ACUDIT

EL BON HUMOR NO FA MAL

 

Yo me abrí una cuenta en Gmail, otra en Hotmail, otra en Facebook, otra en Twitter...yo qué sé, señor juez...lo mismo me abrí también otra cuenta en Suiza y ya ni me acuerdo... yo qué sé.

Todos los casos judiciales en que está implicado un político, acaban en SOBRESEIMIENTO.
 

SOBRE (*), SÉ y MIENTO.
 

¡Caramba, qué coincidencia!

 

Corrupcio vers Independencia

LA MEVA ESPERANÇA

 

Seguim veient com la corrupció s’està estenen com una taca d’oli, ja no es solament el cas Barcenas, ara ja hi han presumpcions de corrupció a quasi totes les CC.AA. inclosa Catalunya, hi son quasi tots els Partits, encara que els petits que no han manat mai, evidentment ho tenien mes difícil per caure a la temptació, però també hi ha casos a nivells d’entitats locals.

 

 Ja sols ens faltava que, presumptament, el propi President del Govern i quasi tots el membres del seu Govern també hi estiguin implicats d’una manera u altre en casos de prevaricació, de diner negre, de sobre-sous, en fi que no hi ha un pam de net.

 

La meva esperança es que, d’una forma o de un altre aconseguim netejar tot aquest entramat de “tu has fet això” i “tu encara has fet mes” i es van passant la pilota de l’un a l’altre sense esclarir res, tot al contrari, es van tapant les vergonyes uns als altres.

 

Amb tot això en van ficant en un atzucac del que serà molt difícil sortir-ne, pesi a tot jo tinc la confiança que, al menys els catalans, ens en sortirem,  però tenim que posar-hi medis. Sembla que ja es volen fer algunes coses, hi ha contactes mes o menys d’alt nivell que podrien donar una mica de llum dins d’aquesta foscor en que estem instal·lats .

 

Els nostres líders no voldria que me decebessin més. Han de donar un cop de puny a la taula i fer que tot-hom es posi les piles i comenci a treballar amb l’honestedat i honradesa necessàries, imprescindibles per fer anar la nostre pàtria, el nostre país endavant i per els camins que desitgem tots o quasi tots els catalans. Aquesta es la meva esperança que ho sàpiguen fer i sense mes dilacions, que d’entrebancs ja hi ha qui te molt present com posar-los.

 

Ara sembla que, per fi, han aconseguit els de Madrid, bé el Gobierno de España trobar la possibilitat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat al acord del nostre Parlament, intenten de qualsevol manera mes o menys grollera ofegar totes les nostres aspiracions. Però, esteu ben segurs, no ho aconseguiran. La meva esperança es que per molt que ho intentin, per molt que menteixin, per molt que intentin ficar-nos la por al cos, per moltes amenaces de intervenció, de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil, etc. NO TINGUEU POR, som a Europa i allà son demòcrates i per tant, com he sentit avui a un Jutge, Magistrat de la Audiència de Catalunya, per davant de les Lleis, de les Constitucions, està el que desitja i expressa el poble i, en tot cas, primer està el poble que es qui elegeix els seus representats per que facin les Lleis i les Constitucions i no a l’inrevés.

 

Per tot això, es per el que mantinc LA MEVA ESPERANÇA de que ens en sortirem d’aquest atzucac en que estem ficats i sense que ni els Rajoys, Aznar, Cospedal, Sáenz de Santamaria, Wert, Margallo, i tota la resta de ministres, de diputats a Brussel·les com aquell mal català anomenat Vidal-Quadras que intenten per tots els mitjans que no ho aconseguim s’hauran de batre en retirada i guanyarem per que el poble. Si es democràticament, sempre te raó i aquesta sempre acaba guanyant.

 

La meva esperança també es que, per fi, sembla que una bona part de l’Església Catòlica Catalana també està començant a acceptar aquestes posicions, encara que costarà i molt, ja que des de la Jerarquia espanyola no es vegi bé, ans al contrari consideren una barbaritat i son mes aviat del bàndol dels anomenats anteriorment. Però hi ha brots verds, la Església Catalana es al nostre costat especialment en el tema de la Llengua i no me negareu que es d’una importància capital. Aquests brots verds estan sortint no sols a casa nostra jo els he vist a Menorca, els he sentit a Mallorca i no creieu que sense gaire empenta, no, amb moltes ganes. Si teniu ocasió de llegir diaris de les Illes ho podreu comprovar.

