiero a los catalanes cien por cien, gentes que nos digan las cosas un poco bruscamente, sin rodeos, que nos transmitan su sentido común, su instinto práctico, su conciencia de responsabilidad individual y colectiva. Algo que estamos necesitando cada vez más angustiosamente.

Cuando oigo decir a personas sensibles, inteligentes, que Cataluña no puede separarse "porque el Ejército no lo permitiría", siento como un puñetazo en plena cara. ¿Pero todavía estamos con éstas? ¿Todavía no hemos aprendido?

No. Cataluña no puede separarse porque la necesitamos, hoy más que nunca, y hay que decírselo cuanto antes, bien alto, sin rubores, sin vergüenzas. 
Necesitamos no sólo su industria, su arte, su organización, su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes, su "seny".

Y espero que ella también nos necesite a nosotros, para ser algo más que un rincón delicioso, cultivado y pintoresco en el Mediterráneo, y proyectar continentalmente, a través de España, el espíritu catalán, que todavía tiene mucho que decir en esa Europa por hacer.

José María Carrascal
Periodista de «ABC" (Madrid)

 

BARÇA

DIUMENGE AL CAMP NOU

Aquest diumenge a les 12 del mig dia, va haver partit del Barça al Camp Nou, era un partit de Lliga i per tant hi havien 3 punts en joc, l’adversari era el GETAFE, CF. Però lo mes important del dia era l’hora del partit, a les 12 del mig dia, feia 47 anys que no hi havia un partit de Lliga al Camp del Barça aquesta hora i molts pensaven que, tal vegada, seria un fracàs de públic, però no podia fracassar mai.

 

Era el dia i hora millor per aconseguir una magnífica entrada, feia un goig inenarrable veure els centenars de nens que amb els seus pares, els seus avis o tiets, es igual, que anaven per PRIMER COP a veure un partit del seu EQUIP, del que sols sentien a parlar als grans, o als amics de l’escola, però que, quasi ni per televisió havien pogut veure, degut, es clar, als horaris tan fora de lloc en que es programen aquests esdeveniments esportius que impedeixen que els marrecs puguin anar-hi.

 

Aquesta política de horaris, pot ser que sigui molt apropiada per les televisions i pot ser que també per els Clubs, encara que ho dubto; però de lo que si que estic segur es que dins de 8-10 anys a les grades dels camps de futbols sols hi veurem vells, la joventut no tindrà l’hàbit d’anar a futbol per que no ho ha mamat dels seus pares o avis.

 

Era emocionant veure les cares d’aquells infants, amb la sorpresa al rostre en sortir al Camp i veure la seva magnificència. Jo vaig sentir un nen  que deia “¡Què gran I  la gespa que maca!, per la Tele això no es veu.

 

En un altre moment, en marcar un dels gols del Barça quasi li queien les llàgrimes de content i d’emoció. I no diem res en el camí de tornada cap a casa, al metro, en tenia dos marrecs un nen i una nena, no tindrien mes de 5 o 6 anys, estaven emocionats, no paraven un moment quiets i “papa, de quant hem guanyat? Sempre juguem axis eh¡ els guanyarem a tots”  i la seva expressió era de felicitat, d’haver vist alguna cosa excepcional.

 

La veritat es que si, sols de tan en tan, no demano sempre, no mes de tan en tan, fessin els partits a un horari mes assequible per els nanos, aconseguiríem que el dia de demà, quan els vells com jo ja no hi puguem anar, tinguem uns substituts ben vàlids i que segueixin defensant els colors de blaugranes i que consti, això serveix per a tots els equips, si no volen veure encara mes ciment a les grades.

Be he començat a escriure i la meva intenció era parlar una mica del magnífic partit que vam gaudir i sols he parlat de la gran entrada, mes de 85.000 persones ¡sense comptar els nens! Que no es comptabilitzen ja que passen per sota els torns d’entrada.

El partit va ser preciós, amb un Iniesta incommensurable, i no parlem de Messi, de Puyol, Villa, etc. etc. per que els anomenaria a tots. I es que un resultat de 6 a 1 es poc freqüent, però com va dir l’entrenador contrari “Tindrem la pilota i pressionarem a dalt, però es igual, si te tanques te’n fan quatre i si no te’n fan sis, tan se val” .

 

I ara deixeu-me treure l’anima culer. Aquest any, si seguim jugant axis, tornarem a jugar la final de la Copa del Rei i la final de la Champions, i dic de jugar la final i no de guanyar per que aquets partits son una espècie com de loteria, qualsevol petit detall te pot fer guanyar o perdre.