 

Bé, per acabar, LA MEVA ESPERANÇA es que tots els que creiem que no hi ha un altre solució per resoldre les nostres mancances, els nostres problemes i tanmateix, podria ser que els dels anomenats països catalans es el camí de la INDEPENDENCIA. 

 

Fins a la propera. Salutacions cordials a tots.

 

 

CORRUPTES???

¿CORRUPCIO? – 2

 

Dissabte i avui hem sentit el inefable President del Govern Sr. D. Mariano Rajoy Brey, dir les mes grans bajanades que recordo, a part de que únicament se va defensar dient que TODO ES FALSO, cosa que ha repetit davant de la Sra. Merkel a Berlin, frase que te una claredat i una seguretat jurídiques enormes per saber si es veritat el que diuen d’ell i d’altres del seu partit, es a dir que tan sols dient que es fals ja hem de creure que ell i els seus son in-innocents. Bona prova, si senyor, qualsevol jutge l’ha de acceptar. Es determinant. No te argument possible per rebatre-la.

 

En segon lloc va prometre que en unes setmanes, Ell i el seu govern penjarien a la web de La Moncloa, la seves corresponents declaracions de la renda i del patrimoni. Si senyor, una altre prova irrefutable. Els diners que es cobren “en negre” no hi son a la Declaració de la Renda, si hi fossin ja no seria “diner negre”, per tant, aquesta es un altre prova sense possibilitat de rebatre-la. Que ens prenen per imbecils?

 

En tercer lloc, NO VA PERMETRE PREGUNTES dels periodistes, un altre senyal d’innocència, si no admeto preguntes, no tinc que respondre i per tant segueixo sent l’home mes innocent d’Espanya. I, a més, no prenc cap compromís que podria arribar a ser emprenyador en un futur.

 

Ara bé, tenim també el testimoni de alguns càrrecs del partit dient que son certes les anotacions de la cèlebre llibreta de comptabilitat del Sr. Barcenas, que, no oblidem ja va ser començada per l’anterior Tresorer del partit, i que el Sr. Barcenas ha estat al voltant, no més, que vint anys en el càrrec. Suposo que, si en algun moment, algú de la judicatura, de la fiscalia o del propi Govern o partit, decideix esbrinar que hi ha de veritat o de mentida podran acarar las anotacions d’aquestes llibretes amb la comptabilitat oficial del P.P. i llavors veure si hi son totes, si alguna no hi és, per simple error administratiu, esta clar, i en cas de que no hi siguin totes, dons el jutge, la Audiència Nacional, la Fiscalia de l’Estat, prendran cartes en l’assumpte, fora lo normal oi?.

 

A més a més, tenim a la Sra. Ministra de Sanitat, la Sra. Ana Mato, que segons sembla no s’assabentava de les festes, regals, viatges, etc. que feia amb el seu marit i amb els seus fills, festes d’aniversaris, de Primera Comunió. I, esta clar, com que no se n’assabentava dons no te cap culpa i per tant no ha de dimitir. Bé, a casa meva, si es fa un regal o es rep, ho sabem tots dos, la meva dona i jo, encara que siguin de un preu una mica, una miqueta mes baix. Si fem un viatge, amb l’IMSERSO, també ho sabem tots dos. En canvi la Sra. Mato, no se’n assabentava. ¡Es curiós!. Bé espero que algun dia sabrem alguna cosa, si era veritat o no.

 

Tot això ens passa per que hem entrat en la era de la “mediocritat”, tenim els estaments públics plens de persones mediocres, On s’ha vist que el President del Govern no sàpiga parlar en angles, i per tant per poder expressar-se davant de qualsevol dirigent europeu precisi d’un intèrpret. No li demano que parli Rus, Noruec, Alemany o Xines, tan sols anglès i que no es limiti a les salutacions protocol·làries.

 

Tot això es conseqüència del que ensenyem a l’escola. Els darrers 30 anys hem assistit a una terrible desfeta en l’ensenyament, no han passat mes de 8-10 anys sense canviar totalment el sistema escolar, evidentment en funció del govern de torn. Això en ens ha dut a que els nostres fills, avui dirigents, estiguin formats de forma mediocre, tota vegada que es impossible que qualsevol estudiant, si no ha estat per que els seus pares s’han preocupat i molt, hagi acabat els estudis sense saber quasi res i sent a la cua dels estudiants d’Europa.