 

Be ja ho veurem, tan sols tenim, gaire be segura la Lliga, axis que a lluitar per aconseguir tots els altres campionats i no oblidem la Copa del Rei de Basquet que també te la seva importància.

 

Fins un altre moment que seguirem amb tots els escrits que vaig penjant.

 

 

 

 

 

ACUDIT

EL BON HUMOR NO FA MAL

 

Yo me abrí una cuenta en Gmail, otra en Hotmail, otra en Facebook, otra en Twitter...yo qué sé, señor juez...lo mismo me abrí también otra cuenta en Suiza y ya ni me acuerdo... yo qué sé.

Todos los casos judiciales en que está implicado un político, acaban en SOBRESEIMIENTO.
 

SOBRE (*), SÉ y MIENTO.
 

¡Caramba, qué coincidencia!

 

Corrupcio vers Independencia

LA MEVA ESPERANÇA

 

Seguim veient com la corrupció s’està estenen com una taca d’oli, ja no es solament el cas Barcenas, ara ja hi han presumpcions de corrupció a quasi totes les CC.AA. inclosa Catalunya, hi son quasi tots els Partits, encara que els petits que no han manat mai, evidentment ho tenien mes difícil per caure a la temptació, però també hi ha casos a nivells d’entitats locals.

 

 Ja sols ens faltava que, presumptament, el propi President del Govern i quasi tots el membres del seu Govern també hi estiguin implicats d’una manera u altre en casos de prevaricació, de diner negre, de sobre-sous, en fi que no hi ha un pam de net.

 

La meva esperança es que, d’una forma o de un altre aconseguim netejar tot aquest entramat de “tu has fet això” i “tu encara has fet mes” i es van passant la pilota de l’un a l’altre sense esclarir res, tot al contrari, es van tapant les vergonyes uns als altres.

 

Amb tot això en van ficant en un atzucac del que serà molt difícil sortir-ne, pesi a tot jo tinc la confiança que, al menys els catalans, ens en sortirem,  però tenim que posar-hi medis. Sembla que ja es volen fer algunes coses, hi ha contactes mes o menys d’alt nivell que podrien donar una mica de llum dins d’aquesta foscor en que estem instal·lats .

 

Els nostres líders no voldria que me decebessin més. Han de donar un cop de puny a la taula i fer que tot-hom es posi les piles i comenci a treballar amb l’honestedat i honradesa necessàries, imprescindibles per fer anar la nostre pàtria, el nostre país endavant i per els camins que desitgem tots o quasi tots els catalans. Aquesta es la meva esperança que ho sàpiguen fer i sense mes dilacions, que d’entrebancs ja hi ha qui te molt present com posar-los.

 

Ara sembla que, per fi, han aconseguit els de Madrid, bé el Gobierno de España trobar la possibilitat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat al acord del nostre Parlament, intenten de qualsevol manera mes o menys grollera ofegar totes les nostres aspiracions. Però, esteu ben segurs, no ho aconseguiran. La meva esperança es que per molt que ho intentin, per molt que menteixin, per molt que intentin ficar-nos la por al cos, per moltes amenaces de intervenció, de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil, etc. NO TINGUEU POR, som a Europa i allà son demòcrates i per tant, com he sentit avui a un Jutge, Magistrat de la Audiència de Catalunya, per davant de les Lleis, de les Constitucions, està el que desitja i expressa el poble i, en tot cas, primer està el poble que es qui elegeix els seus representats per que facin les Lleis i les Constitucions i no a l’inrevés.

 

Per tot això, es per el que mantinc LA MEVA ESPERANÇA de que ens en sortirem d’aquest atzucac en que estem ficats i sense que ni els Rajoys, Aznar, Cospedal, Sáenz de Santamaria, Wert, Margallo, i tota la resta de ministres, de diputats a Brussel·les com aquell mal català anomenat Vidal-Quadras que intenten per tots els mitjans que no ho aconseguim s’hauran de batre en retirada i guanyarem per que el poble. Si es democràticament, sempre te raó i aquesta sempre acaba guanyant.

 

La meva esperança també es que, per fi, sembla que una bona part de l’Església Catòlica Catalana també està començant a acceptar aquestes posicions, encara que costarà i molt, ja que des de la Jerarquia espanyola no es vegi bé, ans al contrari consideren una barbaritat i son mes aviat del bàndol dels anomenats anteriorment. Però hi ha brots verds, la Església Catalana es al nostre costat especialment en el tema de la Llengua i no me negareu que es d’una importància capital. Aquests brots verds estan sortint no sols a casa nostra jo els he vist a Menorca, els he sentit a Mallorca i no creieu que sense gaire empenta, no, amb moltes ganes. Si teniu ocasió de llegir diaris de les Illes ho podreu comprovar.