 

Normalment i presumptament el Cap es rodeja de gent mes mediocre que ell per que axis sembla que sigui millor. Gran error, en tot cas hauria de fer-ho al contrari, tindre un entorn molt mes qualificat ja que tindria l’oportunitat de consultar amb persones amb capacitat de respondre i no, amb persones que sols van cercant estar a bones amb el Cap i axis seguir prosperant.

 

Tot això ens ha dut a tenir els governants que tenim, al menys, al meu petit país, hem tingut, quasi sempre, deixem apart el període Tripartit-Montilla, Presidents que no sols parlaven perfectament l’anglès, també el francès, l’alemany, l’italià i evidentment el castellà i CATALÀ.  M’agradaria saber quants del Presidents de Comunitats Autònomes, parlen algun idioma mes que el castellà. Seria curiosa la dada.

 

Bé tornem al començament, El Sr. President Don Mariano Rajoy, l’hem vist avui junt amb la Sra. Àngela Merkel i la veritat, a mi m’ha fet vergonya, semblava que era la professora i el nen de l’escola que no ha fet els deures. Heu vist la cara de la Sra. Merkel cada vegada que el Sr. Rajoy desmentia els fets que tots sabem? Sols li mancava riure. Tombava la cara per que no fos tan evident que no es creia res del que estava dient. I això sí, sempre amb l’auricular per poder sentir la traducció simultània. No podia parlar en anglès...

 

El Sr. Rajoy ha anunciat que els advocats del PP estan preparant les querelles davant els Tribunals, ja fa mes d’una setmana llarga, que el tema està a l’opinió publica i jo pregunto, hi ha algú que s’hagi cregut res del que han dit els Sr. Rajoy, La Sra. Cospedal, la Sra. Sáenz de Santamaria, La Sra. Mato, etc.  !Ah¡ i encara esperem declaracions de personatges com el Sr. Rato, el Sr. Álvarez Cascos, Javier Arenas, Federico Trillo, Jaime Mayor Oreja, Angel Acebes, etc.

 

També m’agradaria conèixer l’opinió d’empresaris com Juan M. Villar Mir, Luis del Rivero, Juan Cotino, José Mayor Oreja, (germà de Jaime Mayor Oreja), etc. etc. que també van fer “donatius” al PP, d’on sembla va sortir el “diner negre” per fer els pagaments que “presumptament” han rebut els citats

 

Tanmateix, si es volen esclarir els fets i tan segurs estan de que tot es fals, com es possible que el Sr. Barcenas no estigui reclamat per el Jutge i/o la Fiscalia i en canvi, avui hem sabut que ha estat el cap de setmana a Vaquèira, Hotels de Luxe, Restaurant de luxe, brindant amb Xampany (no cava) i rient i gaudint dels seus milions. També el Sr. Ministre Montoro hauria d’aclarir si era legal o no l’acolliment a la amnistia fiscal  per una bona part dels diners amagats per el Sr. Barcenas.

 

També m’agradaria saber com es que alguns dirigents de CiU, abans de ser imputats per cap Jutge, ja estan rebent garrotades per part del PP y del PSC, quasi que ordres de ser engarjolats, per que, jo encara no he vist que hagin estat imputats, sols sabem que el Fiscal ha demanat la seva imputació. Ja es córrer ja, a demanar, i en canvi encara no he sentit a ningú que ho hagi demanat per els casos de GURTEL (PP), OPERACIO MERCURI (PSC), ETC. I qui ho va demanar el van fotre fora no fos cas que anés massa lluny el Sr. Jutge Garzón.

 

Es ben veritat que no hi ha un pam de net i pesi a tot això, penseu que LA GRAN, LA INMENSA MAJORIA DELS POLITICS NO SON CORRUPTES, alguns potser que sigui per que no han manat mai, però, es veritat el país es ple de polítics, Alcaldes, Regidors, Diputats, que no tenen res a veure amb la corrupció, gent que serveixen al poble i que moltes vegades no tenen ni tant sols un sou que compensi la seva feina.

 

Alguna cosa hem de fer i per això estan els polítics en el Parlament, al Congrés dels Diputats, al Senat, a la Judicatura, al Consell del Poder Judicial, al Tribunal Suprem,  en fi en tots els llocs on es troba el poder, mes ben dit EL PODER axis en majúscules.

 

Bé per avui crec que n’hi ha prou.

 

Una abraçada a tots els amics lectors, que teniu la paciència de seguir-me i per cert ja sou mes de 1200 les visites rebudes al meu blogg. Gràcies a tots.

 

Barcelona, 4 de Febrer de 2013

   

 

 

 

¿CORRUPCIO?

LA CORRUPCIO POLITICA

 

Per la nostra desgracia, estem en un país en el que “qui no roba es per que no te ocasió”. (Això ho deia la meva avia i afegia, “de ministres canviarem però de lladres no en sortirem) Digueu-me qui de tots nosaltres, el poble, els que es guanyen les garrofes treballant, els que son a l’atur, etc. no ha demanat mai una factura “sense IVA”, no ha intentat cobrar una part del sou, primes, o altres incentius en “diner negre”. Es la nostre cultura i consti que no som el país capdavanter en el frau. Recordo, dels meus temps en que estava assalariat, que entre d’altres coses es va implantar a Espanya, el IVA. Me va tocar anar a donar “classes” a diferents clients i proveïdors per explicar com funcionava aquest, llavors, nou impost i va haver una persona que davant la meva insistència de que era un impost que eliminaria molta part del frau, que ja existia llavors amb l’anomenat I.T.E., Això no es cosa d’ara, me va dir amb una cara molt seria “ No es preocupi, quant sigui necessari ens posarem en contacte amb els italians i ja ens diran com es pot amagar aquest impost”. Es a dir que llavors ja teníem clar que s’havia de fer per estafar a Hisenda.

Tot aquest preàmbul el faig per que ens adonem del deteriorament tant de la classe política com del poble. Aquest deteriorament ve ja de la escola. Avui he sentit algú per televisió que deia que quan un marrec ens diu que ha copiat l’examen i axis ha obtingut una millor nota, quasi que l’aplaudim i això també es ensenyar a, de mes gran, a ser mes o menys corrupte. Encara que, està clar, amb imports total i absolutament diferents. Els que son dalt de tot no trafiquen en xavalla. També he de dir que si has de fer una malifeta que sigui de molts, però molts milions de euros. Si el que robes es, tal vegada, un pot de cigrons al supermercat, es probable que vagis a la presó. Si es tracta de milions quasi segur que trobaràs advocats, jutges, fiscals, etc. que sabran aconseguir-te una pena que no impliqui entrar a la garjola.

Avui he vist per televisió, a diferents importants càrrecs del P.P. dient que tot el que publica El PAIS es mentida. Ho diu el Sr. Rajoy PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE ESPAÑA. Ho diu la Sra. Cospedal, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria i algun altri de qui no recordo en aquest moment qui era, però si que estaven implicats personatges com el Sr. Rato i d’altres.  Però el que jo vull dir es: Com tinc que creure aquests personatges, com el Sr. Rajoy que menteix mes que parla, que no ha complert ni una sola de les promeses de la seva pròpia organització en el seu programa electoral. Quin crèdit me pot merèixer aquest senyor? Gens ni mica, sols obre la boca per mentir, i faig referencia, exclusivament, a la seva persona política.

Com puc creure a la Sra. Cospedal o la Sra., Soraya Sáenz de Santamaria, que en plena campanya electoral per les eleccions a Catalunya, quant van sortir determinades noticies referides al llavors HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT SENYOR ARTUR MAS, en funcions, i las referides a la família del MOLT HONORABLE EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT SENYOR JORDI PUJOL, es van apressar a demanar al Fiscal General de l’Estat per que investigués que hi podia haver de veritat, quant, per cert, el propi Jutge de la Audiència Nacional ha dit que tot era una patranya inventada per algú interessat en aconseguir embrutir les persones, les eleccions i la política catalana.

En canvi ara, tenen la cara dura de presentar-se dient que tot el que els afecta ES MENTIDA, que el PARTIT POPULAR TE LA SEVA COMPTABILITAT AVALADA PER EL TRIBUNAL DE COMPTES, com si fos tan difícil tenir una segona comptabilitat, evidentment del diner “negre” i que per lògica no seria presentada al citat Tribunal de Comptes.

Llavors, a veure si ho entenc, si els acusats son d’un altre partit, s’ha de remoure cel i terra per aconseguir una prova, per minsa que sigui, de la seva culpabilitat, però ¡ah! si son del teu Partit... son mentides i no cal esbrinar res.