 

Bé, per acabar, LA MEVA ESPERANÇA es que tots els que creiem que no hi ha un altre solució per resoldre les nostres mancances, els nostres problemes i tanmateix, podria ser que els dels anomenats països catalans es el camí de la INDEPENDENCIA. 

 

Fins a la propera. Salutacions cordials a tots.

 

 

CORRUPTES???

¿CORRUPCIO? – 2

 

Dissabte i avui hem sentit el inefable President del Govern Sr. D. Mariano Rajoy Brey, dir les mes grans bajanades que recordo, a part de que únicament se va defensar dient que TODO ES FALSO, cosa que ha repetit davant de la Sra. Merkel a Berlin, frase que te una claredat i una seguretat jurídiques enormes per saber si es veritat el que diuen d’ell i d’altres del seu partit, es a dir que tan sols dient que es fals ja hem de creure que ell i els seus son in-innocents. Bona prova, si senyor, qualsevol jutge l’ha de acceptar. Es determinant. No te argument possible per rebatre-la.

 

En segon lloc va prometre que en unes setmanes, Ell i el seu govern penjarien a la web de La Moncloa, la seves corresponents declaracions de la renda i del patrimoni. Si senyor, una altre prova irrefutable. Els diners que es cobren “en negre” no hi son a la Declaració de la Renda, si hi fossin ja no seria “diner negre”, per tant, aquesta es un altre prova sense possibilitat de rebatre-la. Que ens prenen per imbecils?

 

En tercer lloc, NO VA PERMETRE PREGUNTES dels periodistes, un altre senyal d’innocència, si no admeto preguntes, no tinc que respondre i per tant segueixo sent l’home mes innocent d’Espanya. I, a més, no prenc cap compromís que podria arribar a ser emprenyador en un futur.

 

Ara bé, tenim també el testimoni de alguns càrrecs del partit dient que son certes les anotacions de la cèlebre llibreta de comptabilitat del Sr. Barcenas, que, no oblidem ja va ser començada per l’anterior Tresorer del partit, i que el Sr. Barcenas ha estat al voltant, no més, que vint anys en el càrrec. Suposo que, si en algun moment, algú de la judicatura, de la fiscalia o del propi Govern o partit, decideix esbrinar que hi ha de veritat o de mentida podran acarar las anotacions d’aquestes llibretes amb la comptabilitat oficial del P.P. i llavors veure si hi son totes, si alguna no hi és, per simple error administratiu, esta clar, i en cas de que no hi siguin totes, dons el jutge, la Audiència Nacional, la Fiscalia de l’Estat, prendran cartes en l’assumpte, fora lo normal oi?.

 

A més a més, tenim a la Sra. Ministra de Sanitat, la Sra. Ana Mato, que segons sembla no s’assabentava de les festes, regals, viatges, etc. que feia amb el seu marit i amb els seus fills, festes d’aniversaris, de Primera Comunió. I, esta clar, com que no se n’assabentava dons no te cap culpa i per tant no ha de dimitir. Bé, a casa meva, si es fa un regal o es rep, ho sabem tots dos, la meva dona i jo, encara que siguin de un preu una mica, una miqueta mes baix. Si fem un viatge, amb l’IMSERSO, també ho sabem tots dos. En canvi la Sra. Mato, no se’n assabentava. ¡Es curiós!. Bé espero que algun dia sabrem alguna cosa, si era veritat o no.

 

Tot això ens passa per que hem entrat en la era de la “mediocritat”, tenim els estaments públics plens de persones mediocres, On s’ha vist que el President del Govern no sàpiga parlar en angles, i per tant per poder expressar-se davant de qualsevol dirigent europeu precisi d’un intèrpret. No li demano que parli Rus, Noruec, Alemany o Xines, tan sols anglès i que no es limiti a les salutacions protocol·làries.

 

Tot això es conseqüència del que ensenyem a l’escola. Els darrers 30 anys hem assistit a una terrible desfeta en l’ensenyament, no han passat mes de 8-10 anys sense canviar totalment el sistema escolar, evidentment en funció del govern de torn. Això en ens ha dut a que els nostres fills, avui dirigents, estiguin formats de forma mediocre, tota vegada que es impossible que qualsevol estudiant, si no ha estat per que els seus pares s’han preocupat i molt, hagi acabat els estudis sense saber quasi res i sent a la cua dels estudiants d’Europa.