Dons això es el que me preocupa, per una banda, la demostració de frau que fem tots, i dic tots, en petites coses, una factura sense IVA, intentar passar sense pagar el metro, donar un bitllet fals, per si cola... I per l’altre costat la palpable demostració de CORRUPCIO, FRAU GENERALITZAT, MENTIDES A DOJO, dels nostres governants, i consti que CREC DE DEBO QUE L’INMENSA MAJORIA DELS NOSTRES POLITICS SON HONESTOS I HONRATS. Però sempre hi ha pomes podrides i Sr. RAJOY, no intenti amagar-les, jo no dic que vostè estigui implicat, no soc ningú per dir-ho, però mentider si que ho es i per tant no me’l puc creure, ni a vostè ni a ningú del seu Govern. I com dirien vostès “a las pruebas me remito” .

Amics lectors, aquesta es la meva humil opinió, si  creieu que esta bé, que es real, ja m’ho direu, sols teniu que omplir l’apartat de “comentaris” .

Una cordial salutació

 

   

ANIQUILAR ELS CATALANS?

Artículo de Ambrose Evans-Pritchard, jefe de información económica internacional de “The Daily Telegraph”.

Excorresponsal en los EE.UU. y en Bruselas. Partidario de la Unión Europea:

“Se equivoca gravemente quien crea que la Unión Europea ayudará a aniquilar a los catalanes”.

Los últimos acontecimientos me han dejado en estado de shock, especialmente por la reacción del gobierno de Madrid. Pero de todas maneras creo que las últimas declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, son indignantes. Lo que no entienden ni Madrid ni el ministro es que ellos ya no tienen la sartén por el mango. Decir que “nosotros utilizaremos el derecho de veto acogiéndonos a los tratados de la Unión para bloquear una posible adhesión de Catalunya” es no entender nada. Ellos, simplemente, no pueden hacerlo.

Si España impidiera la adhesión, España misma estaría violando los tratados de la Unión; y la propia España podría ser expulsada. No digo que esto vaya a ocurrir. Pero, en cualquier caso, me sorprende el nivel de incompetencia y la voluntad que demuestra Madrid de llevar todo esto a una confrontación absoluta.

Ignorar que han salido a la calle un millón y medio de personas, con la capacidad volcánica que ello conlleva, me parece una gran estupidez. En conjunto es muy preocupante, porque veo que se está llevando a extremos amenazadores con declaraciones como las de García-Margallo, pero también con las de algunos militares: extremistas, de acuerdo; pero todo esto no deja de ser significativo.

La manera como lo presentan desde Madrid, incluida la carta del rey, que los catalanes persiguen quimeras, que quieren alterar el statu quo, etc., no tiene sentido. Ellos, por otra parte, están creando una especie de 1936. Es muy sorprendente.

Yo creía que 30 años de pertenencia a la Unión Europea habrían modificado lo suficiente la mentalidad de la derecha española. Pero los comentarios de los militares, de García-Margallo y otros, hacen que me pregunte si los militares pueden tener de nuevo algún papel en la democracia española. Espero que no. No hay camino de retorno, pero no deja de ser increíble todo lo que está pasando.

Si el Ministro de Asuntos Exteriores británico hubiera hecho un comentario sobre Escocia como el que García-Margallo hizo sobre Catalunya, el escándalo hubiera sido magnífico. ¿Se lo imaginan? Además, la reacción de exaltación nacionalista en Escocia hubiera sido incontenible. Pero es que, además, no puedes actuar de esta manera en el siglo XXI.

¿Cómo reaccionará la Unión Europea? Bien, en Bruselas creo que intentarán evitar por todos los medios tenerse que pronunciar sobre toda esta cuestión. Pero si al final resulta totalmente inevitable, lo harán. Y si el Estado español piensa que Bruselas se pondrá a su lado para evitar que los catalanes ejerzan el derecho de autodeterminación, estará cometiendo otro error de juicio.

Además, existe una agenda oculta de la Unión, no en la Comisión pero sí en otras partes de la maquinaria, que intenta promover un fortalecimiento del poder de las regiones en oposición a las naciones estado tradicionales, que en la práctica son un freno hacia la construcción de una estructura más federal, de supraestado de la Unión. Insisto: si en la Moncloa piensan que Europa les ayudará a aniquilar a los catalanes, están muy equivocados. Mucho.
































 

 

Broma

LA VERITAT DE LA VIDA

Déu va crear el burro i li va dir: ·Seràs burro, treballaràs incansablement de sol a sol carregant bosses a l’esquena, pasturaràs, no tindràs intel·ligència i viuràs 50 anys. Seràs burro.”

El burro va contestar: “Seré burro,... però viure 50 anys és massa; dóna’m solament 20 anys, que ja son prou.”

Déu li ho va concedir.

 

Déu va crear el gos i li va dir: “Seràs gos, cuidaràs de les cases, dels homes i seràs el seu millor amic; menjaràs els ossos que et donin, viuràs 25 anys. Seràs gos.”

El gos va contestar: “Senyor: viure 25 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Déu va crear la mona i li va dir: “Seràs mona, saltaràs de branca en branca fent pallassades; seràs divertida i viuràs 20 anys. Seràs mona.”

La mona li contestà: “Senyor:  viure 20 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Finalment, Déu va crear l’home i li va dir: “Seràs home, l’únic  ésser racional sobre la terra, utilitzaràs la teva intel·ligència per ser senyor dels animals, dominaràs el mon i viuràs 20 anys.”

L’home respongué: Senyor: seré home, però viure 20 anys és molt poc. Dóna’m Senyor els 30 anys que el burro ba rebutjar, els 15 anys que el gos no va voler i els 10 anys que la mona va rebutjar”

I Déu li ho va concedir.

 

Així ho va fer Déu,

 

I des d’aleshores l’home viu 20 anys com a home; es casa, i viu 30 anys com un burro, treballant i carregant tot el pes sobre les seves espatlles. Després, quan el fills se’n van, viu 15 anys com un gos, cuidant de la casa per després arribar a vell, jubilar-se i viure 10 com una mona, saltant de casa en casa o de fill en fill, fent pallassades per a divertir els nets.

 

I AQUESTA ES LA VERITAT DE LA VIDA.  (HA, HA, HA)

 

 

 

 

 

Temple Sagrada Familia 1936

LA SAGRADA FAMILIA  (Juliol 1936)

El meu pare, L’Andreu Alpiste i Garcia, fill del Jeroni i la Maria Eugenia, que son noms que han quedat esmentats en un altre dels escrits d’aquest blogg, me comentava que després de haver cremat la Sagrada Família, les Escoles, la Casa Parroquial, la casa dels meus avis i dels meus pares, així com dels mes oncles Jaume i Gregoria, també va cremar l’estudi del gran Arquitecte Antoni Gaudi, ja que era situat al pis del damunt de la nostre casa, i un cop apagat el foc, reduïdes les cendres i remenat per salvar qualsevol cosa que fos d’interès, per la nostre família o per la reconstrucció, algun dia del Temple.

Varen trobar algunes coses, per exemple i sense ànims de fer cap inventari, el meu oncle va aconseguir trobar les seves maquines de fotografia i que, amb el temps, va aconseguir reconstruir i gracies amb ell disposem d’alguns documents gràfics que estan en poder de la família. També es va trobar una sopera de la meva mare i que curiosament era blanca però va quedar amb uns colors meravellosos degut a que en el seu interior s’hi guardaven petites monedes de coure per fer anar el comptador del gas i que van quedar foses, degut a la temperatura tan gran del incendi,  donant un colorit increïble a la sopera. De l’habitació dels meus pares, no hi quedava res, sols les quatre parets, el sostre a terra i un munt de runa i cendra.

Dons bé, llavors varen tenir por de que els anarco-sindicalistes incontrolats que havien incendiat el Temple i les seves dependències, tornessin per profanar la tomba de l’Antoni Gaudi. Per evitar aquesta tragèdia, es van posar d’acord amb alguns amics i van baixar a la cripta i juntament amb amics del somatèn, al qual pertanyien tant el meu pare com el meu oncle, van arrossegar al damunt de la tomba, tots el ferros que havien quedat i que foren el xassís del bancs de l’Església, dels que havia cremat tota la fusta, i sols quedaven els ferros, van fer un munt impressionant que tapava tot el que era la capella, on es la tomba de l’Antoni Gaudi, (encara es pot visitar al mateix lloc) i part del passadís.

Eren certes les seves sospites, al cap de pocs dies van tornar, però en veure la feinada que tindrien per llevar tots aquells ferros recargolats per l’incendi, ho van deixar estar i van partir sense tocar res.