 

Normalment i presumptament el Cap es rodeja de gent mes mediocre que ell per que axis sembla que sigui millor. Gran error, en tot cas hauria de fer-ho al contrari, tindre un entorn molt mes qualificat ja que tindria l’oportunitat de consultar amb persones amb capacitat de respondre i no, amb persones que sols van cercant estar a bones amb el Cap i axis seguir prosperant.

 

Tot això ens ha dut a tenir els governants que tenim, al menys, al meu petit país, hem tingut, quasi sempre, deixem apart el període Tripartit-Montilla, Presidents que no sols parlaven perfectament l’anglès, també el francès, l’alemany, l’italià i evidentment el castellà i CATALÀ.  M’agradaria saber quants del Presidents de Comunitats Autònomes, parlen algun idioma mes que el castellà. Seria curiosa la dada.

 

Bé tornem al començament, El Sr. President Don Mariano Rajoy, l’hem vist avui junt amb la Sra. Àngela Merkel i la veritat, a mi m’ha fet vergonya, semblava que era la professora i el nen de l’escola que no ha fet els deures. Heu vist la cara de la Sra. Merkel cada vegada que el Sr. Rajoy desmentia els fets que tots sabem? Sols li mancava riure. Tombava la cara per que no fos tan evident que no es creia res del que estava dient. I això sí, sempre amb l’auricular per poder sentir la traducció simultània. No podia parlar en anglès...

 

El Sr. Rajoy ha anunciat que els advocats del PP estan preparant les querelles davant els Tribunals, ja fa mes d’una setmana llarga, que el tema està a l’opinió publica i jo pregunto, hi ha algú que s’hagi cregut res del que han dit els Sr. Rajoy, La Sra. Cospedal, la Sra. Sáenz de Santamaria, La Sra. Mato, etc.  !Ah¡ i encara esperem declaracions de personatges com el Sr. Rato, el Sr. Álvarez Cascos, Javier Arenas, Federico Trillo, Jaime Mayor Oreja, Angel Acebes, etc.

 

També m’agradaria conèixer l’opinió d’empresaris com Juan M. Villar Mir, Luis del Rivero, Juan Cotino, José Mayor Oreja, (germà de Jaime Mayor Oreja), etc. etc. que també van fer “donatius” al PP, d’on sembla va sortir el “diner negre” per fer els pagaments que “presumptament” han rebut els citats

 

Tanmateix, si es volen esclarir els fets i tan segurs estan de que tot es fals, com es possible que el Sr. Barcenas no estigui reclamat per el Jutge i/o la Fiscalia i en canvi, avui hem sabut que ha estat el cap de setmana a Vaquèira, Hotels de Luxe, Restaurant de luxe, brindant amb Xampany (no cava) i rient i gaudint dels seus milions. També el Sr. Ministre Montoro hauria d’aclarir si era legal o no l’acolliment a la amnistia fiscal  per una bona part dels diners amagats per el Sr. Barcenas.

 

També m’agradaria saber com es que alguns dirigents de CiU, abans de ser imputats per cap Jutge, ja estan rebent garrotades per part del PP y del PSC, quasi que ordres de ser engarjolats, per que, jo encara no he vist que hagin estat imputats, sols sabem que el Fiscal ha demanat la seva imputació. Ja es córrer ja, a demanar, i en canvi encara no he sentit a ningú que ho hagi demanat per els casos de GURTEL (PP), OPERACIO MERCURI (PSC), ETC. I qui ho va demanar el van fotre fora no fos cas que anés massa lluny el Sr. Jutge Garzón.

 

Es ben veritat que no hi ha un pam de net i pesi a tot això, penseu que LA GRAN, LA INMENSA MAJORIA DELS POLITICS NO SON CORRUPTES, alguns potser que sigui per que no han manat mai, però, es veritat el país es ple de polítics, Alcaldes, Regidors, Diputats, que no tenen res a veure amb la corrupció, gent que serveixen al poble i que moltes vegades no tenen ni tant sols un sou que compensi la seva feina.

 

Alguna cosa hem de fer i per això estan els polítics en el Parlament, al Congrés dels Diputats, al Senat, a la Judicatura, al Consell del Poder Judicial, al Tribunal Suprem,  en fi en tots els llocs on es troba el poder, mes ben dit EL PODER axis en majúscules.

 

Bé per avui crec que n’hi ha prou.

 

Una abraçada a tots els amics lectors, que teniu la paciència de seguir-me i per cert ja sou mes de 1200 les visites rebudes al meu blogg. Gràcies a tots.

 

Barcelona, 4 de Febrer de 2013