LA CRIPTA DESPRES DE L'INCENDI

LA SOPERA ESMENTADA (TANCADA)                                                                 (OBERTA)
 

INFORME JURIDIC

Com podeu veure, no van gaire errats l'Honorable Artur Mas i Oriol Junqueras. m'imagino que a Madrid també ho deuen de saber això i potser tantes amenaces i insults tenen com rerefons la por del que pugui passar.

Un informe jurídic encarregat pel Govern dóna cobertura a l'autodeterminació

L'article 96 de la Constitució espanyola dóna cobertura al dret d'autodeterminació de Catalunya, segons un informe encarregat pel Govern d'Artur Mas a un col·lectiu de juristes catalans. Aquest article reconeix que els tractats internacionals signats per Espanya formen part del seu ordenament intern. Entre aquests tractats n'hi ha un amb l'ONU de 1966 que reconeix a tots els pobles el dret a l'autodeterminació.

 

JORDI GUARDIOLA   26-09-2012

Un dels asos a la màniga que té el president de la Generalitat, Artur Mas, per fixar l'objectiu d'exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya són les conclusions d'un informe encarregat a un col·lectiu de juristes catalans de prestigi, que troba en la mateixa Constitució espanyola de 1978 la cobertura legal per emprendre aquest camí.

L'article 96 de la Carta Magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern. Agafant-se a això, els redactors de l'informe recorden que el Regne d'Espanya va ratificar el 20 d'abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l'Assemblea General de l'ONU al 1966. L'article 1.1 d'aquests dos tractats diu textualment que "tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació" i que "en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural". A l'article tercer d'aquest mateix tractat també es diu que els estats que el subscriuen "procuraran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides".

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats, i d'acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no pot emprendre cap activitat per destruir-lo, segons que es diu en els mateixos tractats.

El Govern d'Artur Mas ha encarregat diversos informes per carregar-se d'argumentació legal reconeguda per la comunitat internacional per emprendre el camí cap a l'autodeterminació. En aquest sentit, cal destacar que la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, és una perfecta coneixedora de la legislació espanyola i de les esquerdes que pot presentar per la seva anterior responsabilitat com a advocada de l'Estat a Catalunya.

 

Constitución Española de 1978, Artículo 96.

1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del  ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

ACUDIT

>DIARIO DE UNA JEFA 

>Hoy he despedido a mi becario. 
>Que por qué he despedido hoy a mi becario? 
>Veréis: 
>Era mi 37º cumpleaños, mi humor no estaba muy bien que digamos. 
>Aquella mañana, al despertarme me dirigí a la cocina para tomar una 
>taza de café, a la espera de que mi marido me dijese: 
> 
>"Feliz cumpleaños, querida".  
>Pero él no me dijo ni buenos días... 
>Y me dije a mi misma: "¡¿Es ese el hombre que yo me merezco?!". 
>Pero continúe imaginando: "Los niños seguro que se acordarán". 
>Pero cuando llegaron a desayunar, no dijeron ni una palabra. 
>Así, salí de casa bastante desanimada, pero me sentí un poco mejor 
>cuando entre en mi oficina y mi becario me dijo: 
>Buenos días, Srª Perez, ¡Feliz cumpleaños!" 
>Finalmente, alguien se había acordado...Trabajamos hasta el medio 
>día, cuando mi becario entró en mi despacho, diciendo: 
> 
>"Sabe Srª Perez...hace un hermoso día y ya que es el día de su 
>cumpleaños, 
>podíamos almorzar juntos, solos usted y yo". 
> 
>Acepte,y fuimos a un lugar bastante reservado. 
>Nos divertimos mucho, y en el camino de vuelta, él propuso: 
>Con este día tan bonito,creo que no 
>deberíamos volver a la oficina.Vamos hasta mi apartamento, y allí 
>podemos tomar una copa". 
>Fuimos entonces para su apartamento, y mientras yo saboreaba un 
>Martini, él dijo: 
> 
>"Si no le importa voy un momento hasta mi cuarto a ponerme una ropa 
>un poco más cómoda". 
> 
>Está bien, como quieras, -respondí-. 
> 
>Pasados cinco minutos,más o menos, él salió del cuarto con una tarta 
>enorme, seguido por mi marido, mis hijos, mis amigos y todo el 
>personal de la oficina.  
>Y todos cantando, "¡Cumpleaños Feliz...!" 
>Y allí estaba yo, desnuda, sin sujetador, ni bragas, echada en el 
>sofá del salón...! 
>No somos nadie...